Maricón per un curs
David Rabadà i Vives
La cua era llarga i nerviosa. Tots esperàvem acontentar el "padre Jorge" amb les nostres desitjades aptituds i entregades actituds. Tenia tres companys davant, després dos, un, i va arribar el judici. Allí, dalt de la tarima, vaig quedar palplantat davant la taula d'aquell professor de dibuix. Ell, sense mirar-me a els ulls, va rebre la meva làmina com un examinador policial. Anava posant petites anotacions en vermell sobre el meu gran projecte. Tot just cursava el 5è d'EGB i la meva autoestima s'empetitia d'allò més davant qualsevol avaluació externa. De fet, mai no assolia l'aprovat amb els meus dibuixos. Finalment, el padre Jorge es va decidir i va qualificar el treball. Ostres! Un cinc! Un memorable cinc! Allò em va exaltar tant que, sense pensar-m'ho, li vaig engaltar —i a la galta— un petó al company que tenia al darrere. Aquest, en David Jobani, es va posar a cridar que l'havia petonejat i el padre Jorge, homosexual reprimit, va sentir-se al·ludit. De sobte, el meu aprovat va passar de festa a tempesta mentre aquell padre, que no pas frare, va començar a escridassar-me:
— Vostè no pot confondre els termes! Vostè no pot confondre els termes!
Però quins termes? Amb poc més de 9 anys ni me la pelava com també
creia que els nadons els portava la cigonya. En fi, aquella cridòria acusatòria
em va empaitar fins que vaig arribar al meu pupitre al fons de la classe. Era
evident, vaig quedar mal batejat per aquell cristià de pa sucat amb oli.
Passaren els dies i aquell padre, per cert, gens pas meu, va assabentar-se de
la meva incipient heterosexualitat. I, sorpresa i en privat, al mig del
passadís de l'escola, es va disculpar del seu judici en públic, tot i que massa
tard. En aquella làmina que he trobat a les golfes de casa, algú hi va escriure
d'amagat el que tota l'escola em va estar repetint la resta del curs: “maricón”.
Ficció per a "BCN Escribe"
No hay comentarios:
Publicar un comentario