QUANT “QUI QUI” AMB LA CRISI

Quant es parla de la crisi hi ha tres qüestions que poc se’n parla i que esdevenen cabdals per a les nostres butxaques. Les tres preguntes es resumeixen en quant, qui, qui. Primera, quant devem? Segons el president Rajoy són uns 40.000 milions d’euros. Segona, qui va contractar aquest deute? Doncs el govern d’en ZP, Montilla i altres presidents conjuntament amb els seus socis econòmics. Tercera, qui s’està beneficiant del rèdit que els contribuents estem pagant amb més IVA, IRPF i demés? Doncs banques i financeres estrangeres moltes d’elles d’Alemanya. Davant tal injusta situació, que el poble no va decidir ni escollir, es podria enlairar la bandera de la nostra preuada democràcia i votar en contra de pagar tots aquests crèdits. Així mateix ho van fer els islandesos a l’inici de la crisi. Doncs per què aquí ningú es mou en aquest sentit? Doncs perquè abans que ningú comencés una iniciativa com aquesta el PP i el PSOE, demòcrates els dos, van pactar una reforma d’una cosa que deien era intocable, la Constitució, la nova que ara ens blinda el dret democràtic d’uns comicis en contra d’aquest injust pagament. Sàpiga el lector que per llei constitucional estem obligats a pagar aquest crèdit. En fi, els contribuents estem perdent cada dia més poder adquisitiu per tal que grans capitals cobrin dels nostres impostos, pèrdua de serveis socials i dret a la democràcia furtada. Ara no els estranyi que el PP apliqui mesures democràtiques, foren escollits per comicis, amb la seva reforma laboral, certes repressions per València o privant d’informació a membres d’ERC en el Congrés dels Diputats. Com deia en Sergi Mas fent de Montilla a Polònia, “visc a” la democràcia, però ara algú ens han prohibit gaudir-ne.