El col·lectiu de
docents catalans se’ls ha maltractat d’allò més. L’estrany i paradoxal és que
molt poc s’han queixat. Des de l’any 2010 que se’ls ha augmentat el nombre
d’hores de classe, se’ls ha incrementat el nombre d’alumnes per aula i se’ls ha
rebaixat el sou de cada mes, fins i tot se’ls hi deuen pagues extres des de
2012. Però com bons xais, els nostres mestres, gairebé ni han piulat. Sí que
alguns sindicats han convocat concentracions i mobilitzacions, però apart dels
seus delegats pocs docents s’hi han vist. El Departament d’Ensenyament té clar
que el seu cos educatiu poc li portarà la contrària. D’aquesta manera continua
mantenint les retallades que deia havien de ser temporals. És més, ara ha
incrementat en una hora la feina en els centres, un fet que ni els sindicats
CCOO ni USTEC han denunciat, ans al contrari, ho van signar aquest febrer
felicitant-se pel pacte. I jo em pregunto, què fan els mestres que no es
planten? És per covardia? És per comoditat? O és per una visió de curt termini?
Ben bé ja no ho sé. Sembla que si tens el ventre ple amb subsidis i contractes
brossa, o la ment distreta amb el Barça o amb els pocs acollits sirians, ningú
no és capaç d’elevar la vista per veure com cal queixar-se. Tot plegat, aquests
mestres, semblen els xais jueus que el Tercer Reich conduïa, dominava i neutralitzava. Una mica de Varsòvia, potser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario