Subvenció pública a l’educació privada que separa per sexes

Com a professor de secundària em sento força crític amb les subvencions que rebran certs centres privats que separen els alumnes per sexes. Just el divendres 9 de març el Ministeri de Educación, i sobre el 155,  va decretar que 16 centres privats catalans puguin obtenir aquestes ajudes públiques. Aquest fet denota les ideologies polítiques en detriment de la realitat escolar. Resulta obvi que les decisions educatives d’aquest país es prenen sense coneixement de causa escolar i sense tenir en compte l’educació pública que tots paguem. Ans al contrari, és la ideologia política i no pas els fets reals qui pesa més sobre aquestes decisions. Així la dreta espanyola és propera als centres religiosos que segreguen per sexes, els ara republicans es mostren en contra, la nova dreta a l'alça fa demagògia sota l’ambigüitat, i qui falta ha dit una cosa o una altra en funció de la comunitat. Tot plegat resta lluny d’un pacte polític per l’educació que hauria de protegir, defensar i millorar l’educació pública nacional. Els polítics, i per tal de prendre decisions educatives adients, haurien de fer servir els fets contrastats sota la lògica científica. Malauradament no es té en compte la realitat social però sí les ideologies partidistes quan es destinen els diners dels nostres impostos en educació. Preguem per tant que amb els diners de tots no es subvencionin escoles d’ideologia propera a un poder en detriment d’una bona educació pública de tots i per a tots.

LA TARIMA VACÍA. de Javier Orrico

= MI LUCHA.edu.

Un conjunt de pensaments circulars sobre educació sota un nacionalisme espanyol patriòtic, un antiautonomisme declarat i una visió encertada, això sí, de l’ensenyament il·lustrat per damunt de l’educació de la pedagogia teòrica. Poca cosa més a dir després de llegir les 263 pàgines del llibre. Punt i final. Bon auguri al lector.

RECOMANACIONS OPOSICIONS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA 2020

Aquí tens una sèrie de comentaris d'utilitat per als aspirants a les oposicions al Cos de Professors de Secundària d'aquest 2020.
Aquestes recomanacions són el resultat de:

- La feina feta per molts companys a Professors de Secundària (aspepc·sps), i en concret per Celestí Badal i Rebeca Ten.
- Molts opositors que han explicat les seves vivències.
- Molts membres de tribunal que han oferit les seves visions.

També en aquest bloc disposes de molts articles i breus publicats a premsa que poden ajudar-te a millorar les teves classes.

Desitjo que tot plegat, et sigui de bon grat.
Bon auguri educador.

David Rabadà i Vives
Professor de Ciències Geològiques.
Formador del Curs per a Opositors al Cos de Professors de Secundària.
Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. 

TIPUS D’ACCÉS

El nombre de places per a accés lliure (L), i respecte a altres oposicions, és força superior en moltes especialitats. Això vol dir que pot ser una bona oportunitat per a molts aspirants. Cal recordar que les places indicades amb R vol dir que són reservades per a discapacitats que així ho acreditin, i les A per a funcionaris d’un cos del mateix nivell (per exemple professor d’EOI) i les E per a funcionaris que vulguin millorar de categoria, per exemple de nivell A2 a A1. En aquest últim cas calen un mínim de 6 anys com a funcionari de carrera.

Tot requisit per a aquestes oposicions ha de ser anterior al 4 de febrer de 2020.  En cas contrari el tribunal suspendria a l’aspirant. Per exemple, si haguessis obtingut el grau universitari requerit o títol de màster a final de febrer de 2020, no podries accedir a la prova.

CALENDARI

La llista d’aspirants heu de fer la inscripció l'abans possible (del 16 de gener al 4 de febrer) i consultar la llista d'admesos o desestimats juntament amb el tribunal i lloc assignat per a les proves quan sortin publicats. Cal estar alerta amb tot. L'administració t'enviarà poca cosa i ets tu qui ho has de fer i que t'ho miris i llegeixis tot. Imprimeix-te les documents, llegeix i subratlla els fets importants i els dubtes a resoldre.

En qualsevol oposició cal estar sempre a l’aguait.

La data d’inici de proves:

El dia que indiquin (abans era el 12 de juny) es realitzarà la prova d'acreditació del coneixement de la llengua castellana per als aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola i, a continuació, la prova de català per a qui no la tingui acreditada. La resta d'aspirants no hi han d'assistir. 

Els aspirants que ho creguin oportú poden presentar la documentació acreditativa per tal d'estar exempts de realitzar la prova del coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya davant del tribunal aquell mateix dia. 

El dia de la presentació a les 10.00 hores, l'assistència és obligada davant el tribunal. Els que no hi compareguin personalment seran exclosos del procediment selectiu, llevat de casos excepcionals degudament justificats i lliurement apreciats pel tribunal. En el mateix acte de presentació, tots els aspirants hauran de lliurar la programació didàctica.

Per als aspirants del torn d’Ingrés lliure (i reserva per discapacitats) la primera prova es fa en una data posterior a la presentació.

Criteris d’avaluació de les proves:

Es publiquen 3 setmanes abans de l’inici de les proves. Molt important dominar-los per tal d’ajustar-se al que vol la prova i exigirà el tribunal.

Els materials o elements a portar per a la part A de la segona prova:

S’indicaran amb una antelació mínima de dos dies hàbils abans de començar les proves de l’oposició al tauler del centre on et toqui fer les proves.

I recorda!

El primer dia cal lliurar la programació didàctica al tribunal indicant a la primera plana nom, cognoms, DNI, cos i especialitat... (veure normativa de l’oposició; no oblidar citar en la programació la llei que regula el nivell educatiu tractat. Per exemple, a l'ESO Decret 187/2015 del 25 d’agost o per Batxillerat el Decret 142/2008 del 15 de juliol, etc...).

El tribunal, abans o després de demanar les programacions, us explicarà les normes bàsiques que ells faran servir. Aquí pregunteu si en la priemra provaseran possibles altres suports que no sigui el paper. Tot i així penseu que el suport digital pot fallar, per tant sempre prepareu un pla B amb cartells, pòsters, làmines..., o simplement escrivint a la pissarra. Però això pertany a la primera prova que ja veurem en breu.

Cas de patir retard justificat, el tribunal valorarà la justificació pertinent. En fi, cal ser molt puntuals per evitar ser exclosos de la prova ja el primer dia.

L’idioma per redactar les proves pot ser el català o el castellà. Aquí estudieu el tribunal quina llengua materna hi predomina. Siguem emocionals i seductors en el seu subconscient i feu servir l’idioma més proper a ells. Si l’oposició fos d’anglès, castellà o català aquesta possibilitat no existiria ja que tota la prova cal fer-la amb la llengua de l’especialitat a opositar.

No crec que sigui la situació de molts, però cas de no tenir el nivell C o mòdul 2 de català o l’equivalent en castellà, caldria passar una prova de llengua abans del primer exercici. Qui té l’ESO, FP2 o altres ja acredita els nivells de castellà i català adients.

FASES DE L’OPOSICIÓ

Fases:

Primera Prova: Programació i Unitat Didàctica. Si l'aproves passes a la següent fase.

Segona Prova: Supòsit Pràctic, 70 % de la nota de la fase; i Coneixements d’un tema, 30 % de la nota de la fase. Si l'aproves passes a la següent fase.

Mèrits: En total equival al 40 % de la nota final.

La fase d'oposicions consta de 2 proves eliminatòries: Primera Prova (defensa programació + UD) i Segona Prova (supòsit pràctic+tema). Per calcular la nota d'oposició es fa una mitjana aritmètica d'aquestes dues proves eliminatòries.

Primera Prova

Avalua l’aptitud pedagògica de l’aspirant, tot i que el supòsit pràctic també ho farà farà en la següent. Coses de la política en mans de la pedagogia teòrica.

La Primera Prova consta de dues parts.

(defensa oral de la programació i unitat didàctica + preguntes amb el tribunal)

Disposes de 25 minuts en total per defensar la programació i la unitat didàctica i la convocatòria diu que pots dedicar màxim 10 minuts (d’aquests 25) a la programació i el que et quedi fins als 25 a la unitat. Després hi ha 10 minuts per preguntes del tribunal.

Defensa de la programació.

Aquesta programació és la que ja has presentat al tribunal.
Aconsellable portar ara cinc còpies per als cinc membres del tribunal. Així no s’han de passar entre ells el primer i únic exemplar, un fet que els distreu i et distreu. A més, quedes bé amb el tribunal, quedes molt professional.

Si aquesta programació correspon a l’ESO, ull amb l’educació per competències, però si correspon al Batxillerat, res de competències incompetents (per ara).

Tindràs uns pocs minuts per defensar i exposar la teva programació, per tant vine ben assajat de casa. Grava't a casa amb el mòbil i millora la teva oratòria en públic. S'ha de notar que imparteixes classes, el tribunal ho ha de veure.

Fes servir vocabulari i tecnicismes pedagògics de la LEC (competències bàsiques, continguts, continguts clau, criteris d’avaluació, estàndars, competències, dimensió, àmbit, àrea de coneixement, objectiu – com assoliment de competències bàsiques de cada final d’etapa i no pas com de cada sessió o àrea..., uf!!! Que complicat que ho han fet els les "Ciències" de l'Educació, tot i no impartir classes a l'ESO).

Tot i així, l’ús d’aquest galimaties de tecnicismes és per si hi ha algú molt defensor dels mateixos en el tribunal, cosa que normalment no passa. No obstant, cal parlar amb propietat tècnica i riquesa lingüística tot sabent l'equivalència dels termes nous i antics. Evita, òbviament, sols llenguatge antic en educació com nivells de concreció, mètodes pedagògics, lliçons, temes...Parla amb els actuals, i en tot cas fes referència als vells com ja substituïts pels innovadors.

En la programació no t'oblidis de res que la normativa vigent indiqui: objectius, competències, capacitats, resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluació, continguts, metodologia, distribució temporal, agrupament d’alumnes, connexions amb altres crèdits, atenció a la diversitat, transversalitat...

Pots portar un full per les dues cares com a guió i un exemplar de la programació. I com no, a la pissarra hi pots escriure. La normativa permet el paper. Altres suports pregunta al tribunal abans o estigues a l’aguait el primer dia on ells explicaran les normes de funcionament del seu parer.

I ull! El suport digital pot fallar, per tant sempre porta un pla B amb cartells, pòsters, làmines..., o simplement escriu a la pissarra,...

... i que el pànic no s’apoderi de tu. Sigues flexible, adaptable i amable davant el tribunal i els imprevistos.

Defensa de la Unitat Didàctica.

Ve a ser, en llenguatge d’abans de la reforma, un “tema” de la programació que has presentat.

Tu mateix, i a l’atzar, obtindrà 3 “temes” de la teva programació (que en contindrà un mínim de 6). N'hauràs de defensar un a la teva elecció.

Disposaràs de 30 minuts en una aula tu sol per preparar-te aquesta defensa (la tancada). Pots portar tot el que vulguis (<> infinit) per tal de preparar aquesta exposició, tot i que millor que les hagis assajat totes a casa. I insisteixo, sigues flexible, adaptable i amable davant el tribunal i tots els canvis.

Tindràs pocs minuts per a l’exposició davant del tribunal  més un debat i preguntes. Altre cop, que es noti que imparteixes classes, que saps gestionar un grup classe. Ah! I aquesta exposició és en sessió pública.

No t'oblidis d'esmentar: els objectius d'aprenentatge, les competències, les capacitats a avaluar, els continguts, les activitats d'ensenyament, metodologies, avaluació, temporalització, aspectes organitzatius, atenció a la diversitat i connexions amb altres crèdits entre d'altres coses.

Pots portar un full per les dues cares com a guió que al final potser hauràs de lliurar al tribunal. A la pissarra hi pots escriure. La normativa permet el paper. Altres suports pregunta al tribunal abans o estigues a l’aguait el primer dia on ells explicaran les normes de funcionament del seu tribunal. El suport digital pot fallar, per tant sempre prepara un pla B amb cartells, pòsters, làmines...,o simplement escriure a la pissarra. Tot plegat per tal que davant els imprevists el pànic no s’apoderi de tu.

(Aquesta prova es puntua de manera global de 0 a 10 punts)

Si aquesta nota final és inferior a 5, quedés exclòs de l’oposició.

Un cop la nota sigui penjada al tauler del centre, tens dos dies per tal de fer reclamacions per escrit i dirigir-les al tribunal. I tu sempre amable, educat i amb bones raons.

Segona Prova

PART A: Supòsit pràctic.

Aquest misteriós supòsit pràctic tothom es preguntava que serà en cada oposició. I del cert que la cosa no estava del tot clara quan es van convocar anteriors oposicions.

En opinió tramesa al CDL del mateix director general de professorat i personal de centres públics:

"el caràcter pràctic de la prova, baremat un 70%, obeeix al propòsit  de poder seleccionar i identificar  qualitativament els millors docents amb l’objectiu de valorar i avaluar com el professorat posa en joc les seves habilitats per saber ensenyar allò que sap a l’alumnat en una situació concreta i dins un context prefixat d’aprenentatge 

Molt clar no queda, ja ho sé.

En aquest sentit millor fer-ne una lectura en positiu. El que podem entendre és que qui tingui experiència docent podrà desenvolupar millor aquesta part sense tanta preocupació pels temes. És a dir, els interins de la pública tenen avantatge al respecte dels recent masteritzats en educació, o dels docents provinents de la concertada o de la privada. Ets interí fa uns anys? Doncs tens més possibilitats que els entrants externs a la pública.

Per tal de desenvolupar aquest supòsit pràctic tens tres hores (veure annex pertinent). Cal que miris quin material has de portar al suro de l'escola on fas l'oposició.

La prova consisteix en l’elaboració d’una situació d’aprenentatge a escollir entre tres casos (2h). En cada situació es plantegen unes qüestions prèvies sobre continguts de la matèria (1h).

Els aspirants a places de secundària i EOI poden tenir la normativa d’ordenació curricular.

Per tal de preservar l’anonimat del teu escrit, el tribunal serà qui corregirà les qüestions prèvies. Després et convocaran per tal que llegeixis el supòsit (20 min + 10 min de preguntes del tribunal). En aquest cas volen valorar la teva capacitat oral en l'aula. Per tant fes un bon assaig de la teva oratòria amb gravacions o exposicions davant de coneguts crítics.

La part escrita implica que:

1-    NO POTS POSAR EL TEU NOM NI MARQUES NI ABREVIATURES ESTRANYES. Tot l’anterior pot invalidar la prova.

2-    Cal escriure amb lletra llegible i clara, bona sintaxi i ortografia.

3-    A bolígraf blau o negre, res de colors o llapis.

La nota del supòsit equival a un 70 % de la nota de la fase (*0,7)

Part B: Coneixement d'un tema.

Es trauran 5 boles dels aproximadament 75 temes de la majoria d'especialitats. Si el nombre de temes està entre 50 i 26 (inclosos) seran 4 boles, i si és 25 o inferior, 3 boles.

Fins a 25 temes, 3 boles

De 26 a 50 temes, 4 boles

Més de 51 temes, 5 boles

Tens dues hores per a escriure i desenvolupar el tema escollit dels possibles. Fes-te'n un esquema abans per tal de redactar amb ordre indicant introducció, desenvolupament i conclusions. No et deixis res del que el tema demana. Seria criteri d'exclusió.

Per tal de preservar l’anonimat del teu escrit, el tribunal serà qui llegirà el que hagis escrit.

L'anonimat d'aquesta fase implica que:

1-    NO POTS POSAR EL TEU NOM NI MARQUES NI ABREVIATURES ESTRANYES (hom pot pensar que vols indicar qui ets). Tot l’anterior pot invalidar la prova.

2-    Cal escriure amb lletra llegible i clara, bona sintaxi i ortografia.

3-    A bolígraf blau o negre, res de colors o llapis.

La nota del tema equival a un 30 % de la nota de la fase (*0,3)

Nota final de la fase = Tema*0,3 + Supòsit*0,7

Si aquesta nota fos inferior a 5, quedaries exclòs per a la següent fase.

MÈRITS

Ho pot fer una persona aliena a tu, però millor que portis tu mateix la documentació ben ordenada per apartats més el full d’autobarem imprès que hauràs omplert via telemàtica. Ull! Un mateix mèrit no pot constar en dos apartats diferents de l’autobarem. NO siguis picardiós.

Apartats de l’autobarem:

Experiència docent:

0,7 punts/any en centres públics si has impartit alguna especialitat del mateix cos al qual optes.

0,15 punts/any en concertada
0,1 punts/any en universitat (sí, sí, sols 0,1 aquí).

Si tot això consta al ATRI, el tribunal ja ho tindrà. En cas de centres concertats cal també certificat de direcció. En cas de centres privats cal certificat de direcció i segell dels SSTT. Mira’t bé la normativa en tot això.

Formació acadèmica: Màxim 5 punts.
Un màster OFICIAL de 60 crèdits dona 1 punt.
Una mitjana d’entre 6,01 i 7,5 en el teu expedient acadèmic universitari dona 1 punt.
Una mitjana d’entre 7,5 i 10 en el teu expedient acadèmic universitari dona 1,5 punts.
Un doctorat dona 1 punt.
Premi en el doctorat 0,5 punts...
...  mira’t bé la normativa.

Cursos:
Si els cursos consten al ATRI el tribunal ja ho tindrà.
En altre cas cal acreditar-los bé amb certificats i documentació.
Superiors a 3 crèdits (30 hores) 0,1 punts.
Superiors a 10 crèdits (100 hores) 0,25 punts.
C2 de català, 0,2 punts.
C1 EOI, 0,75 punts per cada idioma acreditat.
C2 EOI, 1 punt per cada idioma acreditat.
Si has estat professor de formació permanent per a docents (per cada 20 hores, 0,1 punts).
Si la nota d’unes oposicions anteriors fou superior a 6, tens bonificacions també.
...

Mira’t bé la normativa. 

Els originals de la documentació que presentis els podràs recuperar, però millor portar l'original més fotocòpia per tal que, si això ho diu, el tribunal compulsi, si vol, les còpies i tu t’enduguis els originals. Però millor porta les còpies ja compulsades pel mateix Departament (els SSTT ho solen fer). Fes-ho amb temps i no esperis a després quan els SSTT estaran farts de compulsar i potser ja no ho poden fer.


EN QUALSEVOL CAS FER CAS DE LA NORMATIVA PUBLICADA o PREGUNTAR EL PRIMER DIA AL TRIBUNAL SI ES ELLS COMPULSARAN ELS ORIGINALS DELS MÈRITS. 

EL TRIBUNAL NO FA POR, o sí

Són 5 professors, per tant companys nostres, que et facilitaran les coses i t’acompanyaran educadament. Molt probablement intentaran que et calmis i que controlis els teus nervis. Si et mostres segur ja faràs un gran paper ja que s’adonaran que pots gestionar bé un grup classe d’adolescents i que tens mà impartint àrees o parlant en públic. Recorda com xerrar davant una audiència. Això és tan o més important que impressionar al tribunal amb el teu tema, el teu supòsit pràctic i les teves exposicions. Tot ha de ser original, llampant però de qualitat. Però sobretot, ben exposat oralment i amb naturalitat. No histriònics, no histèrics.

Durant les teves exposicions o intervencions alguns dels membres del tribunal poden sortir de l’aula sense que això t’hagi de preocupar. Legalment mentre estiguin tres d’ells no et pots queixar de res. Tu amable, segur i simpàtic.

Quan avaluen si un o dos d’ells posen una nota extrema no es té en compte en la mitjana.

(En cas que hi hagin notes separades per 3 enters o més, s'eliminen 2 notes extremes. Així, la mitjana aritmètica es fa en aquests casos entre 3 valoracions, i no pas les dels 5 membres del tribunal)

Imagina que un et posa un 3 i un altre un 10 però la resta t’han avaluat amb un 7, 6 i 7, doncs la mitjana es fa amb aquestes tres.

Imaginem ara que has aprovat i entres a formar part del Cos de Professors de Secundària..., doncs felicitats. Ara no t’oblidis de presentar la documentació que consta a la normativa (títol universitari, DNI,...). Tens uns pocs dies per tal de fer-ho, i tindràs més burocràcia a omplir abans no tinguis un destí provisional on romandràs un curs de pràctiques per tal de ser avaluat (no conec ningú que l’hagin suspès, tranquil).
Però tot això ja vindrà si fos el cas.

¿I si has aprovat però no has entrat al tenir notes inferiors a altres candidats? Doncs et felicito també ja que tindràs més mèrits per a noves oposicions.

¿I si no no he superat aquestes oposicions? Doncs tu ja t’has ensinistrat en aquestes. Abans he indicat que s’està negociant amb Ensenyament per tal que hi hagi més convocatòries d'oposicions per al Cos de Docents de Primària, FP i Secundària. El calendari que es va dient és el següent:

Convocatòria 2020 (per fer proves 2021): Secundària FP.Convocatòria 2021 (per fer proves 2022) : Secundària ESO/Batx.
Convocatòria 2022 (per fer proves 2023) : Secundària ESO/Batx.
Entremig també es farien les oposicions d'EOI i Arts Plàstiques.

Però mai diguem blat ...

Passi el que passi, molta sort i que la calma t'acompanyi.

Dr. David Rabadà i Vives
Professor de Ciències Geològiques.
Formador del Curs per a Opositors al Cos de Professors de Secundària.
Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya.

Immersió lingüística sota el 155

Molts ciutadans cultes mostren la seva preocupació davant l’ús de les llengües com a arma política. L’assumpte de la immersió lingüística a Catalunya n’està sent un exemple. Els del PP, i per tal de prendre decisions educatives adients, haurien de fer servir fets contrastats i no pas les seves ideologies. Concretament, i davant la recessió que el PP vol imposar a la immersió lingüística catalana, caldria que es tinguessin en compte els següents fets. Primer, que la immersió lingüística catalana ha treballat i permès la coexistència pacífica del castellà i el català en els nostres centres educatius. Segon, sota aquest model lingüístic el nivell de castellà dels catalans no ha esdevingut inferior al de la resta d’Espanya. Tercer, el bilingüisme, i són dades en neurobiologia, permet una major flexibilitat i rapidesa cerebral en l’adquisició de noves habilitats i competències educatives. Quart, la immersió lingüística catalana ja fa dècades que opera amb normalitat i eficàcia contrastades. Sisè, els prejudicis patriòtics defensen postures atàviques i allunyades de l'Europa de les nacions. Setè, cal no oblidar que el tresor que tenim entre les mans, el bilingüisme, permet la cohesió social i no pas la seva divisió. Vuitè, de permetre’s que els progenitors puguin escollir la llengua en l’educació dels seus fills, no es podria aplicar de manera immediata. Novè, i en cas d’aplicar-se comportaria una nova despesa en detriment de necessitats educatives molt més urgents que aquestes cortines de fum ideològiques. I desè, es fa evident que la reducció de la immersió lingüística és conseqüència de prejudicis ideològics i no pas de fets sota la lògica. Preguem per tant que l’educació deixi de ser una arma electoral per trencar la vigent cohesió social catalana. La prova és que si el bilingüisme representa tants avantatges, ¿per què alguns en provoquen tantes discussions?

HIPERNIÑOS d’Eva Millet

 

De lectura rodona i àgil, aquest assaig sobre educació ens parla sobre el creixent nombre de fills sobreprotegits. La causa? La  plaga mundial d’uns obstinats hiperprogenitors. Així doncs l’autora va desgranant casos i exemples que mostren i demostren aquesta tendència en la nostra societat. En queden clares les causes, les conseqüències i les solucions, tot un tres en un.  De fet el guió del llibre es va explicant per si mateix sense necessitat d’abstraccions ni idees sofisticades. Tot és com és, i tal com ho expliquen testimonis de primera fila que l’autora ha entrevistat. A través de professors, mestres, psicòlegs i metges, el lector s’adonarà de la gravetat nacional i internacional d’aquests hipernens. En això l’autora és valenta al donar noms i cognoms de qui s’ha inventat ideologies, que sense fonaments ni mètodes científics, han potenciat aquests hiperpares i els seus hipernens.  Molts d’aquests ideòlegs resulten suposats experts en educació que han propiciat escolars sense autonomia, resiliència i empatia. A ells l’autora els anul·la amb arguments de científics, metges i docents. Potser, i al final del llibre, algú no versat en ensenyament podria entendre el que molts suposats experts en educació defensen, que l’escola i els instituts no eduquen prou en autonomia, resiliència, empatia, curiositat i col·laboració, habilitats les quals sempre han estat treballades a fons en els centres anomenats educatius. Sols alguns “experts” pregonen haver inventat aquesta sopa d’all com a innovació pedagògica i molts se n’han fet crèduls. L’autora del llibre no.

L'ensenyament català en perill

Després de més de vint anys impartint classes a Secundària crec hi ha un tema d'actualitat que no s'ha contrastat amb els principals experts en ensenyament, els professors de Secundària. Sí que n'opinen i en fan ressò molts qui no treballen a l'aula com polítics, sociòlegs i pedagogs, però poc s'hi veu als mitjans a bregats professors de Secundària. En fi, qui no imparteix classes sí predomina en els debats, però qui sí coneix els fets (l'aula) poc se'l veu als mitjans. Aquí teniu un tema a contrastar més entre professors de Secundària que entre teòrics de despatx. L’educació per competències s’està implantant a Catalunya sense un anàlisi contrastat ni un debat objectiu entre tots els professors de Secundària. Sí que hi hagut debats al respecte entre molts pedagogs i mestres de Primària, però no amb professors de Secundària (ESO, Cicles i Batxillerat). L'educació per competències ja s'aplica a les escoles de Primària on els infants els calen moltes habilitats a desenvolupar. Però a Secundària el que cal és ensenyar més coneixements professionals que no pas habilitats adquirides d'infant. El problema rau que els teòrics de l'educació han convençut d'aplicar la pedagogia de competències a Secundària. I del cert que el Departament d’Ensenyament ha imposat a Secundària l'educació per competències gairebé d’amagat. La prova és que directors i cap d’estudis de Secundària a tot Catalunya ja han rebut durant el primer trimestre cursos per a aplicar aquesta pedagogia. En aquests cursos d’educació per competències s'implanta l'avaluació de les habilitats personals i emocionals en detriment dels sabers i coneixements a ensenyar. Així doncs els butlletins d’avaluació ja no tindran notes numèriques de cada matèria sinó valoracions escrites sobre aquestes habilitats per a cada l’alumne. Per tant ja no se sabrà si un fill ha obtingut un 6, un 9 o un 3 en matemàtiques, ans al contrari, tot tendirà en valoracions verbals sobre aptituds personals i capacitats laborals. La pregunta és si això millora o no el sistema d’ensenyament català. Més aviat sembla que han complicat més la troca amb idees abstractes i allunyades de l’aula. Tot aquest ideari no prové de professors que treballen a l'aula sinó d'autoanomenats experts en educació i de polítics que els recolzen. Cal preguntar-se doncs qui són els experts reals en educació, els professors a peu d'aula o els teòrics des d'un despatx. Certament tot sembla amagar grans interessos en favor dels demagogs però en detriment dels coneixedors de l’ofici d’ensenyar, els professors. La prova és quan es cerca informació sobre educació per competències i es comprova que no està demostrada en cap treball científic rigorós. I cal indicar com a ciències aquelles disciplines que apliquen el mètode científic genuí (psiquiatria, neurobiologia...) i no les que no ho fan (pedagogia, psicopedagogia, "ciències" de l'educació...). En resum, si l'educació per competències no ostenta el recolzament del mètode científic i pot provocar la disminució dels coneixements entre els alumnes catalans, ¿per què s'està imposant?, ¿per què patir el risc de reduir el nivell de cultura dels nostres instituts?, ¿per què arriscar-se a promoure alumnes amb menys coneixements i menys capacitat crítica?

Vídeo resum VI Jornades de Secundària sobre l'Escola Inclusiva

Ja pots veure el vídeo resum de les VI Jornades de Secundària sobre l'Escola Inclusiva.

https://youtu.be/SuXl68e4Sr8

En el mateix hi escoltaràs les opinions dels ponents: 

Dr. Ignasi Puigdellívol

Professor de Didàctica de la Universitat de Barcelona

Dra. Anna Sans

Metgessa especialista en Pediatria i Neurologia pediàtrica

Dr. Ricardo Moreno

Catedràtic d’institut, llicenciat en matemàtiques, llicenciat i doctorat en filosofia.

David Rabadà i Vives

Director de les VI Jornades de Secundària