PROFESSORS CREMATS A L’ENSENYAMENT

Cada dia veig més professors cremats en l’ensenyament. Les estadístiques parlen d’un 4 a un 8 per cent. La veritat és que la causa comença a resultar clara. Les retallades en educació, l’augment de molta burocràcia inútil i les pressions per tal que facin de tot menys ensenyar, expliquen gran part d’aquesta frustració docent. De fet, i no fa pas massa, va sortir a premsa que més del 80 per cent dels docents se senten mal valorats. És a dir, en breu el percentatge de professors cremats augmentarà. Qualsevol docent necessita veure que té sentit el que fa. Si sent que està contribuint a ensenyar se sentirà bé i ho farà amb dedicació, motivació i vocació. En cas contrari estarem adobant un sistema educatiu curt de mires i ple de mancances per als nostres fills. Ara s’imposa més la doctrina d’educar hàbits que no pas la transmissió de coneixements, és a dir, menys saber i menys intel·ligència. Cal posar els docents en el centre del sistema educatiu i no pas altres coses com alguns teòrics prediquen. I en això cal valorar el talent i el talant que molts professors han adquirit durant anys d’estudi i especialitat. Per tal d’assolir-ho cal tenir empatia amb qui està a peu d’aula, la qual cosa no ostenten molts dels teòrics del Departament d’Educació, conseller inclòs. Molts d’ells no imparteixen classes però en canvi dictaminen resolucions que impedeixen la transmissió de coneixements en els nostres centres. L’educació per competències, els treballs per projectes i la mateixa pedagogia de moda estan rebaixant els nivells d’ensenyament dels nostres fills. Això dinamita la seva formació i la possibilitat que puguin assolir bons llocs de treball. És més, s’està promovent el ciutadà mediocre i els treballs brossa.  Vet aquí que molts professors, al veure que no poden ensenyar el que saben, se sentin cremats. Educar bons hàbits, molts poden educar, però ensenyar doctes coneixements, sols uns pocs.

Caos en les notes de secundària 2019

Caos en les notes de secundària

La Vanguardia 19 de juny de 2019

El Punt Avui 18 de juny de 2019

RAC1 Matins 19 de juny de 2019

TN Vespre TV3 17 de juny de 2019

És de suma preocupació el sistema d’introducció de notes a Secundària d’aquest final de curs. La plataforma del Departament d’Educació a tal efecte, Esfera, està manifestant aquesta setmana molts problemes entre els professors. Per una banda no apareixen alguns alumnes a les llistes, per l’altra falten grups d’estudiants, i el més greu sovint no guarda les notes un cop introduïdes, o pitjor encara, es penja durant el teclejat de les mateixes (cal afegir que en alguns centres apareixen en Esfera alumnes aprovats i que estaven suspesos i a l'inrevés. Per exemple INS Montjuïc de Barcelona). Tot plegat allarga la feina dels docents i els intranquil·litza d’allò més. Això ha fet que alguns instituts s’estiguin plantejant posposar la publicació i lliurament dels butlletins de notes a alumnes i famílies. Tot plegat quan es va dir que l’avaluació per competències d’aquests butlletins havia d’esdevenir la gran millora per als instituts. Cal afegir que l’anterior plataforma, el SAGA, també pecava dels mateixos problemes amb la justificació que mancaven recursos. Del cert que la nova i l’antiga plataforma digital per tal d’introduir notes no han fallat per una manca de recursos sinó per un disseny insuficient i ple de paradoxes que estant patint els professors de secundària. Per aquesta raó es va manifestar una queixa enèrgica durant l’última Mesa Sectorial des de la qual no s’ha rebut cap argumentació adient. Podríem dir que el Departament té presa en fer reformes a curt termini i l’educació no se la pot millorar amb mesures immediates. De fet aquesta nova manera d’introduir notes no ha estat acordada ni publicada amb temps suficient. Els canvis sota la política d’innovacions d’Educació semblen més una alteració del sistema educatiu que no pas una millora real en ensenyament. Avançar cap al futur no vol dir repetir els errors passats.

Nota: Les notes de tall a 4t de l'ESO necessàries per tal de mostrar una mitjana per al pas a cicles posteriors, NO APAREIXEN a l'Esfera. A més no se sap ben bé com traduiran els ítems de AS,... en notes numèriques per tal de calcular la mitjana de tall. Si per exemple un alumne ha obtingut un 7 de matemàtiques, a l'Esfera constarà un ítem, que potser el Departament d'Educació tradueix en un 8 o més alhora de computar les mitjanes. Si aquesta sospita fos certa, Educació estarà en línia de pujar les notes i reduir falsament un fracàs escolar lacerant des de fa molts anys. En tal cas seria una estafa a les famílies i als seus fills.

A més els treballs de recerca de 4tESO no s'avaluen numèricament tal que sols es pot indicar a l'Esfera si FET o si FET SATISFACTÒRIAMENT, amb la qual cosa tornem a estar a les mateixes d'abans alhora de computar les mitjanes de tall de final de l'ESO. Tot plegat manté una gran confusió sobre si l'avaluació per competències inaugurada aquest curs pretén facilitar el nombre d'aprovats sota un sistema educatiu fàcil i amb una baixa transmissió de coneixements.

També és important no oblidar les conseqüències del drama de l'Esfer@ a nivell de les proves de recuperació. La decisió que el departament va prendre unilateralment, i amb el curs actual iniciat el passat mes d'octubre, ha perjudicat profundament els nostres estudiants. En tal decisió es van moure les proves extraordinàries de recuperació del mes de setembre al juny. Aquest fet va provocar que els centres haguessin de donar les notes finals als alumnes deixant que aquests tinguessin com a mínim 5 ridículs dies per tal de preparar les proves.

Tot i així Educació ha contractat a 40 tècnics per resoldre el problema per tal que els centres pendents puguin entregar les avaluacions per competències el 28 de juny de 2019.

Mestres de Primària a Secundària - Diari de Girona

Mestres de Primària a Secundària

Diari de Girona, 28 de maig de 2019

Opinió

En la majoria de països l’educació primària esdevé una formació bàsica per tal que secundària continuï la seva tasca. Primària realitza una bona feina a nivell d’hàbits i coneixements fonamentals mentre que secundària treballa més la transmissió de coneixences sense deixar de banda hàbits i ensenyament. En els primers els protagonistes són els mestres amb una formació més generalista, i en els segons els professors amb una formació més específica segons l’especialitat que imparteixen. Però a Catalunya ens hem trobat que el Departament d’Educació vol canviar les tornes. A finals del curs passat, i adduint causes majors, el Departament d’Educació va decidir habilitar l’entrada de mestres de primària a secundària dient que mancaven docents a secundària, tot i que el mateix departament havia publicat estudis en sentit contrari. Fa anys, i segons les seves previsions, la baixada demogràfica d’alumnes a primària crearia un excedent de mestres en tal etapa. Potser per aquesta raó, i tenint ara un superàvit de mestres, el Departament els volia passar a secundària. De fet les tres resolucions que el Departament va dictaminar el curs passat foren per tal que uns 800 a 1200 mestres de primària poguessin impartir les especialitats de Català, Castellà i Matemàtiques a secundària, fàtua argumentació ja que aquestes places es podien cobrir bé reduint el nombre d’escolars per aula de primària, o bé agafant professors des de la gran borsa de treball a secundària. El fet és que hi ha molts professors de secundària esperant feina sense que calguin ser substituïts pels de primària, molt especialment si atenem al fet que els mestres passarien pel davant dels interins i substituts del cos de Secundària.

Malgrat tot, el Departament va insistir a les direccions de Secundària que escollissin a mestres de primària en les seves plantilles. Això va comportar contradiccions com que mestres de primària amb el nivell E de català poguessin impartir tal especialitat per davant de professors de secundaria amb igual nivell de català o superior. Vet aquí que molts directors s’hi van oposar tot i la pressió del Departament. Malgrat això el Departament els va insistir per tal que mestres de primària substituïssin a professors de secundària. Al final sols unes desenes de mestres de primària varen passar a secundària amb tot un gran enrenou. En el fons el que s’empaita és l’anomenat cos únic, és a dir, que tant mestres com professors es barregin impartint classes a primària i secundària indistintament. Davant aquest caos un sindicat de professors va interposar el passat 7 de maig de 2018 un recurs davant les resolucions del Departament. Professors de Secundària (aspepc·sps) va advertir que tot plegat es tractava d’un pretext per a la consecució d’un cos únic docent i que, a més d’atemptar contra els criteris d’especialitat i titulació propis de la secundària, es tractava d’una mesura il·legal. La conseqüència ha estat, i fa pocs dies, la recent sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 4 de Barcelona que s’ha pronunciat favorablement a la demanda interposada pel Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps). És a dir, que els mestres de primària no podran accedir a impartir docència a l’etapa d’Educació Secundària. El fet és que la resolució del Departament ha estat declarada il·legal i nul·la al respecte del que diu la LEC com també la llei estatal. Aquesta normativa diu que els mestres no poden adquirir noves especialitats de secundària sense la llicenciatura o grau requerits. En el mateix sentit el Departament d’Educació tampoc pot habilitar als mestres a impartir especialitats de les quals no n’ostenta la formació exigida. Convindrem que per tal d’ensenyar un bon nivell de matemàtiques a secundària cal tenir una titulació adient, coneixements inclosos. El fet és que existeix un protocol legal clar per tal que un mestre de primària pugui accedir al Cos de Secundària. Aquest és un percentatge en les places d’oposicions tal que, si un mestre ostenta un títol de llicenciat o graduat adient a la plaça, pot optar a l’oposició. En altre cas és obligat que els graduats, llicenciats universitaris i doctorats puguin accedir amb prioritat a la plaça d’especialista objecte de l’oposició.

Tot i així el Departament d’Educació persevera en el Cos Únic per a tots els nivells on un mestre obert a tot pugui substituir a un professor especialista. És a dir, que un docent de primària expert en nens i nenes pugui estar en el lloc d’un professor avesat entre adolescents. Val a dir que els mestres de primària fan un esforç brutal per a una educació de primera qualitat per tal que els de secundària continuïn la seva tasca. El problema és no confondre el paper capdal de cadascú. Tot i l’anterior el Departament d’Educació no sembla que li agradi el paper d’especialistes dels professors de secundària. Ja conselleries anteriors varen intentar introduir centenars de mestres de primària a secundària amb el rebuig de molts sectors.

Tot plegat, i si mestres de primària i professors de secundària continuen en el seu lloc, es pot considerar un èxit, no solament per al cos de docents de Secundària i per al professorat interí i substitut, sinó també, i molt especialment, per a la qualitat de l’educació del nostre país.

Cuixart, Tres dies a la presó ELPUNT AVUI 25 maig 2019

Cuixart, Tres dies a la presó

EL PUNT AVUI 25 maig 2019

Opinió

Una societat que vota amb emocions, prejudicis i por s’estavella, però una societat que vota amb coneixements, criteri i valentia millora. Doncs el judici als presos catalans intenta fer tot el contrari, que la por ho intoxiqui tot per tal que ser lliure no vulgui dir ser amo del teu interior. En paraules de Cuixart, i des de la presó, tot queda ben entès en el llibre Tres Dies a la Presó, que Gemma Nierga i ell han elaborat. El procés independentista és una reacció davant la manca de respostes de l’Estat espanyol. La crisi catalana no es solucionarà mentre el govern dediqui la quarta part dels seus ingressos a pagar un deute oblidant el nucli d’una democràcia sana i crítica, l’educació, que no pas la manipulació. El gran problema que hi ha ara és que Podemos es vol acostar al PSOE, el PSOE a Ciutadans, Ciutadans al PP, i el PP a VOX. I en tot això Marchena, qui havia de controlar el judici “por detrás” ara ho està fent “por delante”. Malauradament la llei espanyola, que sí ha permès els programes electorals independentistes, ara empresona als seus líders. Òbviament que les urnes i les paperetes de l’1 d’Octubre han fet trontollar l’Estat i han fet evident la poca solidesa democràtica de les estructures de poder d’aquest. Ja sols la presó preventiva ha estat una perversió absoluta del principi de dret. Amb aquesta s’està jutjant uns líders socials, no pels seus programes electorals, sinó per encarar-se pacíficament a la violència militar d’un Estat. I això que el Tribunal Suprem va deixar escrit que utilitzar la desobediència civil per defensar els drets fonamentals és un senyal del bon estat de salut d’una democràcia consolidada, la que Felipe VI predica per arreu. Podem deixar les emocions de banda i posar-nos pragmàtics. En aquest sentit el millor regal que li podem fer a aquest Estat és l’exemple del pacifisme, la lògica i la fermesa, tot pensant globalment i actuant localment. Ara que tant poder ha desplegat l’Estat és quan millor s’ha donat a conèixer, i no pas a favor de la democràcia, sinó retorçant les lleis en pro del seu absolutisme. La veritat vol poques paraules, la mentida mai no en té prou.

Conferència Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració?

Conferència - debat

Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració?

Dr. David Rabadà
Paleontòleg

L'equip d'Atapuerca fa dècades que defensa que a la Sima de los Huesos va succeir el primer ritus funerari ara fa uns 400.000 anys. No obstant això recents publicacions en PNAS i SJP ho discuteixen.

Centre d'Estudis del Gaià
Dissabte 11 de maig a les 10.15 a la seu del Centre d'Estudis
Casal de Vila-rodona
Sala d'actes
Vila-rodona (Alt Camp)

Acte gratuït

DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967) és doctor en Ciències Geològiques, professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS). Li han publicat diferents llibres com també ha rebut diversos premis. Cal esmentar el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999). També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment combina la seva tasca com a divulgador conjuntament amb la recerca. Recentment va sortir a La Contra de La Vanguardia pel tema d'Atapuerca:

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20190103/453914332224/atapuerca-es-un-yacimiento-excepcional-pero-no-funerario.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=whatsapp&utm_medium=social

“Atapuerca es un yacimiento excepcional, pero no funerario”

Eleccions sindicals i el vot emocional

Passades les eleccions sindicals en ensenyament públic del darrer 12 de març hi ha hagut una clara victòria a qui cal felicitar. El que em preocupa, i com a professor, ha estat la manca de criteri objectiu de molts dels docents votants. La majoria, analitzant els resultats, ha votat més per emocions ideològiques que no pas amb raons professionals. Aquí sindicats amb clares vinculacions polítiques, i sense treballar específicament l’aula, han aconseguit situar-se en segon i tercer lloc deixant en quarta posició un sindicat sols format per professors i que sí coneix bé l’ensenyament. El més flagrant és que aquests sindicats polititzats defensen accions que perjudiquen a molts professors de secundària però en canvi, i paradoxalment, aquests els han votat. Les emocions polítiques ennuvolen les raons professionals. Posem per exemple la substitució de professors de secundària per mestres de primària, o l’extinció del professor especialista a canvi d’educadors sense coneixements profunds de la matèria, com també que els directors de la pública escullin els docents sota criteris sovint gens transparents. La gran majoria de professors no combreguen amb les mesures anteriors però en canvi han votat els sindicats polititzats que les imposen. Desitjo que en les properes eleccions sindicals la raó vagi per davant de l’emoció.

Vaga feminista del 8 de març i l'educació

Vaga feminista del 8 de març

La vaga d’aquest 8 de març és una vaga internacional on moltes entitats fan una crida a unir-s’hi en contra de la discriminació de les dones. Òbviament que el s’exigeix és un país lliure i crític amb els prejudicis actuals. Per això cal un ensenyament profundament fonamentat en els coneixements. Si l’ensenyament públic no forma persones amb alts nivells de coneixements i capacitats estem abocats a una generació sense possibilitats laborals ni econòmiques, és a dir, a més discriminació femenina. No fa massa s’ha decretat l’eliminació de la memorització a les nostres aules eradicant els exàmens, les notes decimals numèriques i la retenció de conceptes. Les dones van lluitar molt per assolir el dret a la cultura i als coneixements. Com a docent tinc por que s’estiguin carregant l’ascensor social de l’ensenyament públic. Ras i curt, veig que es promourà un ensenyament públic mediocre i amb dones com mà d’obra barata. Els professors no volem una escola pública rebaixada de coneixements sinó un autèntic ascensor social per tal que s’eradiqui per sempre la discriminació laboral de la dona. La millor manera d’adquirir coneixements contrastats als centres educatius no és a través d’educació competencial sinó a través de professors especialistes i doctes. Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.

Bargalló, destruint l'educació.

Bargalló, educació i desigualtat social.

Per David Rabadà i Vives

Cap de Premsa de Professors de Secundària (aspepc·sps)

Si l’ensenyament públic no forma individus amb alts nivells de coneixements i capacitats estem abocats a una generació sense possibilitats laborals ni econòmiques, és a dir, a més desigualtat social. Sabem per neurobiologia i psiquiatria que gràcies a la mielina, la famosa matèria gris, el nostre cervell assoleix alts nivells de coneixements i capacitats. Però per tal d’assolir més mielina sols cal fer una cosa, memoritzar molts coneixements. Doncs el senyor Bargalló està eliminant la memorització de les nostres aules. No fa massa el conseller va declarar que, més competències i menys matèria gris. Així ha decretat l’eliminació dels exàmens, de les notes decimals numèriques i de la memorització a les nostres aules. Ens hem begut l’enteniment? O pitjor encara, ens hem begut la intel·ligència? L’investigador en cap de Microsoft en Intel·ligència Artificial, Daniel Goldstein, va declarar fa poc que els programes d’intel·ligència artificial sols són intel·ligents quan disposen de moltes dades memoritzades. És a dir, sense un gran volum de coneixements un cervell no pot esdevenir intel·ligent. Doncs tot i així, el conseller Bargalló, i exterminant la memorització a classe, s’està carregant l’ascensor social de l’ensenyament públic. Ras i curt, promourà un ensenyament públic mediocre i fàbrica de mà d’obra barata com passa als USA. Com sempre hi haurà qui es podrà pagar un ensenyament que no rebaixa el nivell de coneixements. En fi, que haurem plagiat el model educatiu dels Estats Units, i tot plegat des d’un partit d’esquerres on en Bargalló n’és conseller. Si la cosa continua així en un parell de dècades, i sense l’ensenyament públic com l’ascensor social, assolirem el que ja els està passant als USA, uns nivells elevadíssims de desigualtat social.  Deia Winston Churchill que el polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions. Òbviament en Bargalló no està fent d’estadista.

Però la cosa no s’atura aquí. El conseller Bargalló acaba de presentar el seu projecte Mòbils.edu on vol expandir l’ús de mòbils entre els nostres fills substituint la memòria a l’aula. La conselleria sentencia que no utilitzar el mòbil a classe és donar l’esquena a la tecnologia, que és una creença que aquest aparell no sigui bo en educació, i que el mòbil ha de formar part de la innovació educativa de tots els centres. Com a professor val a dir que a part de mòbils a l’aula hi ha tauletes, ordinadors i pissarres digitals connectades a Internet que no donen l’esquena a la tecnologia vigent. A més, i veient tanta quitxalla enganxada a les pantalles, potser no caldria l’ús de tants mòbils a l’aula. Cal remarcar que hi ha moltes raons mèdiques i científiques que aconsellen reduir l’ús del mòbil a classe. Aquestes són les següents. La primera l’addicció creixent al mòbil que fa que els nostres alumnes desatenguin la realitat. La segona l’augment de nens hiperestimulats que no perceben la realitat manual i que perden la creativitat en les tres dimensions. La tercera els estudis recents del psiquiatra Manfred Spitzer qui ha trobat que l’ús generalitzat del mòbil dificulta clarament l’ensenyament dels alumnes, redueix la seva concentració i alenteix la seva maduresa. I la quarta i última, la medicina que ha demostrat que l’ús de mòbils augmenta les taxes de miopia dels nostres fills. Per aquesta raó Xina, i fa pocs dies, va decidir reduir l’ús de mòbils a les seves aules.

Si analitzem les dues decisions del conseller Bargalló, l’eradicació de la memòria a l’aula, i la seva substitució pels mòbils, queda clar que la ciència diu una cosa i la conselleria diu el contrari. Però realment, què està passant? Amb lògica, i no pas amb ideologies, queda clar que Bargalló opta més per creences que no pas per evidències. Molts diuen que Bargalló, i amb moltes preses ideològiques, vol retornar al fracassat model digital de l’antic conseller Maragall. És a dir, i ideològicament, vol exterminar la feina de la seva antecessora, la consellera Irene Rigau. Clar està que ella, ara inhabilitada, Bargalló i altres en volen fer estelles de l’arbre caigut. Però en Bargalló, com deia Maragall, creu que connectar-se al mòbil significa tenir coneixements. Malauradament això significa perdre el món de vista i abocar-se a moltes fakenews. En això la majoria de pares no desitgem que els nostres fills s’hi vegin exposats. Les famílies no volem una escola pública rebaixada de coneixements sinó un autèntic ascensor social per tal que els nostres fills no caiguin en la desigualtat social, i en això el conseller Bargalló, i sent d’esquerres, n’hauria de ser el principal defensor. La millor manera d’adquirir coneixements contrastats no és a través de mòbils sinó a través de professors especialistes i doctes. Preguem que el Departament, i si vol millorar l’ensenyament a Catalunya, tingui en bona consideració els arguments mèdics, científics i didàctics fugint d’ideologies demagògiques. Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.

Bargalló i els mòbils a l’aula

 

El conseller Bargalló acaba de presentar el seu projecte Mòbils.edu on vol expandir l’ús de mòbils entre els nostres fills. Veient tanta quitxalla enganxada a les pantalles potser no caldria, ¿però què hi diu la ciència a tot això? Doncs el psiquiatre Manfred Spitzer, i després d’evidències científiques, ha demostrat que l´ús de mòbils retarda la maduresa dels nostres fills dificultant el seu aprenentatge. La medicina també s’hi ha afegit demostrant que l’ús de mòbils augmenta les taxes de miopia dels nostres fills. Per aquesta raó Xina, i fa pocs dies, ha decidit reduir l’ús de mòbils a les seves aules. Però, i altre cop contravenint la ciència, el conseller Bargalló també vol imposar l’extermini de la memorització a les aules, decisió que neurobiòlegs i psiquiatres han desmuntat. Si la ciència diu una cosa i la conselleria diu el contrari, què està passant? Amb lògica, i no pas amb ideologies, queda clar que Bargalló opta més per creences que no pas per evidències. Molts diuen que Bargalló, i amb moltes preses ideològiques, vol retornar al fracassat model digital de l’antic conseller Maragall. És a dir, i ideològicament, vol exterminar la feina de la seva antecessora, la consellera Irene Rigau. Clar està que ella, ara inhabilitada, Bargalló i altres en volen fer estelles de l’arbre caigut. Però en Bargalló, com deia Maragall, creu que connectar-se al mòbil significa tenir coneixements. Malauradament això significa perdre el món de vista i abocar-se a moltes fakenews. En això la majoria de pares no desitgem que els nostres fills s’hi vegin exposats. Les famílies no volem una escola pública rebaixada de coneixements sinó un autèntic ascensor social per tal que els nostres fills no caiguin en la desigualtat social, i en això el conseller Bargalló, i sent d’esquerres, n’hauria de ser el principal defensor. La millor manera d’adquirir coneixements contrastats no és a través de mòbils sinó a través de professors especialistes i doctes.

Bargalló, educació i desigualtat social

Bargalló, educació i desigualtat social

Diari El Segre 26.02.19

Si l’ensenyament públic no forma individus amb alts nivells de coneixements i capacitats estem abocats a una generació sense possibilitats laborals ni econòmiques, és a dir, a més desigualtat social. Sabem per neurobiologia i psiquiatria que gràcies a la mielina, la famosa matèria gris, el nostre cervell assoleix alts nivells de coneixements i capacitats. Però per tal d’assolir més mielina sols cal fer una cosa, memoritzar molts coneixements. Doncs el senyor Bargalló està eliminant la memorització de les nostres aules. No fa massa el conseller va declarar que, més competències i menys matèria gris. Així ha decretat l’eliminació dels exàmens, de les notes numèriques i de la memorització a les nostres aules. Ens hem begut l’enteniment? O pitjor encara, ens hem begut la intel·ligència? L’investigador en cap de Microsoft en Intel·ligència Artificial, Daniel Goldstein, va declarar fa poc que els programes d’intel·ligència artificial sols són intel·ligents quan disposen de moltes dades memoritzades. És a dir, sense un gran volum de coneixements adquirits un cervell no pot esdevenir intel·ligent. Doncs, tot i així, el conseller Bargalló sembla que s’està carregant l’ascensor social de l’ensenyament públic. Ras i curt, promourà un ensenyament públic mediocre i fàbrica de mà d’obra barata com passa als USA. Com sempre hi haurà qui es podrà pagar un ensenyament que no rebaixa el nivell de coneixements. En fi, que haurem plagiat el model educatiu dels Estats Units, i tot plegat des d’un partit d’esquerres on en Bargalló n’és conseller. Si la cosa continua així en un parell de dècades, i sense l’ensenyament públic com l’ascensor social, assolirem el que ja els està passant als USA, uns nivells elevadíssims de desigualtat social.  Deia Winston Churchill que el polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions. Òbviament en Bargalló no està fent d’estadista.

Educació i eleccions sindicals 2019. Per què votar-hi?

Educació i eleccions sindicals 2019.  Per què votar-hi?

El Punt Avui 27.02.19

Davant les imminents eleccions sindicals del 12 de març, on tots els docents hi poden participar, molts professors es pregunten si paga la pena votar. La veritat, i dels vots que es dipositin, sorgiran els representants que negociaran amb el Departament d'Educació el conveni laboral, i millor que aquests representants siguin docents bregats amb anys d’aula i no pas il·lusos de l’educació. En cas contrari, i de no votar, altres educadors no especialistes substituiran als professors imposant encara més burocràcia per competències i la desaparició de la transmissió de coneixements. Ras i curt, no votar promourà un ensenyament públic mediocre i fàbrica de mà d’obra barata. Cal escollir representants sindicals bregats a l’aula per tal que les classes siguin impartides per experts amb titulacions superiors i no pas per educadors sense coneixements de la matèria. Quants més professors votin el 12 de març, més es defensarà l’ensenyament públic. En altre cas altres imposaran els seus interessos contraris a la transmissió de coneixements. L’objectiu de les eleccions del 12 de març és defensar un ensenyament públic ric en coneixements.

Millora i Innovació en la Formació de Mestres a debat?

Aquest 16 d’octubre de 2018 el MIF, o Millora i Innovació en la Formació de Mestres, ha proposat un lloable augment en el nivell de coneixements dels futurs mestres de primària. El problema esdevé quan suposats experts en educació, i que no imparteixen classes a secundària, proposen en aquest MIF com ha de ser el perfil del professor a secundària. En aquest sentit defensen que tant mestres de primària com professors de secundària han d’impartir classes indistintament dels 3 als 16 anys. Això provocaria un xoc molt important de mètodes pedagògics i nivells de coneixements en els claustres dels nostres centres. No és el mateix una aula amb adolescents de secundària que una d’infants de primària. Amb aquesta mesura resulta obvi que no es milloraria l’ensenyament a Catalunya, i molt menys quan molts membres del MIF parlen d’augmentar les teories pedagògiques en la formació dels nous docents en detriment dels coneixements que haurien d’impartir. Ells, aquest experts, no imparteixen classes a secundària però en canvi sentencien que cal fer en aules amb adolescents. Educar tots ho fem, ensenyar sols uns pocs.

Màster en educació, o docents en explotació

El Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) veu amb suma preocupació el màster en educació que els docents han de passar per a exercir de professors a secundària. L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar molt tot el que envolta també a aquest. En concret hi ha el tema dels tutors dels aspirants a docents que no cobren res en absolut. Aquesta tasca la realitzen professors d’instituts dedicant molts mesos de seguiment, indicacions i avaluacions de l’aspirant a nivell personal amb exclusivitat. Molts centres estant indignats amb tal explotació dels seus docents. La prova està sent la negativa de molts instituts de Lleida que ja no accepten alumnes de pràctiques del màster. Aquest fet no és una novetat d’ara ja que ja s’havia avisat al Departament d’Ensenyament fa temps d’aquesta irregularitat. Cal tenir en compte que la matrícula és molt cara i sols beneficia a la universitat que acredita el màster, no pas als professors tutors de les pràctiques. Cal preguntar-se en tal cas si aquest màster en educació esdevé més un negoci que una formació. Hi ha tres raons més que semblen ratificar la idea de negoci. Primer, aquest màster l’imparteixen més personal de la universitat i allunyat dels centres que no pas professors bregats en aules de secundària. És a dir, la majoria dels qui cobren per aquest màster són instructors universitaris que poc coneixen els instituts i els adolescents. Segon, el que s’imparteix en aquest màster són més teories generals i allunyades dels continguts curriculars que no pas tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster. I tercer i últim, als matriculats en el màster se’ls demana més memòries i treballs pedagògics que no pas el domini en la seva especialitat. Tot plegat sembla indicar que el màster en educació esdevé més un negoci per als teòrics de l’educació que no pas una formació per als futurs professors de secundària. Preguem que el Departament, i si vol continuar potenciant aquest màster, almenys remuneri als tutors de les pràctiques en els instituts. Aquests sí coneixen l’aula, els adolescents i els continguts a impartir.

Masters en educació, negoci o formació?

Masters en educació, negoci o formació?

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per a exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster? O teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent, com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

Oposicions a Professors de Secundària

Un cop passades les oposicions per a professors del curs passat molts docents discrepen en els criteris d’avaluació de les mateixes. Un fet capdal ha estat l’anomenat supòsit pràctic que havia d’avaluar què sabien els opositors de la seva especialitat. Paradoxalment aquesta prova exigia no què, si no com ensenyar a l’aula. Com ensenyar pertocava a un segon exercici específic que l’opositor havia de superar posteriorment. És a dir, s’ha avaluat a l’opositor de tècniques pedagògiques on no tocava. Aquest fet, que contravé la llei estatal per al cos de funcionaris, ja fou comunicat amb molta antelació, i des del Col·legi de Doctors de Catalunya, al màxim responsable al respecte del Departament, senyor Garcia Plata. Com veiem això no s’ha resol amb lògica, sobretot si tenim en compte el supòsit pràctic en especialitats com Biologia i Geologia. Aquí es feia identificar organismes, roques i minerals a través fotografies on no es podia assolir prou detall. És a dir, s’exigia pura memorització de noms en llatí als opositors mentre el Departament defensa l’educació per competències on no cal que els alumnes memoritzin. Cal dir que la identificació d’organismes, roques i minerals és en la realitat cosa de grans especialistes, cosa que no cal que ostentin tots els docents i pedagogs que imparteixen classes. Potser aquesta prova ha estat una manera d’eliminar molts opositors davant la gran assistència dels mateixos. En tal cas millor posar làmines i dibuixos que tots els científics del món utilitzen per a la identificació naturalista. O millor encara, i si el Departament defensa l’educació per competències, i no per coneixements, que els opositors superin un exercici de classificació d’organismes o roques demostrant les seves capacitats competencials. Preguem que Ensenyament, i si vol continuar convocant oposicions justes, tingui en bona consideració aquests arguments didàctics, lògics i legals. Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.

          Mòbils a les Aules?

Mar Camacho, directora d’infantil i primària del Departament, diu que no utilitzar el mòbil a l’aula és donar l’esquena a la tecnologia, que és una creença que aquest aparell no sigui bo en educació, i que el mòbil ha de formar part de la innovació educativa de tots els centres per tal d’avaluar i identificar quins obtenen major èxit. Val a dir que l’educació no hauria de ser un experiment per a tot el territori, i que a part de mòbils a l’aula hi ha tauletes, ordinadors i pissarres digitals connectades a Internet que no donen l’esquena a la tecnologia vigent. A més, i existint tanta tecnologia digital dins i al voltant de l’aula, cal remarcar que hi ha molts treballs científics i mèdics que aconsellen reduir força l’ús del mòbil a classe. Les raons són les següents. La primera l’addicció creixent al mòbil que fa que els nostres alumnes desatenguin la realitat. La segona l’augment de nens hiperestimulats que no perceben la realitat manual perdent la creativitat en tres dimensions. I la tercera i última, els estudis recents del psiquiatra Manfred Spitzer qui ha trobat que l’ús generalitzat del mòbil dificulta clarament l’ensenyament dels alumnes, redueix la seva concentració i alenteix la seva maduresa. Preguem que el Departament, i si vol continuar potenciant extensivament el mòbil com eina educativa, tingui en bona consideració aquests arguments mèdics, científics i didàctics contrastats. Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.

Educació per Competències i Intel·ligència Artificial

Tots els centres catalans han endegat un nou sistema d’educació anomenat per competències. Sota aquesta novetat els docents han d’avaluar més les habilitats dels alumnes que no pas la memorització de coneixements. Molts professors ja s’estan queixant que això implicarà una baixada del nivell en l’ensenyament, que amb tanta complicació no s’estan impartint millor els coneixements sinó idiotitzant els nostres alumnes. En canvi els partidaris de l’educació per competències diuen que els escolars faran servir més les seves intel·ligències múltiples de manera integral, però ¿què és la intel·ligència? Ningú es posa d’acord tot i que fa pocs dies l’investigador en cap de Microsoft en Intel·ligència Artificial, Daniel Goldstein, va declarar a premsa el següent, que els programes d’intel·ligència artificial sols són intel·ligents quan disposen de moltíssimes dades memoritzades en el sistema. És a dir, sense un gran volum de coneixements adquirits un cervell cibernètic, com també humà, no pot esdevenir intel·ligent. O explicat d’una altra manera, un cap amb pocs coneixements no pot prendre massa decisions correctes. Aquest evidència invalidaria l’educació per competències que està endegant el Departament d’Ensenyament en totes les escoles catalanes, tot i que amb un agreujant, no hi ha cap experiència prèvia que asseguri que els nostres fills aprendran més i millor amb aquesta estratègia.

Immersió lingüística sota el 155

Molts ciutadans cultes mostren la seva preocupació davant l’ús de les llengües com a arma política. L’assumpte de la immersió lingüística a Catalunya n’està sent un exemple. Els del PP, i per tal de prendre decisions educatives adients, haurien de fer servir fets contrastats i no pas les seves ideologies. Concretament, i davant la recessió que el PP vol imposar a la immersió lingüística catalana, caldria que es tinguessin en compte els següents fets. Primer, que la immersió lingüística catalana ha treballat i permès la coexistència pacífica del castellà i el català en els nostres centres educatius. Segon, sota aquest model lingüístic el nivell de castellà dels catalans no ha esdevingut inferior al de la resta d’Espanya. Tercer, el bilingüisme, i són dades en neurobiologia, permet una major flexibilitat i rapidesa cerebral en l’adquisició de noves habilitats i competències educatives. Quart, la immersió lingüística catalana ja fa dècades que opera amb normalitat i eficàcia contrastades. Sisè, els prejudicis patriòtics defensen postures atàviques i allunyades de l'Europa de les nacions. Setè, cal no oblidar que el tresor que tenim entre les mans, el bilingüisme, permet la cohesió social i no pas la seva divisió. Vuitè, de permetre’s que els progenitors puguin escollir la llengua en l’educació dels seus fills, no es podria aplicar de manera immediata. Novè, i en cas d’aplicar-se comportaria una nova despesa en detriment de necessitats educatives molt més urgents que aquestes cortines de fum ideològiques. I desè, es fa evident que la reducció de la immersió lingüística és conseqüència de prejudicis ideològics i no pas de fets sota la lògica. Preguem per tant que l’educació deixi de ser una arma electoral per trencar la vigent cohesió social catalana. La prova és que si el bilingüisme representa tants avantatges, ¿per què alguns en provoquen tantes discussions?

Yihad: Islam radical xinesos en pau

Una minoria de l’Islam es radicalitzen mentre que la immensa majoria de xinesos van força en pau. De vegades es diu que la causa del radicalisme és la manca d’integració social dels nouvinguts, però tant la comunitat islàmica com la xinesa esdevenen dos grups socials amb un grau baix d’integració lingüística i cultural. Això potser podria indicar que la causa fonamental del radicalisme islàmic no és el poc nivell d’integració d’aquesta comunitat dins la nostra. La diferència que potser explica el contrast entre xinesos en pau i Islam amb alguns radicals sigui la religió. Com a professor amb alumnes marroquins m’he trobat en situacions que m’expliquen l’origen del radicalisme islàmic i la minsa violència dels alumnes xinesos. En moltes ocasions alguns alumnes magrebís m’han parlat de la seva religió, l’Islam, com la millor del món, la qual cosa, ja la fa la pitjor. Al considerar-la com la millor implica que la resta de creences són inferiors i per tant aquest Islam ja no els hi professa el respecte adient. Però el més flagrant ha estat quan algun alumne islàmic s’ha negat a estudiar la Teoria de l’Evolució perquè el seu imam li assegura que la ciència occidental és falsa i contrària als ensenyaments de Mahoma. Resulta doncs obvi que aquest tipus d’alumnes musulmans volen imposar la seva creença a la majoria perquè creuen que el seu és el millor, un pas molt proper al radicalisme que hem patit en pròpia pell aquest agost. Davant aquests fets crec que la solució al radicalisme de l’Islam és que aquesta religió en bloc es declari amb humilitat una més en el món sense pretendre ser la millor. El budisme, l’hinduisme i el cristianisme xinesos així ho fan amb bons resultats de convivència.

Oposicions al cos de secundària: El model educatiu a la nova Catalunya

Com a professor de Secundària m’està preocupant molt el conjunt de noves tendències educatives que el Departament d’Ensenyament està endegant. Potser s’estan complicant molt la vida amb conceptes i teories abstractes que no trobo demostrades enlloc com a millora, ans al contrari, el que he vist publicat a nivell científic indica que els nivells de coneixements dels instituts catalans cauran en gran mesura. No estic en contra de les innovacions, sols demano que el Departament es repensi enraonadament, i amb dades científiques contrastades, temes com l’avaluació per competències en detriment de per coneixements, assumptes com que Secundària faci servir la pedagogia de Primària enlloc de l’ensenyament estructurat en matèries, sessions sense classes magistrals enlloc de la combinació actual entre aquestes i activitats de comprensió, teories com les intel·ligències múltiples que no s’avenen amb la recerca neurobiològica, tècniques com els projectes que empitjoren els nivells de lectura i escriptura a finals de Primària, l’obligatorietat de l’escolarització fins als 18 anys, i finalment la contínua declaració que calen millors professors quan aquests inverteixen més de set anys en formació entre universitat, màster en pedagogia i cursos per a les oposicions. En altre cas, i si Ensenyament manté com a inamovibles les esmentades tendències, pregaria que les oposicions, que en breu convocarà, es facin per projectes, amb avaluació per competències, sense temes de coneixements, i sense cap classe magistral en els cursos que es preparen per als opositors. Si tot l’anterior és tan bo per als nostres alumnes, ho serà encara més per als nostres futurs docents.