Agricultura insostenible i l’Eurovegas

Amb tant urbanisme, Eurovegas i especulació del sòl, aquest va desapareixent sota el formigó i els maons mentre l’agricultura tradicional i de proximitat va patint el seu enterrament sota els anteriors mausoleus. Si vostè decidís defensar aquesta agricultura de proximitat i de qualitat se’l titllaria d’arcaic i d’atàvic, se li diria que ja no calen les carxofes de El Prat, que més barates les xilenes. El més flagrant és que ningú no es para a pensar que li està passant al món amb tanta necessitat de portar productes cada cop més llunyans, doncs que cal molta energia per transportar-los i que la nostra addicció al petroli en això creix i creix sense aturar-se. Se sap que en les properes dècades s’assolirà el peak oil, és a dir que l’oferta de cru en els mercats internacionals no podrà abastir la demanda. La raó és perquè no es poden obrir pous de petroli i gas a diari com si fos l’aixeta de casa nostra. En fi, que entre els anys 2015 al 2040 no hi haurà petroli per a tothom i qui pagui o en produeixi més podrà portar coses de lluny mentre que la resta ens ho mirarem pensant en l’agricultura de proximitat que vam condemnar per ancestral. Tot i el peak oil profetitzat pels experts i economistes hi ha qui diu que l’agricultura de proximitat atempta contra el Tercer Món, que bloqueja les seves collites al comerç internacional. Això resulta pervers ja que les agricultures del Tercer Món són esclaves de monocultius vassalls de les especulacions internacionals, una situació que alhora congela tot intent de desenvolupar conreus locals per abastir autònomament d’aliments la població del món subdesenvolupat. En resum, tard o d’hora, uns pocs o tots, haurem de recuperar per motius de petroli o d’alimentació, el retorn a l’agricultura de proximitat soterrada sota vivendes, naus industrials o un Eurovegas. Per desgràcia aquest greuge no consta en cap decàleg dels nostres dirigents amb majoria.

Electricitat insostenible, el carbó de Xina

Potser el regne del Cel estigui fonamentat en la justícia, però el regne de la terra es basa en el petroli, deia l’estadista britànic Ernest Bevin. En aquest sentit explico als meus alumnes de batxillerat que a Catalunya s’estan duent a terme projectes per explotar l’energia geotèrmica del subsòl per a poder generar electricitat barata, no contaminant i lliurar-nos de la nostra tan maleïda addicció al petroli, gas i carbó. Doncs la setmana passada aquest somni va esdevenir això, una imaginació. El projecte geotèrmic ha estat avortat i ja no es faran les perforacions adients. A canvi, i per poder produir l’energia elèctrica que el nostre futur necessita m’han explicat que es subvencionarà el carbó, extremadament contaminant, a tal efecte. La meva ingenuïtat va preguntar si es viaticaria l’hulla d’Astúries per potenciar la malmesa economia nacional però vaig errar, el carbó vindrà de lluny, de la Xina. En fi, que si els nostres dirigents els parlen de sostenibilitat no és pas ecològica sinó la dels interessos econòmics procedents de petroli àrab, gas del nord d’Àfrica i ara carbó xinès, tots ells recursos que cal portar-los de lluny, cars, contaminants i que monopolitzen les nostres enfonsades finances. La geotèrmica significaria tot el contrari, propera, rendible, sense pol•lució i evitant l’addicció que patim als hidrocarburs, en canvi el carbó xinès significarà pa per avui però fam pel demà. Vist això queda clar que els nostres polítics ja no governen res, tots els ve donat des dels interessos internacionals. Xina en breu serà la primera potència mundial, no en tinguem cap dubte, però al preu de deixar-los fer aquí molts negocis en detriment del nostres recursos energètics.

RETALLADES EN EDUCACIÓ versus BANKIA

Diuen que oradors banals, molta palla i poc gra. Resulta paradoxal aquest país on uns dirigents ens estafen donant garsa per perdiu. Les retallades en educació, sanitat i recerca no troben explicació mentre s’injecten milions d’euros en bancs, es construeixen més quilòmetres d’una alta velocitat insostenible i es continua comprant més armament per al nostre exèrcit. La pregunta és, ¿ens hem tornat boixos? Les prioritats educatives, de recerca i sanitàries han quedat a la cua del nostre govern mentre els que paguem tot això, nosaltres, sols ens queda un sentiment, la impotència. Com s’entén que fa sols un parell d’anys, i en plena crisi, es compressin milers d’ordinadors per als alumnes, s’instal·lessin milions de metres de cables per a Internet a les aules i es pengessin infinitud de pissarres digitals en les nostres classes. Això no té explicació amb l’actual política educativa de més alumnes per classe, menys professors a la plantilla i més hores laborals per als docents. Simplement voldria exigir responsabilitats polítiques als culpables de tot això i que paguin ells amb el seu patrimoni aquesta fallida dels sistema. Si van estirar més el braç que la mànega que ara obrin la mà i retornin al poble el que era del poble. Nosaltres, amb menys qualitat educativa, no hem de costejar els errors d’aquests dirigents mediocres. La veritat vol poques paraules, la mentida mai en té prou. Que no parlin tant els polítics i que facin afluixar el que es deu als seus culpables.

EUDALD CARBONELL “SOTA TERRA”

El popular arqueòleg Eudald Carbonell, amb el seu peculiar salakof al cap, ha protagonitzat la sèrie de TV3 “Sota Terra”. Amb independència de les seves singularitats com bon conferenciant amb un nas òptim per localitzar jaciments arqueològics i excel·lent relacions públiques per aconseguir fons per a les seves excavacions, val a dir que recentment ha comès algunes exageracions científiques que caldria ressenyar. La primera al ser un dels creadors d’una nova espècie humana de fa 800.000 anys que ara surt a tots els llibres dels nostres escolars, l’Homo antecessor. Aquesta espècie es va definir sols amb restes fòssils d’individus joves, la qual cosa prohibeix la normativa científica internacional i que suposaria un greu suspens si un estudiant universitari ho presentés en un treball de recerca. Aquests mateix error va quedar manifest en una xerrada que en Carbonell va impartir al reconèixer que “si en aquest país no es publiquen noves espècies d’humans ningú no et fa cas”. La segona exageració va ser la interpretació del jaciment de la Sima de los Huesos a Atapuerca. La declaració que allí uns homínids propers als neandertals van practicar rituals funeraris fa gairebé 500.000 anys no troba prova alguna ja que hi falten més del 60 per cent de les restes òssies, fet que no s’entén si s’hi dipositaren els cossos sencers dels humans. Però el més estrany són la infinitud de mossegades observades sobre els ossos humans que han estat descrites en revistes científiques internacionals demostrant que diferents carnívors es cruspiren els humans. La realitat és que aquella acumulació de cadàvers humans fou deguda més a un cau de depredadors que no pas a enterraments rituals. La tercera exageració és similar a l’anterior quan en Carbonell va assegurar als mitjans que el jaciment català de Vallparadís, Terrassa, i sense proves fermes, contenia un esquarterament d’herbívors fet per humans fa un milió d’anys. Aquesta exageració li proporcionà de la Generalitat 5'6 milions d'euros per continuar excavant Vallparadís. Al final els lítics trobats, i que segons Carbonell recolzaven la seva interpretació, sols eren còdols escantonats de les roques del voltant. Així s’ha demostrat recentment en revistes serioses de reconeixement internacional indicant que Vallparadís fou simplement un cau de hienes. Potser aquest cúmul d’exageracions ha fet que l’informe d’en Carbonell presentat per continuar excavant el jaciment hagi obtingut sols un 4 sobre 10 el passat 17 d’abril, mentre que un altre equip més seriós hagi obtingut un 9. Però la quarta exageració, i la més singular, és la datació d’un jaciment molt important a Atapuerca. En aquest cas l’equip d’en Carbonell va publicar que el jaciment de la Sima del Elefante tenia 1.200.000 anys en contra d’altres laboratoris prestigiosos que havien replicat la datació obtenint edats molt més modestes i ignorant en Carbonell dades actualitzades, i més recents, sobre l’antiguitat de la microfauna identificada. En fi, i davant tot aquest gruix d’exageracions cal preguntar-se per quina raó fa això en Carbonell? Fama, diners per a les excavacions o teatre per estar “Sota Terra” a TV3? En ciència són molt importants tres coses, la humilitat, la prudència i la raó. En cas contrari, i si el que es fa és ciència ficció, sols s’abona la mala imatge internacional de la resta d’investigadors del país.

Soluciones a la Crisis IX: Crisis con culpables libres

Ante la crisis vigente los excomunistas, hoy verdes, alardean que el capitalismo ha fracasado. En contrapartida las derechas acaudaladas recuerdan que el comunismo cayó tras el muro de Berlín. El comunismo de Marx, si éste lo fue, y el capitalismo infundido por Adam Smith, son teorías que formalmente están bien construidas y que deberían funcionar bajo el compromiso humano, ¿cuál es el problema entonces?, ¿qué las ha hecho desmoronarse? Pues muy sencillo, el egoísmo humano. Durante el inicio de la crisis muchos banqueros y financieros se preocuparon más por sus primas que por las causas y consecuencias de este ya longevo trance. Si ellos fueron o no culpables de tal hecatombe no apareció en las declaraciones de prensa, ni políticos ni banqueros eximieron un mea culpa ante los medios. Por tanto, y dado lo que ganan aproximadamente muchos de ellos, algunos más de 500 mil de euros al mes, que tal si por ley fueran regulados de una vez por todas sueldos, primas y dietas para así evitar la ambición iracunda de esta clase social, que tal reducir también el pago de créditos e hipotecas de la clase media y baja que al fin y al cabo representan una mayoría que les paga sus sueldos mastodónticos. Cabe añadir por último lo más importante, procesar y condenar ejemplarmente a banqueros, agencias de calificación y altos dirigentes por mentir en especulaciones y deuda pública, por negligencia económica nacional y por estafa al votante. En manos políticas está que la historia no se repita y que crisis como la del 1929, 1939, 1973 o 1992 no redunden en nuestro futuro. De ellas aprendimos que el gobierno debe regular, vigilar y evitar la especulación salvaje bajo un liberalismo económico usurero mal entendido. Si de lo contrario no se hace es evidente que la política y las altas finanzas van cogidas de la mano en un matrimonio pero que muy católico, hasta que la muerte los separe.

RETALLADES EN EDUCACIÓ

L'abús del sistema assemblea fa que molts a la llarga desistexin en col·laborar per racionalitzar les retallades en educació. Sembla que moltes assemblees han estat convocades des de pressions externes per aturar iniciatives per tornar-ne a parlar, i a parlar, i a parlar... fins cansar. Ens diuen que cal demanar permís per queixar-se legalment, en altre cas poden aplicar-se expedients als "infractors"..., que esdevindrem delinqüents,... paradoxal, política de la por... aquí m'aturo. És obvi i evident que externament a l'aula es vol pressionar per tal que alunmnat i docents no esdevinguin queixosos, i així se'ns demana una altra assemblea per comunicar-nos que no podem fer allò o allò altre, és a dir, aturar iniciatives per tal que ens avorrim, crear impotència... en definitiva fer parlament però res coent. Vet aquí que ahir van prendre ells sols, els alumnes de 2n Batx C del Bruguers de Gavà, una iniciativa passant dels adults. Potser tanta assemblea entre adults els ha embafat? Val a dir que aquesta iniciativa recorda les vagues universitàries contra la injustícia dels anys 70, tot i que els escolars van fer classe al carrer i no vaga alguna. Però a més a més el text presentat a direcció justificant l'acció d'aquest estudiants ha estat d'una elegància, correcció i educació màxima, pel que crec que l'alumnat de Batxillerat en general està força sensibilitzat amb el problema vigent. Potser fora bo que a través de les xarxes socials puguin crear un grup per a tots els alumnes de Batxillertat per proposar i prendre mesures sempre pacífiques avisant prèviament als mitjans (una sentada de camisetes grogues davant de l'ajuntament per exemple). En fi, i veient l'exemple d'aquests alumnes, menys assemblees de la por però més accions amb raó.

LA CRISIS CONTADA PARA TODOS LOS PÚBLICOS

Comprar el cariño y la conducta de nuestros púberes con regalos y libertades resulta una tentación que algunos educadores llevan al abuso. La culpa no es del todo suya. Vivimos en un matrimonio difícil de divorciar, el capitalismo y su pareja inseparable, el consumismo. Sin uno no existe el otro, y sin el otro no hay el uno. El mundo da muchas vueltas aunque más importante es que sea el dinero y las especulaciones quienes lo hagan. Si usted y otros se vieran obligados a dejar de comprar e invertir, los grandes capitales perderían ganancias, que no beneficios. Ante tal merma unas empresas cerrarían, otras pactarían bajarle el sueldo y la mayoría reducirían su plantilla engrosando las listas del paro. El estado, viendo sus impuestos reducirse al bajar consumo y especulaciones, decidiría pedir créditos a esos capitales poderosos para seguir pagando un bienestar social insostenible pero que prometió a sus electores. Esperando con optimismo años mejores su deuda alcanzaría cotas jamás vistas y tarde o temprano dejaría en ruina al país, una herencia que debería asumir el pueblo pagano de todo aquello. En consecuencia, el gobierno entrante se pondría a hacer recortes sin sancionar a los anteriores culpables de todo aquel desatino de decisiones funestas. Ya se sabe que mejor no condenar a quienes a lo mejor te acusen a ti en un futuro, y menos aún procesar a quienes te pagan la campaña electoral, bancos y financieras. En fin, que a usted le subirán los impuestos, le bajarán los servicios sociales y hasta le pedirán que en caso de trabajar, lo haga más horas y por menos dinero, o lo que es lo mismo, con más IRPF. Así, con países y empresas recortando costes y personal, los inversores guardarán su capital en lugar seguro, paraísos fiscales por ejemplo, y la bolsa perderá valor. Al final, la economía de este sistema se parará y el mundo capitalista, aún dando vueltas, también. Y eso mismo ha sido lo que ha ocurrido hace escasos años. El dinero y las especulaciones fueron como el agua a un ecosistema, cuantas más veces recirculaban, más organismos las aprovechaban, cuantas más veces los valores pasaban de unas manos a otras, más servicios prestaban y más se creía que valían. El problema fue que aquella agua era especulativa, es decir no existía. Muchos de estos valores en realidad no valían nada y durante el 2008 muchos se dieron cuenta de ello. Los financieros, quienes ganaban cien veces más que un simple arquitecto, habían vendido sueños a los inversores con derivados, futuros y otras tentaciones. Pero detrás de todos aquellos productos no había dinero tangible, sólo humo lleno de conjeturas y ganas de obtener divisa fácil sin trabajar. Al menos un ingeniero diseña obras que se construyen, un financiero sólo pesadillas.
Ante esta u otras crisis, uno pudiera decidir ahorrar todos sus duros debajo de una baldosa, pero el sistema ya inventó algo para disuadirlo, la inflación, y si esta fallara, la obligación de pagar, la subida de los impuestos. Haga lo que haga le arrastrarán al gasto, no le quepa la menor duda. En fin, que nuestro sistema nos obliga a consumir o pagar a los grandes capitales, sean estatales o de multinacionales. Aunque quizás no nos guste, nuestra sociedad se fundamenta en eso, en que usted y todos nosotros consumamos cuanto más mejor, y si es sin necesidad o por encima de nuestras posibilidades, más se aplaude.