Breve tratado sobre la felicidad. De Ricard Moreno

 

El nuevo libro de Ricardo Moreno es un delicioso ensayo, tan útil como entretenido. Una verdadera historia portátil de las respuestas a una de las preguntas más importantes de la filosofía de todos los tiempos: ¿Qué es la felicidad? Ricardo Moreno Breve tratado sobre la felicidad Prólogo de Gabriel Albiac Tras su polémico Breve tratado sobre la estupidez humana y su defensa de la educación humanista en Los griegos y nosotros, Ricardo Moreno nos presenta su personal reflexión sobre la felicidad. No se trata de dilucidar lo que sea, tarea quizá imposible, sino deducir por qué con los mismos triunfos en la mano unos saben ser felices y otros no. Como ya nos alertó en su anterior tratado, la estupidez nunca allana el camino hacia la felicidad, muy por el contrario, lo bloquea, obstaculiza y destruye. Así que es muy útil dialogar con aquellos pensadores que en toda época y tan distantes en el tiempo se han enfrentado con la pregunta más importante de la Filosofía, y que tantas implicaciones tiene para nuestra vida; todos ellos se convierten en nuestros contemporáneos, y sus pensamientos, encadenados unos con otros, forman el hilo conductor con el cual podemos buscar la salida hacia la felicidad, en medio del laberinto que nos ha tocado vivir. A lo largo de la historia de la humanidad, filósofos, escritores y poetas de toda corriente, clase y condición se han preguntado a qué llamamos felicidad –de Platón, Séneca, Voltaire y Goethe a Twain, Wilde, Chesterton o Cunqueiro. Como ya advertía Voltaire, todos buscamos la felicidad, pero sin saber dónde, y a pesar de nuestras numerosas e inevitables limitaciones, todos podemos reconocerla, aunque nadie la sabe definir. Como matizaba Borges, la única cosa sin misterio es la felicidad, porque se justifica por sí sola.

ESCOLA NOVA 21, UN PROJECTE ESTÈRIL?

 

ESCOLA NOVA 21, UN PROJECTE ESTÈRIL

Anàlisi del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu

 

Fa anys que molts troben estèril la ideologia d’Escola Nova 21. Ara el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ho ha ratificat. El resum és que Escola Nova 21 no ha millorat gens el nostre sistema educatiu.

 

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha comparat els resultats de l’alumnat de la Xarxa de Competències Bàsiques (XBC), els d’Escola Nova 21 (EN21) i els dels centres "ordinaris" o tradicionals". La sorpresa ha estat que els resultats entre uns i altres no són estadísticament diferents, és a dir, EN21 no ha implicat cap de les millores promeses. A més les petites diferències que en alguns centres es poden observar a favor d'EN21 són pràcticament les mateixes de quan el programa EN21 tot just començava. És a dir, els centres acollits a EN21 ja obtenien els mateixos resultats abans de formar part d’aquest projecte. En definitiva, EN21 no ha tingut cap efecte beneficiós en els aprenentatges de l’alumnat.

Potser cal que Escola Nova 21, i els seus impulsors, reconeixin aquests fets i acceptin l'evidència que les seves preteses innovacions són prescindibles i que no milloren el sistema educatiu. Ells sempre han defensat que cal desterrar la memòria de l'aprenentatge, així i tot no han fet millorar els seus centres. Sense memòria no hi ha història, amb l’afegit que la memòria sempre ha estat el marcapassos de la intel·ligència. Viure sense història és el mateix que viure sense memòria.

Canviem el Batxillerat - Plataforma per a la innovació educativa

El Punt Avui, 01.02. 2021

La plataforma Canviem el Batxillerat ha petat les xarxes amb l’ajut d’un mitjà públic que l’ha impulsat. Les tres professores d’aquesta plataforma proposen que els alumnes de Batxillerat s’alliberin d’exàmens, de memorització i de la selectivitat. La causa és l’estrès al qual estan sotmesos els estudiants sota les tres raons anteriors. Proposen a canvi un ensenyament per competències, però aquí venen els malentesos. Les anomenades competències, i tal com estan definides en origen, no impliquen una rebaixa dels continguts a assolir ni que tot s’hagi d’aprendre de manera distreta i lúdica, ans al contrari. A més cal recordar que el Batxillerat és una formació voluntària, i per tant d’estrès escollit, que l’estrès, i en la seva bona mesura, resulta bo per a la resiliència dels futurs ciutadans, que la LOMLOE ja té previst gran part de les reclamacions d’aquesta plataforma, i que a finals del curs passat, i amb la COVID obligant a classes telemàtiques, ja es van facilitar molts títols de Batxillerat sense competències assolides. Com a professor preferia millorar el Batxillerat, no canviar-lo. Si cremem l’escola, la canviarem, però dubto molt que l’hàgim millorat. Els centres i països que obtenen més bons resultats de curs i en selectivitat, i són dades dels informes PISA, són aquells exigents en els seus currículums i sense competències. Una educació distreta i lúdica potser resulta molt útil a Infantil, però a Batxillerat cal més exigència. Potser s’està infantilitzant el Batxillerat com ja ha passat amb la Secundària d’aquest país.

David Rabadà i Vives

Professor de Ciències Geològiques.

Membre de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya

Propuesta trabajo Bachillerato: Análisis de diferentes lenguas actuales versus sus previas antes de la romanización

Análisis de diferentes lenguas actuales versus sus previas antes de la romanización Trabajo Investigación Bachillerato - Propuesta para catalán, castellano, francés... El análisis de las diferentes lenguas o dialectos pueden denotar su origen antes de la romanización o de la entrada del Islam en Europa. Una manera de abordar el tema sería un contraste entre diferentes dialectos de una lengua o entre diferentes idiomas de una región a determinar de la cuenca Mediterráneo (España, Provincia o la que se quiera). La propuesta de trabajo seria comparar los dialectos o lenguas escogidas a nivel de las siguientes variables y para distintos alumnos: Porcentaje de palabras llanas, agudas o esdrújulas. Porcentaje de fonemas nasales, fricativos, guturales... Número de vocales y consonantes, diferencias y concordancias entre los dialectos o lenguas. Comparación de entonaciones y musicalidad entre los dialectos o lenguas objeto del trabajo. U otras variables a escoger en el trabajo de investigación. No hacen falta todos, solo una variable por trabajo entre diferentes alumnos. Al final habría que hacer un árbol de concordancias y diferencias (por ejemplo un cladograma) y ver si denotan una base lingüística previa a la romanización de la región objeto de estudio con relación a idiomas antecedentes como el eusquera, el íbero, la familia céltica y otras. La conclusión podría hacerse en un mapa de grupos lingüísticos a nivel de las variables escogidas como objeto de estudio, juntando todos los trabajos de diferentes alumnos. Si os hace falta más información me tenéis a disponer drabadavives@gmail.com

TR Proposta Batxillerat: Anàlisi de diferents llengües actuals versus les seves prèvies abans de la romanització

Anàlisi de diferents llengües actuals versus les seves prèvies abans de la romanització Treball Recerca Batxillerat - Proposta per a català, castellà, francès... L’anàlisi de les diferents llengües o dialectes poden denotar el seu origen abans de la romanització o de l’entrada de l’Islam a Europa. Una manera d’abordar el tema seria un contrast entre diferents dialectes d’una llengua o entre diferents idiomes d’una regió de determinar de la conca Mediterrània (Espanya, Catalunya o la que es vulgui). La proposta de treball seria comparar els dialectes o llengües escollides i acotades a nivell d’una de les següents variables per a diferents alumnes: Percentatge de paraules llanes, agudes o esdrúixoles. Percentatge de fonemes nasals, fricatius, guturals... Nombre de vocals i consonants, diferències i concordances entre els dialectes o llengües. Comparació d’entonacions i musicalitat entre els dialectes o llengües objecte del treball. O altres variables a escollir i acotar en ell treball de recerca. No calen tots, sols una variable per treball entre diferents alumnes. Al final caldria fer-ne un arbre de concordances i diferències (per exemple un cladograma) i veure si denoten una base lingüística prèvia a la romanització de la regió objecte d’estudi amb relació a idiomes antecedents com l’eusquera, l’iber, la família cèltica i demés. La conclusió podria fer-se en un mapa de grups lingüístics a nivell de les variables escollides com objecte d’estudi, tot ajuntant els treballs de diferents alumnes. Si us cal més informació em teniu a disposar drabadavives@gmail.com

Atapuerca y un Emiliano Aguirre olvidado

Atapuerca aparece en los medios como fruto de sus codirectores actuales pero el origen de su éxito fue muy anterior. El Doctor Aguirre fue el real artífice de todo ello. Ruego lean el siguiente artículo por Enrique Gil Bazán: https://mail.google.com/mail/u/0/?tab=rm&ogbl#inbox/FMfcgxwKkblfrvHCXkJvgnVXTBJsJMQc?projector=1&messagePartId=0.1

Prejucios y Evolución Humana - Radio Euskadi - Almudena Cacho entrevista a David Rabadà 27/12/20

Prejucios y Evolución Humana - Radio Euskadi - Almudena Cacho entrevista a David Rabadà 27/12/20 Aceso a la entrevista: https://wetransfer.com/downloads/8353757d33074ef30e24d384773ccd1320201230072740/90fc96137cb06ad4d6c1f466fdb9612c20201230072804/8345f7