DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA
Mostrando entradas con la etiqueta EDUCACIÓN. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta EDUCACIÓN. Mostrar todas las entradas

martes, 21 de abril de 2020

Bargalló o Vallory conseller d’Educació


El Punt Avui, 26 d'abril de 2020

Davant la COVID el conseller d’educació, l’honorable senyor Bargalló, està patint el que la política fa, desgastar les persones. Es diu que un substitut al càrrec podria ser el president de Nova Escola 21, el senyor Eduard Vallory. Qui seria el millor? Durant una entrevista feta al senyor Vallory en el Més 3/24 va afirmar que el seu projecte d’Escola Nova 21 pretén preparar els alumnes per a la societat del futur i que a l’aula no s’han de fer classes magistrals. No obstant ell sí imparteix sessions magistrals als docents tot i que cap professor que sàpiga el que es fa, mai no imparteix classes magistrals entre els seus alumnes, la qual cosa el senyor Vallory desconeix ja que, i a televisió també, va confessar que mai no havia impartit classes i que havia suspès repetides vegades el batxillerat. En fi, potser millor un Bargalló que coneix el ram que no pas un Vallory amb bones intencions.

lunes, 30 de marzo de 2020

COVID y la Europa egoísta



Gran parte del Gobierno español siempre ha deificado nuestra pertenencia a la Unión Europea, incluso con ello avisaron a ciertos nacionalismos autonómicos separatistas de quedarse fuera de la misma. Ahora esa Europa salvadora nos ha vuelto la espalda. La verdad es que a las bancas de los grandes del norte les debemos mucho dinero que cogimos prestado cuando todo parecía moverse por créditos baratos. Como dirían algunos, pan para hoy y hambre para mañana. El más de billón y medio de deuda de nuestro país se va a agravar con la crisis del COVID, y claro está, los grandes de Europa no van a perdonarnos la deuda, al contrario, ahora sólo nos permiten endeudarnos más. Ante ello podríamos hacer como los islandeses, que bajo un referéndum, votaron no pagar su deuda aunque ello implicara no poder pertenecer a la idolatrada Unión Europea. Pero ello no será posible ya que ante el movimiento del 15M, con ideología islandesa, el Gobierno español se apresuró a reformar su Constitución para que España no pudiera votar no pagar la deuda. Ahora cabe preguntarse lo siguiente, ¿se equivocó el Reino de España? Cuando tengamos el COVID controlado habrá que replantearse todo ello para no repetir los errores del pasado. Es evidente que este desastre lo pagarán más los humildes que nuestros dirigentes. Estos no deberían ser tan interesados, tácticos e irresponsables. El hecho es que ni el FMI ni el Banco Central Europeo van a emitir moneda gratis para toda la ciudadanía sin que los bancos controlen el monopolio del mismo. Ni tampoco China, país inicialmente responsable de esta pandemia, y también la Europa rica, van a perdonarnos nuestra deuda. Cuando todo esto se controle habrá que construir una sociedad con menos ideologías y demagogias pero más técnicos y científicos. En ello nuestra educación debe recuperar el valor por el conocimiento y nuestros futuros políticos deberían ostentar más formación académica, técnica y científica que no ideologías, creencias y emociones. Sus errores han oscilado entre la mediocridad y los intereses.

sábado, 28 de marzo de 2020

COVID, el día después.



Cuando tengamos el COVID controlado habrá que replantearse como no repetir los errores del pasado. Es evidente que esta situación dantesca la sufrirán más los humildes que los adinerados. Nuestros dirigentes no deberían ser más tan interesados, tácticos e irresponsables. Para ello cabe comprender que las aglomeraciones urbanas han sido un gran caldo de cultivo para esta y nuevas pandemias. Y ya avisaron algunos presidentes autonómicos, asesorados con ciencia y no carencia, que debíamos haber cerrado totalmente el país desde el principio ante nuestras aglomeraciones. En vista de todo lo anterior habrá que replantearse nuestras ciudades hacinadas y la crisis económica para todos. Para el tema demográfico, y en caso de nuevas leyes al efecto, se debería promocionar la economía rural para que la España despoblada absorbiera tanta aglomeración en las ciudades. En ello se debería apostar por el teletrabajo de una vez por todas y por las industrias agroalimentarias de proximidad. Pero el segundo problema, el económico, y ante tantas bajas laborales, el FMI, el Banco Central Europeo y la Reserva Federal, deberían emitir moneda gratis para toda la ciudadanía, sin que los bancos obtuvieran el monopolio del mismo. China, país responsable en sus inicios de esta pandemia, y también la Europa rica, deberían perdonar gran parte de la deuda que la gran mayoría de países tienen con sus entidades. Y por último los grandes capitales deberían abrir su total solidaridad al mundo laboral que les ha hecho ganar tanto. Para todo el conjunto anterior se deberían imponer unas nuevas leyes morales y justas, y más morales que legales, con el objetivo de construir una sociedad con menos ideologías y demagogias pero más técnicos y científicos. En ello nuestra educación debe recuperar el valor por el conocimiento y nuestros futuros políticos deberían ostentar más formación académica, técnica y científica que no ideologías, creencias y emociones. Sus errores han oscilado entre la mediocridad y los intereses.



martes, 3 de marzo de 2020

Resposta a la carta d'Ignasi Garcia Plata en el Punt Avui


Resposta a la carta d'Ignasi Garcia Plata
El Punt Avui - 9 de març de 2020

L’escrit publicat el 28 de febrer pel director general de Professorat i Personal de Centres Públics, el senyor Garcia Plata, en resposta a la meva carta del 22 de febrer repeteix el que ja va fer fa dos anys en resposta a una missiva similar per part del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya del qual en sóc membre. En ambdues cartes se’l va informar de la baixada de coneixements exigits als opositors per a Professors de Secundària. En les dues ocasions Garcia Plata va negar els fets sense aportar arguments consistents i sols indicant com el Departament d’Educació ha dissenyat les vigents oposicions. Aquetes valoren menys el nivell de coneixements dels docents en la seva especialitat però se’ls exigeix a canvi un domini total de la terminologia pedagògica que el Departament ha creat a tal efecte. De fet la primera prova de l’oposició, eliminatòria, la pot superar qualsevol aspirant sense tenir coneixements sòlids de la seva especialitat. En igual sentit treballa la segona prova eliminatòria on s’han gairebé eliminat els coneixements de l'especialitat a demostrar. De fet la part pràctica, i que equival a un 70% de la nota, l'han reconvertit en un exercici pedagògic on els coneixements de l'especialitat han estat substituïts per qüestions generals. És a dir, el plantejament del Departament ja no és que l'ensenyament es fonamenti en els coneixements del professorat sòlidament format en la seva matèria, sinó en reduir les especialitats docents mantenint-ne el nom però buidant-les de contingut. La prova d’això roman en el fet que no cal titulació afí per a presentar-se a una determinada especialitat docent. Preguem que Educació no negui els fets i que reverteixi la situació que pot rebaixar els coneixements impartits als nostres fills.

martes, 25 de febrero de 2020

LOMLOE ¿Nueva reforma educativa?

Catalunya Vanguardista 26.02.2020


El gobierno vigente propone una nueva reforma educativa, la Lomloe. Con ella ya llevaremos unas siete leyes nuevas desde nuestra democracia. A sabiendas que los niveles de conocimientos impartidos en nuestras aulas han descendido estrepitosamente en cada nueva reforma, y que las leyes gubernamentales lo han propiciado, no se entiende que la Lomloe no lo corrija. Es más, su proyecto pretende que los docentes impartan disciplinas ajenas a su especialidad. Es decir, la Lomloe se cargará al docente especialista y docto al permitir que otros ajenos impartan sus materias. A cambio la pedagogía vigente propone una educación bajo la diversión y el juego. Así pues parece evidente que el descenso de conocimientos aislará y discriminará más a nuestros hijos por el mero hecho que no les ofrecerá saber para ser críticos. La enseñanza obligatoria no debe ser un entretenimiento obligatorio ya que diezma nuestra futura sociedad. Es más, ello propiciará que los populismos adoctrinadores hallen un caldo de cultivo óptimo para sus votos. De hecho esto ya ocurre ante un 30 % de fracaso académico real más otro 30 % de paro juvenil. Por lo tanto ya no existe una izquierda que antes defendía la ilustración de todos sus ciudadanos, a lo sumo la izquierda está haciendo el trabajo sucio a los neoliberales que desean mano de obra barata y sin criterio sabio. La pedagogía vigente no es la solución al problema, a lo sumo deviene una ingeniería neoliberal al dotar a las empresas de mano de obra barata y sin conocimientos doctos. Si los alumnos no saben concentrarse en el aula ninguna pedagogía funcionará. Cabe con urgencia reducir este 30 % de fracaso escolar, evitar el ataque a los profesores doctos, y mantener a estos docentes como profesionales sabios en sus disciplinas.

lunes, 24 de febrero de 2020

Conferencia: EVOLUCIÓN O INVOLUCIÓN HUMANA. UdG. Aula Magna

Conferencia - Actividades AEPECT
EVOLUCIÓN O INVOLUCIÓN HUMANA.
David Rabadà Vives
Universitat de Girona - Aula Magna
Avda. Montiliv s/n Girona
28 de febrero de 2020
13.00 horas



L'evolució humana és una d'aquelles disciplines que massa sovint s'explica malament a escoles i mitjans per causes diverses. El més flagrant però, és que els nostres llibres de text mostren massa sovint continguts erronis i farcits dels prejudicis dels científics locals. Durant  aquesta conferència es pretén pal·liar aquest problema donant un enfocament general, simple i entenedor de l'evolució humana. De fet molts científics canvien massa sovint les espècies mentre els fets evolutius ho contradiuen.




miércoles, 12 de febrero de 2020

Oposicions 2020: BARGALLÓ VOL DESTRUIR L’EDUCACIÓ ?

Oposicions 2020: BARGALLÓ VOL DESTRUIR L’EDUCACIÓ ?
e-NOTÍCIES 12 de febrer de 2020
El Segre 18 de febrer de 2020
El Punt Avui 22 de febrer de 2020

El conseller Bargalló i el seu Departament ha presentat recentment els últims retocs per a les oposicions al Cos de Professors de Secundària. Si educar és orientar l’individu per tal que assoleixi coneixements contrastats i criteris objectius, ara l’elecció dels docents va en sentit contrari. Les noves oposicions valoren molt poc el nivell de coneixements dels docents en la seva especialitat fet que comportarà professors que sabran poc què explicar encara que se’ls vol avaluar més de com han d’explicar. És a dir, el plantejament del Departament ja no és que l'ensenyament es fonamenti en els coneixements i en un professorat sòlidament format en la matèria que ensenya, sinó en reduir les especialitats docents mantenint-ne el nom però buidant-les de contingut. La prova d’això roman en el fet que no cal titulació afí per a presentar-se a una determinada especialitat docent. De fet la primera prova de l’oposició, eliminatòria, la pot superar qualsevol aspirant sense tenir coneixements sòlids de la seva especialitat, només cal que domini la terminologia competencial que el Departament ha creat a tal efecte. En igual sentit treballa la segona prova eliminatòria on s’han gairebé eliminat els coneixements de l'especialitat a demostrar. De fet la part pràctica, i que equival a un 70% de la nota, l'han reconvertit en un supòsit didàctic on els coneixements de l'especialitat han estat substituïts per qüestions generals. En definitiva, que els nous docents no cal que siguin doctes en la seva especialitat, la qual cosa implica que volen que ensenyin poc als nostres fills. Ens hem begut l’enteniment?

martes, 11 de febrero de 2020

Conferència: “EVOLUCIÓ o INVOLUCIÓ HUMANA” Universitat de Girona

Conferència: “EVOLUCIÓ o INVOLUCIÓ HUMANA”
Dr. David Rabadà i Vives
Paleontòleg



L'evolució humana ha estat un recorregut de 6 milions d'anys. El gran problema no ha estat l'evolució en si mateix sinó les pugnes científiques per tal d'imposar les creences i els interessos d'alguns mals experts. Si volem que aixó no passi més cal que els nostres alumnes facin seu el veritable objectiu de la Ciència.





Divendres 28 de febrer

A les 13.00 hores
Universitat de Girona
Facultat de Ciències
Aula Magna

DAVID RABADÀ VIVES 
(Barcelona, 1967), paleontólogo y divulgador científico, se doctoró en Ciencias Geológicas en 1995 por la Universidad de Barcelona. Ha publicado multitud de artículos técnicos siendo los últimos muy críticos con algunas interpretaciones realizadas en Atapuerca. Ha recibido distintos premios como el Fundación Eduard Fontseré de ciencias (1996), la mención especial en el UPC de Ciencia-ficción (1999), el Albert Pérez Bastardas de periodismo científico (2003), el Premio de Natura Ciudad de Valls (1992 y 1995) y el Ciudad de Viladecans de narrativa (2005). Le han publicado los libros Un Dios para los Ignorantes (2000), Las Cinco Caras de la Tierra (2005), ¿Educar? Educamos Todos (2007), ¿Quién fracasó con el Fracaso Escolar? (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015) y es coautor de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2008). Actualmente es profesor de Ciencias Geológicas, académico de la ACVC, redactor en Catalunya Vanguardista, y responsable de comunicación de Profesores de Secundaria.  


jueves, 6 de febrero de 2020

El Palmar de Troya a Santa Coloma de Gramanet

La Iglesia de El Palmar de Troya, fundada en 1978, reivindicó ser la única y auténtica continuadora de la obra de Jesucristo. La verdad es que esta iglesia canonizó a Francisco Franco, acumuló ingentes sumas de dinero bajo una secta, y propició escándalos por abusos sexuales comprobados. Así su último Papa, Ginés Hernández, o Gregorio XVIII, se desenganchó de esta secta para denunciar que todo era un gran montaje sin nada que ver con deidades o visiones. Por desgracia miembros de esta lacra perviven cerca de nuestros colegios bajo docentes dictadores.

Uno de ellos, y en Santa Coloma de Gramanet, vivió de un pasado en donde la disciplina era extrema, la agresividad un arma y el miedo pánico. En 1997 trabajé en un centro de Santa Coloma de Gramanet, muy cerca de Barcelona, en donde pude conocer de cerca este miembro de el Palmar de Troya. Este personaje, sacerdote investido por la Iglesia del Palmar de Troya, se codeaba con representantes del Opus a quienes invitaba al centro a impartir sermones y ofertas educativas. Pero lo realmente flagrante, y nada cristiano, era el trato que ejercía sobre alumnos y profesores. Por un lado, y bajo amenazas y acosos, explotaba a sus trabajadores más horas de las convenidas. Por ejemplo, los docentes, y después de la marcha de todos los alumnos, permanecían cada tarde una hora más en el centro. Esa sesión de más nadie la cobraba. Incluso había profesores contratados al ochenta por ciento que se les exigía trabajar el cien por cien de las horas. E incluso, y en pleno mes de julio, obligaba a los docentes a impartir repaso a los alumnos enviados. Para ello los padres pagaban al centro unos 60 euros por hijo pero los profesores y maestros no veían ni un duro.

Pero lo más grave no fue todo lo anterior sino las vejaciones y faltas de respeto que ejercía sobre sus súbditos, hasta repartía ostias, y no de eucaristía, entre sus alumnos. Su homosexualidad escondida, aunque no reprimida con algunos jóvenes, parece que le alimentaba sus abusos de poder. En fin, toda aquella situación duró más de una década y muchos de sus alumnos no le guardan demasiada simpatía.

martes, 4 de febrero de 2020

Conferència: “Atapuerca: enterraments a la Sima de los Huesos ¿veritat o exageració? ”

Conferència: “Atapuerca: enterraments a la Sima de los Huesos ¿veritat o exageració? ” 
Dr. David Rabadà
Paleontòleg


L'equip d'Atapuerca fa dècades que defensa que a la Sima de los Huesos va succeir el primer ritus funerari ara fa uns 400.000 anys. No obstant això recents treballs en publicacions tècniques internacionals, com el PNAS i el SJP, ho neguen. La nova teoria proposa que els fòssils humans foren restes depredades per un gran felí que consumides en una cova varen anar a parar en el fons d'una avenc transportades pels corrents d'aigua d'aquestes cavitats.


Acte gratuït
Aquest proper dimecres  12 de febrer
Activitats organitzades per l’Aula d’Extensió Universitària.  
  1à conferència a les16,30 h. i  2à a les 18,15h.  
Casal de Gent Gran Vilapicina i Torre Llobeta, (Cotxeres Borbó)
Barcelona, plaça Carmen Laforet, nº 11
Estació de Metro MARAGALL- L 5 i L 4


DAVID RABADÀ VIVES 
(Barcelona, 1967), paleontólogo y divulgador científico, se doctoró en Ciencias Geológicas en 1995 por la Universidad de Barcelona. Ha publicado multitud de artículos técnicos siendo los últimos muy críticos con algunas interpretaciones realizadas en Atapuerca. Ha recibido distintos premios como el Fundación Eduard Fontseré de ciencias (1996), la mención especial en el UPC de Ciencia-ficción (1999), el Albert Pérez Bastardas de periodismo científico (2003), el Premio de Natura Ciudad de Valls (1992 y 1995) y el Ciudad de Viladecans de narrativa (2005). Le han publicado los libros Un Dios para los Ignorantes (2000), Las Cinco Caras de la Tierra (2005), ¿Educar? Educamos Todos (2007), ¿Quién fracasó con el Fracaso Escolar? (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015) y es coautor de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2008). Actualmente es profesor de Ciencias Geológicas, académico de la ACVC, redactor en Catalunya Vanguardista, y responsable de comunicación de Profesores de Secundaria.  

https://ojs.uv.es/index.php/sjpalaeontology/article/view/17203

sábado, 18 de enero de 2020

Educació sense ciència, una crisi amb demència


Educació sense ciència, una crisi amb demència
David Rabadà i Vives
Cap de Premsa de Professors de Secundària (aspepc·sps)

L’eliminació de les ciències en el nostre sistema educatiu està esdevenint un fet flagrant. Cada reforma educativa intenta reduir més els coneixements científics entre els nostres joves. Un país sense ciència i tecnologia és una societat abocada a la dependència i a la ideologia. Els humans, mal ens pesi, som més emocionals que racionals, és a dir, solem analitzar les situacions més amb el cor que amb la lògica. Sols cal mirar el públic d’un Barça Madrid per adonar-se d’aquest fet, o les compres impulsives que tots perpetrem. El mètode científic intenta suplir aqueta mancança amb l’anàlisi dels fets i la interpretació més adient. Així la humanitat ha avançat amb teories d’aplicació universal com la Relativitat que permet el GPS, la Quàntica que prodiga els nostres mòbils, la Química que dissenya nous materials, la Biologia Mèdica que cura els nostres càncers, o la Geologia que salva vides al predir catàstrofes. En altre cas, i si creu que tot l’anterior no és cert, cremi el seu mòbil, el seu GPS, la consulta mèdica, la seva roba o els edificis a prova de sismes. La ciència i la tecnologia han estat l’estendard del nostre progrés històric. Tot això ha estat possible gràcies a disciplines que busquen aproximar-se a la realitat sota el mètode científic. La Física, la Química, la Biologia i la Geologia, més la Matemàtica com a llenguatge comú entre totes elles, esdevenen les ciències pròpiament dites. Malauradament aquestes han anat veient reduir els seus continguts en el nostre sistema educatiu. Aquest fet està provocant la disminució en la recerca, la creació de patents i la mediocritat política que atia el foc de noves crisis i catàstrofes evitables. Exemples d’això han estat el forat del Carmel a Barcelona, el terratrèmol furibund a Lorca o els vessaments de contaminants a Doñana. Tots ells haguessin ostentat menys magnitud si la ciència hagués format més part de la nostra societat.

Però ara posem el cas la Geologia. Aquesta, sent la quarta ciència del nostre món, ha vist reduir els seus continguts a Primària, Secundària i Batxillerat. Ja l’avantprojecte de la LOMCE eliminava gairebé per complet els ensenyaments de Geologia tant a Secundària com a Batxillerat. També la LOE del 2006 anava a fer el mateix. Resulta paradoxal que una disciplina científica d’igual categoria que la Biologia, la Física i la Química rebi tantes retallades en cada reforma educativa. La Geologia esdevé fonamental en assumptes com els recursos energètics, les obres públiques i el canvi climàtic, coneixements que impulsen infinitud de millores socials. Tot i així, i cada llei educativa, extermina la Geologia assegurant que impulsarà la competitivitat i la creació de noves empreses sota la recerca i el progrés, vaja, tota una fita de polítics poc destres o mal assessorats. Es fa obvi que en breu haurem de tancar algunes facultats de Geologia per manca d’estudiants coneixedors d’aquesta disciplina. No obstant això haurem de contractar geòlegs formats a l’estranger que venen d’Estats que sí tenen clara la realitat. Com deia Unamuno, que inventin ells, i així anem, depenent d’altres nacions que ens passen la mà per la cara.

Però cal preguntar-se per quina raó ens passa tot això. Ja la frase d’Unamuno, que inventin ells, ha deixat empremta perpètua en el nostre país. Però la política, poc científica i massa ideològica, n’està sent la real culpable. La majoria de polítics esdevenen més humanistes que científics. El gran gruix de parlamentaris llueixen més títols d’economia, dret o falsos graus que no enginyeries, estudis científics o tecnologia. Això deixa en mans de la ideologia, i de no pas de la lògia, les decisions que cal aplicar per tal de millorar el nostre futur. Ja el conseller Bargalló en fou un exemple al dir que, més competències i menys matèria gris en educació. És a dir, menys coneixements científics i més ideologies pedagògiques. A Primària, per exemple, la manca de mestres amb formació o coneixements científics sòlids, esdevé un fet flagrant. A Primària hi ha molts més docents procedents d’humanitats que no pas mestres en ciències. Això implica que las ciències, i sota l’aixopluc de les ideologies polítiques, son impartides més per humanistes que no pas per científics. Per aquest fet, i en gran part, els nostres joves perceben les ciències com un camí professional complicat. Sols cal remetre’s al 18 d’abril de 2013 quan vaig escoltar els resultats d’una recerca en el Palau Robert de Barcelona. Allí es corrobora un greu desequilibri entre les ciències i les lletres a nivell dels nostres alumnes. L’informe, exposat per Sergio Marco i Álex Fabra, diu que malgrat les carreres científiques ofereixen un millor i fàcil accés al mercat laboral, els estudiants prefereixen cursar disciplines humanístiques al creure-les més fàcils. De fet menys d’un terç dels batxillers prefereix les ciències a les humanitats. Això provoca un excés de lletrats que el mercat laboral no pot captar. La paradoxa és que aquest mercat, i si els hi hagués, sí pot contractar a més tècnics científics nacionals.

En resum les ideologies polítiques compliquen més que no solucionen les coses al rebaixar clarament els ensenyaments científics. La culpa reposa en mediocres allunyats de l’aula, que sense demostració científica ni docència a les aules, pregonen que els nostres fills aprendran més i millor amb les seves ideologies. Ens hem begut l’enteniment del país?

jueves, 26 de diciembre de 2019

Recurs didàctic - SALA DE PALEONTOLOGIA DEL MUSEU DE VILABELLA

SALA DE PALEONTOLOGIA DEL MUSEU DE VILABELLA
EL CAMP DE TARRAGONA MÉS ENLLÀ DELS 12 MILIONS D’ANYS
UNA BADIA PLENA DE VIDA

Sala polivalent pensada per a tallers escolars i per a itineraris sobre la geologia i la paleontologia del Camp de Tarragona. L'exposició fa un viatge pels paisatges de la badia marina del Miocè del Camp de Tarragona, des de la foresta al nord de la conca fins la badia del seu sud. Laurisilves, platges i fons marins ens descobriran els seus fòssils de manera molt visual i didàctica. Ideal per tal de mostrar el concepte de fòssil i evolució als nostres escolars.
Promotors: Fundació Romà Comamala i Ajuntament de Vilabella.

Inaugurat el 5 de maig de 2019.
Museu de Vilabella (Alt Camp), Raval del Roser, 10
Visites concertades trucant al 977 62 01 61




https://vilarodona.blogspot.com/2019/04/inauguracio-de-la-sala-de-paleontologia.html

viernes, 20 de diciembre de 2019

BARGALLÓ PRO ISLAM A LES ESCOLES


BARGALLÓ PRO ISLAM A LES ESCOLES
El Punt Avui: dilluns, dia 23 de desembre - El lector escriu.

El conseller Bargalló diu que cal que es pugui ensenyar Islam a les escoles si les famílies així ho sol·liciten, un fet que vesteix d’innovació sense recordar que fa quinze anys, durant el novembre de 2004, es va proposar el mateix per raons de política d’integració, deien. Si volem integrar la millor manera és ensenyar valors a través de coneixements contrastats més un bona història de les religions, no l’Islam per als nouvinguts. La religió no és matèria ni científica ni històrica, és assumpte de fe. A més l’Islam i la nostra escola fiten objectius oposats. Si educar és orientar l’individu per tal que assoleixi criteris objectius, l’Islam adoctrina els estudiants evitant que pensin amb objectivitat. Quan parles amb alumnes musulmans, la qual cosa no fa el conseller, et diuen que l’Islam és la millor religió del món. Això significa que la resta de centenars de creences de la Terra són inferiors. Per tant l’Islam, al menystenir-les, no pot esdevenir la millor. Fins i tot algunes webs islàmiques, que em mostren els alumnes, ataquen la ciència dient que elles posseeixen l’única veritat. És a dir que les mesquites són llocs on s’adoctrina en la fe i no pas en la ciència. En tal cas, jo em pregunto com es sentirien els doctes homes d’Alà si professors i docents impartissin darwinisme i evolució dins les mesquites? De ben segur que llençarien el seu crit al cel.  En fi prou feina tenen els mestres per ara fer-se missaires islàmics. Hi havia un proverbi medieval que deia, cave ab homine unius libri, guardeu-vos de l’home d’un sol llibre. L’Islam adoctrina més que educa alimentant inconscientment radicalismes que no pas diluint-los. Ara que les centenars de religions del món demanin al conseller que siguin impartides als centres catalans. En altre cas seran segregades des d’un partit d’esquerres.

lunes, 2 de diciembre de 2019

Directors escolars corruptes


Directors escolars corruptes
El Punt Avui 07 de desembre de 2019

El Departament d’Educació fa pocs anys, i amb el Decret de Plantilles, va prometre que el cos de directors dels nostres centres públics seria professional, expert i líder entre els seus docents. Així molts equips directius s’hi deixen la pell, no obstant això hi ha qui s’hi repenja molt més que abans. Primer tenim equips directius que assoleixen càrrecs en el Departament fugint de l’aula si el seu centre aplica en escreix les ideologies i les modes pedagògiques en què creu Educació. Segon veiem direccions que desaconsellen als seus docents denunciar els alumnes que els han agredit físicament i amb violència. Tot per tal que el centre sembli una bassa d’oli i no perdre la puntuació que els dona el Departament. És a dir, docents muts i a la gàbia mentre equips directius guanyen mèrits per tal d’ascendir pel Departament. Tercer, els equips directius que justifiquen a pares i alumnes desautoritzant als professors en les seves obligacions d’educar i ensenyar, fet que fa que molts acadèmics canviïn de centre el curs proper, o se’ls faci fora si s’han oposat a direcció. I quart, i el més flagrant, directors que han assetjat reiteradament a docents, que s’ha demostrat la seva falta greu, i que se’ls ha obert expedient però que finalment el Departament ho ha enterrat sota una falta lleu. Tots aquests casos no tenen res a veure amb el cos professional promès pel Departament, més aviat esdevenen una colla de còmplices a les seves ordres i sota la seva protecció. Això no és ensenyament de qualitat sinó adoctrinament descarat.

“Educació per competències, pros i contres.” CONCLUSIONS - VIII JORNADES DE SECUNDÀRIA


VIII JORNADES DE SECUNDÀRIA
Educació per competències, pros i contres.
- CONCLUSIONS -
Celebrades a l’Il·lustre Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya
22 i 23 de novembre de 2019

L’educació per competències s’ha implantat gairebé a tota la Secundària catalana. Ara ja no s’avaluen tant els coneixements de l’estudiant com les seves habilitats competencials. Molts experts parlen de la gran millora que això suposarà en preparar els alumnes per a la societat del futur, mentre altres diuen que s’està rebaixant el nivell d’ensenyament tot multiplicant la burocràcia del professorat. Davant tot això hi ha docents entusiastes, alguns expectants i altres detractors. Fins i tot alguns diuen que l’educació per competències s’ha implantat sense una anàlisi contrastada ni un debat científic objectiu. Per aquesta raó, i per tal de debatre l’educació per competències a Secundària, s’han organitzat aquestes jornades. Durant les mateixes, i amb l’assistència d’experts de vàlua contrastada, s'analitzaran els pros i contres d’aquesta manera d’avaluar els nostres alumnes.

Professors de Secundària (aspepc·sps) ha organitzat aquestes jornades per veure quina de les anteriors perspectives és la més real, aplicable o possible. Durant les mateixes, i amb l’assistència d’experts de vàlua contrastada, s’ha fet balanç de tot l’anterior per oferir un consens ampli i viable.

Les conferències han anat a càrrec de:


Dr. David Bueno

Professor de la UB i especialista en neuroeducació.
Lcat. Enrique Galindo
Escriptor i professor de filosofia.

Dra. Vera Sacristán

Professora de la UPC i membre de l'Observatori del Sistema Universitari.

En resum s’ha observat que el debat sobre l’educació per competències es més una discussió ideològica que no pas dels coneixements a impartir. És a dir que ens hem de preguntar què és més important, què s’ensenya o com s’ensenya. En això els ponents hi han estat força d’acord. No obstant això el debat s’ha polaritzat en dos extrems, els qui consideren que s’ensenyen massa continguts allunyats de la realitat laboral, i els qui pensen que cal exigir un ampli nivell de coneixements als alumnes. Els primers recolzen una educació més per competències impartint classes més pràctiques i de fàcil aplicació al món empresarial. Els segons, en canvi, temen una ingerència extrema del món mercantil en l’ensenyament reduint el nombre de coneixements dels futurs ciutadans. Els qui estan a favor de l’educació per competències veuen necessari que els centres educatius imparteixin menys continguts però més habilitats per tal que els individus s’adaptin millor a les necessitats laborals del mercat. En canvi els detractors de l’educació per competències veuen necessari que es preservi el màxim de coneixements en contra dels interessos de les grans empreses que defensen treballadors flexibles i generalistes. Uns hi veuen una oportunitat de futur i els altres una mercantilització de l’ensenyament.

David Rabadà i Vives
Director de les Jornades de Secundària

martes, 1 de octubre de 2019

Talento Desperdiciado de Adolf Tobeña - opinión


Talento Desperdiciado

De Adolf Tobeña

ED LIBROS




Este nuevo ensayo del psiquiatra Adolf Tobeña, Talento Desperdiciado, deviene una crítica lógica, científica y mordaz hacia las deficiencias de nuestro sistema educativo. De este se explica claramente que no logra aprovechar, promover ni consolidar los talentos innatos de nuestros jóvenes. Tobeña, como científico y psiquiatra, fundamenta todos sus argumentos bajo los hechos observados, contrastados y demostrados. Es decir este libro no deviene un corolario de opiniones infundadas, falaces y dogmáticas sino todo lo contrario, es un libro sobre qué hay que hacer, y según los datos científicos, para que en nuestro país no se desaproveche tanto talento estudiantil. Con ello Tobeña debe desoír las modas educativas para ensordecer a sus culpables. El libro, por tanto, deviene un excelente retrato de quienes se consideran sabios en educación pero la entorpecen. Es más, este breve tratado sobre el talento desperdiciado desvela las ideologías que contribuyen poderosamente a no potenciar los talentos de nuestros estudiantes. En tiempos llenos de frivolidades educativas Adolf Tobeña ha escrito un libro oportuno, práctico y muy inteligente.

viernes, 2 de agosto de 2019

Bargalló de Catalunya destructor

El Punt Avui 28 de juliol de 2019
El Segre 2 d'agost de 2019

La cultura crítica i l’empresa competent a Catalunya arrelen d’un ensenyament sòlid en coneixements i sabers. Si aquests disminuïssin en els nostres centres educatius ens abocaríem a una societat de baixa formació, dificultats laborals i ínfim criteri. Doncs la política educativa del conseller Bargalló ha imposat, i en pocs mesos, que els docents eduquin més que no pas ensenyin tants coneixements, és a dir, menys saber i menys intel·ligència. Bargalló ha dit que els professors ensenyen massa a les seves aules i el que cal es potenciar més les habilitats de cada individu. En certa manera, i amb menys coneixements, s’està adobant un sistema educatiu curt de mires i ple de mancances per als nostres fills i societat. Aquesta baixada en els coneixements dinamita la formació dels futurs ciutadans, la possibilitat que puguin assolir bons llocs laborals i la capacitat d’esdevenir crítics amb la política estatal. Per tant s’està posant en safata la feina brossa, el ciutadà mediocre i la fi de la identitat catalana davant un Estat força centralista. Potser en menys de quinze anys, i amb pocs coneixements al cap, molts esdevindran monàrquics convençuts, parlant més castellà que català, i renegant altre cop de la sobirania catalana. Educar bons hàbits, molts ho fan, però ensenyar doctes coneixements, sols uns pocs. La identitat catalana hi podria estar en joc.


viernes, 12 de julio de 2019

Horari escolar partit imposat


El Departament d’Educació ha decretat un horari partit en molts nous centres d’ensenyament. És a dir, si ara es feia sols horari de matí es passarà a classes de matí i tarda. El principal argument, i són paraules del Secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, és que és inacceptable que els alumnes dinin a quarts de quatre, la qual cosa ja estava resolta amb els menjadors escolars a quarts de tres. Però a més aquesta idea no té en compte els informes on es manifesta que els conflictes a les aules de Secundària es donaven fonamentalment per les tardes. Se sap, i està en molts estudis, que les trifulgues a classe s’esdevenen quan després de dinar els adolescents se senten molt inquiets al fer sessions durant les tardes. També cal afegir que l’horari de matins controla millor l’absentisme escolar concentrat per les tardes. Cal afegir que el Departament d’Educació, defensor de l’autonomia  de centres, ara vulgui imposar un horari partit a molts centres catalans. Tots ells haurien de poder escollir quin horari més els convé. Si ara tornem a un horari de matí i tarda, seria com un pas enrere en les millores educatives. A més no es pensa en les tardes infernals de maig i juny que sovint ostenta la nostra climatologia. Durant les mateixes se superen temperatures que la llei laboral prohibeix per tal de treballar-hi. A més el Departament d’Educació, sabent que segons ell mateix, s’ha reduït el fracàs escolar d’ençà l’aplicació de l’horari intensiu de matí, es contradiu tornant a un d’antic. No sembla que aquesta mesura esdevingui massa innovadora, amb l’afegit que el Departament d’Educació sempre ha apostat per la novetat. Avançar cap al futur no vol dir repetir els errors del passat.

jueves, 4 de julio de 2019

Jornada continuada a Secundària en perill

Jornada continuada a Secundària en perill
Professors de Secundària (aspepc·sps) troba paradoxal la proposta d’horaris escolars que la Fundació Bofill ha fet. Aquesta fundació ha proposat un horari partit a tots els centres d’ensenyament catalans. És a dir, si ara sols es feia horari de matí les classes passaran a ser de matí i tarda. Aquesta idea no té en compte dos fets contrastats. Primer que la vigent jornada continuada pel matí permet controlar i reduir millor l’absentisme escolar. I el segon que l’horari de matins redueix l’índex conflictes a les aules de Secundària, un fet que augmentava per les tardes. És curiós que la Fundació Jaume Bofill, defensora de l’autonomia de centres, ara vulgui imposar un horari partit a tots els centres catalans. Tots ells, i amb l’esmentada autonomia, han pogut escollir quin horari més els convenia. És més, i anualment, tots els centres de secundària que fan jornada continuada, avaluen si aquesta contribueix a la millora del rendiment acadèmic, a la reducció dels conflictes i a la millora de la convivència. Després pares, professors i alumnes voten si es manté en cada centre aquest horari o no. Per ara la jornada continuada s’ha votat majoritàriament a tots els centres públics catalans pel que si ara tornem a un horari de matí i tarda, seria com un pas enrere en la democràcia i en les millores d’ensenyament. A més no es pensa en les tardes infernals que sovint maig i juny ens imposa en la nostra climatologia. Durant els mateixos se superen temperatures que la llei laboral prohibeix per tal de treballar-hi.

Davant tot l’anterior, Professors de Secundària (aspepc·sps) vol saber què hi diu el Departament d’Educació al respecte, sabent que segons el mateix s’ha reduït el fracàs escolar d’ençà l’aplicació de l’horari intensiu de matí. Professors de Secundària (aspepc·sps) manifesta una suma preocupació en el fet que l’antic horari partit, que abans s’aplicava a Secundària, ara es vulgui aplicar de nou durant el proper curs. No sembla que aquesta mesura esdevingui massa innovadora, amb l’afegit que la Fundació Jaume Bofill sempre ha apostat per la innovació educativa. Podríem dir que la Bofill té presa en fer reformes a curt termini i l’educació no se la pot millorar amb mesures immediates. Els canvis sota la política d’innovacions semblen més una alteració del sistema educatiu que no pas una millora real en ensenyament. Avançar cap al futur no vol dir repetir els errors del passat.

sábado, 22 de junio de 2019

PROFESSORS CREMATS A L’ENSENYAMENT


Cada dia veig més professors cremats en l’ensenyament. Les estadístiques parlen d’un 4 a un 8 per cent. La veritat és que la causa comença a resultar clara. Les retallades en educació, l’augment de molta burocràcia inútil i les pressions per tal que facin de tot menys ensenyar, expliquen gran part d’aquesta frustració docent. De fet, i no fa pas massa, va sortir a premsa que més del 80 per cent dels docents se senten mal valorats. És a dir, en breu el percentatge de professors cremats augmentarà. Qualsevol docent necessita veure que té sentit el que fa. Si sent que està contribuint a ensenyar se sentirà bé i ho farà amb dedicació, motivació i vocació. En cas contrari estarem adobant un sistema educatiu curt de mires i ple de mancances per als nostres fills. Ara s’imposa més la doctrina d’educar hàbits que no pas la transmissió de coneixements, és a dir, menys saber i menys intel·ligència. Cal posar els docents en el centre del sistema educatiu i no pas altres coses com alguns teòrics prediquen. I en això cal valorar el talent i el talant que molts professors han adquirit durant anys d’estudi i especialitat. Per tal d’assolir-ho cal tenir empatia amb qui està a peu d’aula, la qual cosa no ostenten molts dels teòrics del Departament d’Educació, conseller inclòs. Molts d’ells no imparteixen classes però en canvi dictaminen resolucions que impedeixen la transmissió de coneixements en els nostres centres. L’educació per competències, els treballs per projectes i la mateixa pedagogia de moda estan rebaixant els nivells d’ensenyament dels nostres fills. Això dinamita la seva formació i la possibilitat que puguin assolir bons llocs de treball. És més, s’està promovent el ciutadà mediocre i els treballs brossa.  Vet aquí que molts professors, al veure que no poden ensenyar el que saben, se sentin cremats. Educar bons hàbits, molts poden educar, però ensenyar doctes coneixements, sols uns pocs.