WERT ASTUT?

El ministre d’educació sembla que no hi sigui tot quan diu que vol espanyolitzar els alumnes catalans, com durant el franquisme, quan vol unes proves de revàlida com durant el franquisme i quan, com ha declarat recentment, vol la mobilitat total dels docents per la península, com durant el franquisme. Així doncs el nostre ministre empaita uns objectius que res tenen a veure amb l’educació, ans al contrari, tenen a veure amb els seus prejudicis ancorats en un passat franquista. I de fet, si imposa la mobilitat de docents per tot el territori espanyol la immersió lingüística catalana podria haver begut oli. Envaint tota l’escola catalana amb docents de sols parla castellana la imposició de l’espanyol a totes les aules esdevindria una realitat inevitable. Òbviament caldria també la diàspora dels docents catalans pel territori espanyol, fet que ens reduiria capacitat d’ensenyar la història i la realitat catalana a les nostres futures generacions. Desitjo que la meva interpretació sols sigui una paranoia temporal i un malson momentani. Si algú pot aclarir-me si estic o no en un error, serà d’agrair. En altre cas aniré preparant les maletes i practicant el castellà.

WERT IGNORANT

El ministre d’educació vol espanyolitzar els alumnes catalans, com durant el franquisme, vol unes proves de revàlida com durant el franquisme i ara vol la mobilitat total dels docents per la península, com durant el franquisme. Ser ministre d’educació significa saber què és educació. Però el nostre ministre empaita uns objectius que res tenen a veure amb l’educació, ans al contrari, tenen a veure amb els seus prejudicis franquistes. L’educació lliure busca tres coses, la primera oferir coneixements i criteri als nostres estudiants, quelcom molt allunyat de les directrius franquistes. La segona formar bons professionals per retornar a la societat els seus impostos en bons treballadors per al país, i no pas en adoctrinats franquistes neoliberals. I la tercera induir una ètica social i solidària entre els nostres ciutadans i no pas un sectisme franquista en contra de qui pensi el contrari d’aquests. La primera i la tercera, el criteri i la moral, confereixen als individus el bagatge per prendre decisions més correctes evitant adoctrinaments i infelicitats. La segona, la professió, la temptació de fer-se un ambiciós ple de prejudicis com el nostre ministre d’educació. Llàstima que aquest no conegui els altres dos objectius educatius.

Elecciones antidemocráticas en Venezuela

En Venezuela ha sido proclamado presidente de la República un candidato cuya legitimidad está seriamente cuestionada. Los venezolanos siempre hemos tenido desconfianza en el aparato electoral, aunque sus directores no han hecho nunca ni el más mínimo esfuerzo por disimular su postura política a favor del chavismo. Sin embargo, esta vez ha sido peor: la cantidad de denuncias, de irregularidades y de violaciones en los derechos durante el desarrollo del proceso electoral, la diferencia existente entre los resultados manejados por la oposición y los proyectados por el consejo electoral, así como el poco margen de distancia entre los dos candidatos según el CNE, ha puesto en tela de juicio los resultados anunciados. La oposición ha solicitado el reconteo de las papeletas y la apertura de las cajas, pero estamos seguros de que gran parte de ellas ha sido destruida y que el gobierno no responderá a la solicitud. Esto sólo les deja en evidencia y deviene en la solicitud fundamentada de la nulidad absoluta del proceso de elecciones desarrollado el pasado domingo. A causa de la proclamación "express" de Maduro como presidente a pesar del apoyo de los veedores internacionales del reconteo, Henrique Capriles ha convocado al pueblo venezolano a dirigirse pacíficamente a las puertas del Centro Nacional Electoral el día miércoles 17 de abril para exigir al ente que lleve a cabo las medidas necesarias para garantizar la tranquilidad de los venezolanos, lo cual, sin duda alguna, generará conflictos. Los votos de los venezolanos en el exterior han sido determinantes para la suma ajustada de los resultados. Hago un llamamiento a los venezolanos que nos encontramos fuera de nuestro país para acudir a las actividades convocadas por el Comando Simón Bolívar de su ciudad de residencia y NUNCA dejar de participar con nuestro voto en las actividades electorales. Por nuestro país, por nuestras familias y amigos, porque el mundo da muchas vueltas. (LA VANGUARDIA, 18 d'abril de 2013) Abogado: Eugenia Bavaro

FAMÍLIA REIAL PARADOXAL

El poble viu en una paradoxa davant la família real. Per una banda un Urdangarín processat, una infanta imputada, una antiga amant del Rei sota negocis foscos i una llei de transparència amb excepcions per a la casa reial fan que si un no és massa monàrquic senti una profunda frustració, decepció i ràbia envers la nostra democràcia. Però per l’altra banda se’ns mostra i predica una casa reial bona, humana i atenta, tot un gran germà de George Orwell. Per tal que els creients tinguem pa i circ apareix l’altre cara de la reialesa amb un príncep Felipe visitant Catalunya, fa uns dies entre jutges per Barcelona ara entre autoritats pel Pallars, parlant en català i dient que vol conèixer els problemes dels d’aquí. Mentre això passa per Catalunya, a l’altra banda del món una reina viatja per Àfrica austral atenent pobresa i portant ajudes. No sembla tot plegat una manera de netejar la cara a una casta feudal d’intocables que la Constitución ha protegit i protegeix en escreix? Durant el seu discurs de Nadal el Rei ens va dir que tots som iguals davant la llei. Que curiós, ara és ell qui menys surt pels mitjans.

ISLAM UN PERILL A LES ESCOLES

Per Egipte, Tunísia i a casa nostra alguns membres de l’Islam es tornen radicals en contra altres ètnies. La raó esdevé òbvia des de la nostra educació. L’Islam i la nostra escola fiten objectius oposats. Si educar és orientar l’individu per tal que assoleixi criteris objectius, l’Islam adoctrina els estudiants evitant que pensin amb objectivitat. Les alumnes musulmanes, per exemple, solen ser més aplicades que els que ho tenen tot més resolt a la seva llar, els mascles. Per desgràcia aquestes, les que més aprofiten les classes d’aquí, solen fer-les casar en origen abans no siguin conscients del seu potencial cultural, ¿el masclisme les adoctrina? A més a més, les lectures islàmiques que moltes d’aquestes alumnes musulmanes han de seguir no esdevenen precisament equilibrades, objectives i respectuoses. En aquests textos es descriu el cristianisme com una fe inferior mentre que l’Islam esdevé la millor religió del món, la qual cosa la fa la pitjor. Anomenar-se la millor fa que no es respectin totes les altres del món: si la seva és la millor les altres esdevenen inferiors per imposició, no per demostració. Però el fet més flagrant és la interpretació errònia que algunes webs islàmiques fan de la ciència. En la Enciclopedia de los Milagros Científicos en el Sagrado Corán els musulmans llegeixen que la ciència s’oposa a la seva religió, però del cert que el mètode científic sols esdevé un camí de coneixement, no un atac a la veritat. Prou utilitzen Internet els musulmans, tecnologia obtinguda amb ciència, per difondre les seves creences i atacant les dels altres. Aquest atac a la ciència és una arnada tècnica que altres religions, i sense èxit, han intentat en el passat. Per desacreditar la ciència s’obren dos fronts. Primer es critica que aquesta té errors la qual cosa esdevé un fet necessari per tal de poder aplicar el mètode científic i fer que la recerca millori. I la segona que la ciència encara no ho explica tot, un fet obvi ja que el temps imposa cada dia nous descobriments. Aquests forats de la ciència són exposats com demostracions que un déu s’hi amaga darrere per tal de poder explicar aquests misteris. És a dir, per comprendre un dubte de la natura n’afegeixen un de nou inexplicable, un déu. Altres fes que també han afirmat ser les millors del món han fet el mateix. Entre elles tenim els creacionistes, ara del disseny intel·ligent, la fe Bahà’í, o els testimonis de Yeovà. Descrits els tres fets anteriors hem de defensar l’escola d’aquí davant les mederses musulmanes on sols s’ensenya a llegir amb l’Alcorà, quelcom gens objectiu alhora d’educar. Hi havia un proverbi medieval que deia, cave ab homine unius libri, guardeu-vos de l’home d’un sol llibre. L’Islam amb el seu Alcorà adoctrina més que educa alimentant inconscientment radicalismes més que no diluint-los.

SENGLARS A SANTS

No és gens estrany veure senglars per Barcelona. De fet pel barri d'Horta se'ls veu amb força freqüència però durant la matinada del passat dimecres dia 3 d'abril els porcs de Collserola van assolir una nova fita, l'estació de Sants. Per quina raó els tenim cada dia més propers? La veritat és que Catalunya pateix una població de senglars molt superior a la d'un segle ençà, un fet que cal conèixer per saber com gestionar la situació. La gran proliferació d'aquests porcs comporta conseqüències negatives sobre conreus, boscs i urbs si una criatura patís un atac. Com s'explica doncs que els senglars se'ns hagin convertit en un problema. A partir del segle XVIII les millores tecnològiques de la Revolució Industrial permeteren elevar la producció d'aliments i la reducció de malalties, en conseqüència la població catalana va augmentar ràpidament. Allò va tenir tres efectes que feren proliferar els senglars pel nostre territori. El primer l'augment de ramaderia per aportar més aliments a la població creixent i l'extinció gradual del llop com a depredador dels ramats. Per desgràcia aquest cànid també esdevenia el depredador natural dels senglars i a menys llops més senglars. El segon fet ha estat el creixement de les urbs i la disminució del nombre de caçadors amb elles, i a menys caçadors més senglars. La prova la tenim a Barcelona on tenim una de les poblacions més altes de senglars davant d'uns caçadors rurals gairebé inexistents. El tercer i últim efecte ha estat l'abandonament progressiu de molts camps agrícolas que amb el temps han derivat en boscos, i a més bosc més senglars. En definitiva, amb pocs caçadors, molt bosc i cap llop tindrem aviat senglars passejant per les mesquites musulmanes de Barcelona. Desitjo que l'Islam no s'enfadi.

L’ISLAM ADOCTRINA MÉS QUE EDUCA

L’Islam i la nostra escola fiten objectius oposats. Si educar és orientar l’individu per tal que assoleixi criteris objectius, l’Islam adoctrina els estudiants evitant que pensin amb objectivitat. Sols cito tres fets sense interpretacions. Les alumnes musulmanes solen ser més aplicades en les nostres escoles que els que ho tenen tot més resolt a la llar, els xicots. Per desgràcia aquestes, les que més aprofiten les classes d’aquí, solen casar-se en origen abans no siguin conscients del seu potencial cultural. El segon fet s’observa en les lectures islàmiques que moltes alumnes musulmanes han de seguir. En aquests textos es descriu el cristianisme com una fe inferior mentre que l’Islam esdevé la millor religió del món, la qual cosa la fa la pitjor, ja que no respecta a totes les altres: si la seva és la millor les altres esdevenen inferiors per imposició, no per demostració. El tercer fet és la interpretació errònia que algunes webs islàmiques fan de la ciència. En la Enciclopedia de los Milagros Científicos en el Sagrado Corán es fa obvi que alguns musulmans veuen la ciència com l’enemic de la religió mentre que aquesta sols esdevé un camí de coneixement. En aquesta pàgina d’Internet els errors de la ciència, necessaris per tal que aquesta millori, i les coses que encara no aclareix, són exposats com demostracions que un déu s’hi amaga darrere per tal de poder explicar aquests misteris. És a dir, per comprendre un dubte de la natura n’afegeixen un de nou inexplicable, un déu. Altre fes que també afirmen ser les millors del món fan el mateix. Entre elles tenim els creacionistes, ara del disseny intel·ligent, la fe Bahà’í, o els testimonis de Yeovà. Descrits els tres fets anteriors hem de defensar l’escola d’aquí davant les mederses musulmanes on sols s’ensenya a llegir amb l’Alcorà, quelcom gens objectiu alhora d’educar. Hi havia un proverbi medieval que deia, cave ab homine unius libri, guardeu-vos de l’home d’un sol llibre. L’Islam amb el seu Alcorà adoctrina més que educa.