El final de curs s’apropa i amb ell les escoles han
rebut un gran gruix de papers que empastifen sobretot la sala de professors. És
en aquest espai docent on molts sindicats envaeixen les parets amb les seves
consignes, crides i convocatòries. Val a dir que alguns d’ells sols pengen i
renoven periòdicament dos o tres fulls informatius. Malauradament altres
enganxen, enganxen i enganxen omplint la sala de professors amb més i més
paperassa. N’hi ha un en concret que de tants papers que escampa, tapa gran
part d’altres informacions. La paradoxa ve quan aquest sindicat empaperador és
proper a les esquerres, als verds, els fulls també ho són, i
proecologista, ¿com s’entén doncs el brutal malbaratament de paper que
perpetra? Si tots els sindicats fessin el mateix ja no hi hauria boscos. A més,
i sent centres educatius on això es fa, convindrem que no educa massa penjar
desordenadament desenes de papers tot tapant altres continguts. Sembla que
l’objectiu d’aquest sindicat, i més que informar, sigui fer-se el més vist i
popular en detriment dels altres que ho fan bé. És a dir, amb tanta propaganda
impresa pretenen fer-se els més coneguts visualment. A més aquest sindicat va signar no fa massa un acord amb Ensenyament tal que els docents fessin una hora més de permanència en el centre. Un docent vol ser defensat i informat, sí, però no molestat ni estafat amb tanta insistència. El Departament
d’Ensenyament, l’administració o els centres educatius haurien de denunciar
aquesta mala pràctica i propiciar una difusió racional de la informació
sindical en els instituts i escoles. Els docents tenen dret a saber,
sí, però no a ser empaperats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario