LES 2001 DITES (4)

FELICITAT? TRISTOR? PENES? La felicitat és un punt determinat d’inconsciència (Bofill de Carreras “Gori”, amic de Josep Pla, “El Quadern Gris”) Per què costa tant saber que ets feliç quan ho ets? (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) La felicitat és un invent dels qui més tenen [...] i que s’aprofiten de les poques llums dels qui menys tenen (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Moltes persones es perden les petites alegries esperant la felicitat (Pearl s. Buck) Les penes amb pa fan de més bon passar (Proverbi català) Val més riure que fer riure (Proverbi català) El diner no fa la felicitat, la compra feta (Les Luthiers) El diner no dóna la felicitat però aplaca els nervis (Mistinguett) La felicitat és una al·legoria i la infelicitat una història (Tolstoi) Una emoció deixa de ser forta si es repeteix. Les repeticions cansen (Joan Sales, Incerta Glòria) La felicitat està en la privació (Plató) Les penes venen soles, les alegries després de molts esforços (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) L’autoestima sorgeix d’haver vençut molts obstacles (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Per a tots els aspectes de la vida és important posposar la satisfacció dels nostres diferents anhels desenvolupant pas a pas una autodisciplina (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) És agradable sentir la pluja quan ets a cobert (Joan Sales, Incerta Glòria) L’alegria és la il·lusió total de l’existència (Alexandre Jollien, filòsof, “La Vanguàrdia”, contra del 20 de juny de 2012) L’entusiasme sols permet veure els entusiastes (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) El contrari de la bogeria no és el seny, és la felicitat (Da Fante, escriptor) Està tant de festa que no veu l’altar (Proverbi català) Després de la festa, la pesta (Proverbi català) Els diners no fan la felicitat, però ningú no dubta que donen tranquil·litat (Joan Barril, 2009, Les Terres Promeses) La felicitat no existeix, la tranquil·litat n’és un succedani (Xavi Pérez Canyameres, veí de la Sagrada Família) La veritable felicitat està en les petites coses, un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna (Les Luthiers) La indiferència davant del món és la felicitat (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Quan riem som feliços perquè no pensem (Gaspar Hernàndez, “El Silenci”) Més val tenir que desitjar (Proverbi català) Estar contents amb poc és difícil; amb molt, impossible (Pearl S. Buck, escriptora) El secret de la felicitat consisteix més en donar-la que en esperar-la (L. Normand) Per frunzir del celles utilitzes 32 músculs, per somriure 28. Somriu, si més no per economia (Dr. Lair Ribeiro, metge i escriptor) La felicitat de les possessions no arriba ni a la meitat de la desfeta per les pèrdues (Jean Paul) Com menys diners es tenen, més desig suscita la vida (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Melangia és el plaer d’estar trist (Víctor Hugo) Quan penses que et surt el sol, és quan se’t pon (Proverbi català) ABSURDS? HUMOR? Per exigències del guió, l’actor només es baixarà els pantalons. Per exigències de les espectadores, tot es negociable (Joan-Ignasi Ortuño, periodista, “Oh! Menage Ala Poesia”) Per quina raó les gasoses tenen suc artificial de llimona i els detergents suc natural? (Les Luthiers) Diuen que si no estàs a Internet no existeixes. Ara busca’t al Google i si no et trobes, accepta-ho, ets un fantasma (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Per què es renten la tovalloles? És que no estem nets quan les fem servir? (Les Luthiers) De què està fet el silenci? D’absència de soroll (...) On està el costat obscur de l’ésser humà? En la seva ombra (...) Segons les estadístiques una persona mor atropellada cada cinc minuts. Però com s’ho fa per sobreviure? (Les Luthiers) Ya sé que me estoy metiendo en una camisa de once varas, pero yo tengo una talla menos (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) On està l’altra meitat de Mig Orient? (Les Luthiers) Si fuera un animal sería un avestruz, que siendo ave no vuela pero que corre que se la pela (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) És tranquil·litzant que els metges anomenin a la seva feina pràctiques? (Les Luthiers) Què s’ha de fer si un animal en perill d’extinció s’està menjant una planta en perill d’extinció? (Les Luthiers) No és veritat que sempre plogui sobre mullat ja que en el moment de començar la tempesta el paviment estava sec (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Si una persona amb múltiples personalitats es suïcida, es considera un assassinat múltiple? (Les Luthiers) Per què quan plou enlairem les espatlles? Que potser ens mullem menys? (Les Luthiers) Si estem formats per un 80 per cent d’aigua, com podem ofegar-nos? (Les Luthiers) Quien mal anda puede que sea un cojo (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Si una paraula estigués mal escrita en el diccionari, com ho sabríem? (Les Luthiers) L’excepció confirma la regla? Una regla és una regla mentre es mantingui lliure d’excepcions (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007) Diuen que després de la tempesta ve la calma, [...] però el que no diuen és que després de la calma torna la tempesta (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Si li demanessin identificació al rei, n’hi hauria prou amb una moneda d’euro? (Les Luthiers) La qüestió no és si deixar o no per a demà el que podem fer avui, sinó si tenim la certesa que demà podrem fer-ho (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Si un gat cau sempre de peu i una torrada pel costat de la mantega, què passaria si lligues un gat a una torrada a l’esquena amb la mantega cara amunt i tires els dos junts a l’aire? (Les Luthiers) A quien madruga Dios le ayuda y a quien es millonario Dios ya le ayudó pues a las doce se levantó (...) Si a quien madruga Dios le ayuda y si no por mucho madrugar amanece más temprano, si Dios nos ayudara a que amaneciera antes, no tendríamos porqué levantarnos más pronto (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Per què els pilots kamikaze porten casc? (Les Luthiers) Què és una mina? Doncs un geòleg, un enginyer i un ruc que hi posa el caler (...) Gaudeixen els infants de la infància tan com els adults de l’adulteri? (Les Luthiers) Qualsevol semblança amb la realitat és més que possible, perquè res és possible fora de la realitat (Joan-Ignasi Ortuño, periodista, “Oh! Menage Ala Poesia”) Una dona en cinta, pot trobar-se en compact? (Les Luthiers) He vist bastonejar cruelment a una màquina subministradora de begudes per no complir la seva funció, però mai no he vist a ningú donar-li les gràcies quan ho fa bé (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Que conten les ovelles per dormir? (Les Luthiers) Quan sap un cec que ha acabat d’eixugar-se el cul? (Les Luthiers) SOMNIS? DORMIR? Dorm tota la vida qui creu en els somnis (Proverbi xinès) Qui ronca és qui dorm primer (Murphy) El somni és una demència curta i la demència un somni llarg (Arthur Schopenhauer) No hi ha somnis impossibles, sinó impossibilitats al somniar (..., “El Complot dels Déus”) L’idealisme esdevé el somni dels morts (... 2009) ART? CREATIVITAT? No és tasca de l’art plagiar la natura, sinó d’expressar-la (Honoré de Balzac) Si tot el real és pensable i no tot el pensat és real, aleshores la imaginació és més gran que la realitat (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007) L’art de la bogeria sols està a l’abast dels més lluïts (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) La vida és un roser ple d’espines; i l’art, la seva flor (Goerg Ebers) Els ulls són la finestra de la nostra ànima, les mans els seus artesans (..., 2009) La sensibilitat no sempre és present entre intel·lectuals. Però mai no falla quan hi ha talent (Isabel Clara-Simó, “Els Racons de la Memòria”) La música expressa el que no es pot dir i sobre el que és impossible parlar (Victor Hugo) La primera reacció de la gent quan van a l’òpera és molt especial, o els hi encanta o els horroritza. Si els horroritza podran aprendre a escoltar-la, però si els encanta, la portaran sempre al cor (De la pel·lícula “Pretty Woman”) La llengua és la vestimenta dels pensaments (Samuel Johnson) L’idioma esdevé l’instrument principal dels alumnes per a aprendre (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Les paraules ordenen el caos (Emili Teixidor) Aquest espectacle pot ferir la sensibilitat de l’espectador insensible (Joan-Ignasi Ortuño, periodista, “Oh! Menage Ala Poesia”) Temps era temps, a un poeta li preguntaren: Què és poesia? I ell va contestar, poesia ets tu, tu-ru-rú! Doncs bé, “Oh! Menage Ala Poesia” és el tu-ru-rú! (Joan-Ignasi Ortuño, periodista, “Oh! Menage Ala Poesia”) Quan un es posa a escriure, les blanques quartilles perden la virginitat (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Si la teva música prové del teu cor, commourà el cors dels demés (Robert Schumann) La vida és energia, i l’energia és creativitat. I tot i que nosaltres deixem d’existir, l’energia es conserva en l’obra d’art, s’hi queda allí esperant que algú es prengui el temps i l’interès d’alliberar-la (Joyce Carol Oates, 1978, escriptora) Fer gaudir i fer pensar busquen l’equilibri en l’art (...) Arribar a una banalitat profunda pot ésser, al meu entendre, un autèntic propòsit literari (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La pintura és el llenguatge per als ulls; el llenguatge, pintura per a les oïdes (Joseph Joubert) Si algun espectador té alguna cosa que dir que ho faci abans que comenci l’espectacle, i si no que calli per sempre o, si més no, fins que acabi l’espectacle (Joan-Ignasi Ortuño, periodista, “Oh! Menage Ala Poesia”) La pintura no es fa per decorar apartaments. És una arma de guerra per a atacar l’enemic i defensar-se d’ell (Pablo Picasso) Escriure és la millor manera d’entendre als demés, inclosos els enemics (David Grossman) La ploma és la llengua de l’esperit (Miguel de Cervantes) No tireu menjar als animals durant l’espectacle (Joan-Ignasi Ortuño, periodista, “Oh! Menage Ala Poesia”) La lectura d'un bon llibre és un diàleg incessant, en el qual el llibre parla i l'ànima contesta (André Maurois) Una escola que emfatitzi la lectura pot canviar la vida dels alumnes (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Som el que mengem (un cuiner). També som el que llegim, així que quant més llegim, més som (Joan-Ignasi Ortuño, Mientras me Ducho, 2012) Un escriptor necessita dels seus verins. I l’antídot als seus verins sol ser un llibre (Philip Roth, 1984, escriptor) Jo diria que el símptoma d’un gran poeta és explicar-nos quelcom que ningú hagi explicat, però que no és nou per a nosaltres. Tot gran poeta ens plagia (José Ortega y Gasset) Netejar i enriquir la llengua alhora és la tasca principal de les millors ments (Johann Wolfgang Goethe) Aquest espectacle és apolíticament incorrecte, cosa difícil en els temps que corren de correctors polítics (Joan-Ignasi Ortuño, periodista, “Oh! Menage Ala Poesia”) La mania d’escriure té uns efectes diabòlics, et trastoca la manera de viure (Joaquim Pijoan, “L’amor a Venècia”, pàg. 156) Les persones sensibles solen sortir dels concerts amb una aire d’haver rebut una gran pallissa (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La literatura, més que un mirall de la realitat, és un microscopi (Pep Torres, escriptor) Començar a llegir literatura de qualitat és deixar els plaers fàcils pels plaers difícils (Harold Bloom, crític literari, 2006) La lectura és una conversa amb un mateix (Harold Bloom, crític literari, 2006) Un clàssic és alguna cosa que tothom vol haver llegit però que ningú ho ha fet (Mark Twain) No es pot entrar un cop començada la funció, però tampoc sortir. En acabar, tampoc es podrà entrar, en canvi s’ha de sortir (Joan-Ignasi Ortuño, periodista, “Oh! Menage Ala Poesia”) La literatura de ficció és per definició, mentida. Però ha de ser una mentida sincera (Isabel Clara-Simó, “Els Racons de la Memòria”) L’art és una lluita entre el contingut i la forma (...) Les novel·les són la literatura infantil de les persones grans (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La nit és un moment genial per fer literatura dels pensaments (..., “Les Cinc Cares de la Terra”) La literatura és fer néixer lentament esperits intensos i creïbles malgrat siguin irreals. Si esdevenen superflus els temps els esborra (..., al llegir Laia de Salvador Espriu: 31.03.09) El viatge ben paït et regala el bon escrit (...)