UNA CENSURA PERIÒDICA

Porto més de 120 cartes publicades en premsa d’ençà el 2006. Últimament em sento astorat davant un diari que modifica en excés, i d’una manera reiterada, les meves cartes. Si bé la majoria de premsa respecta els textos originals, n’hi ha un de molt popular a Catalunya que fa tot el contrari, sobretot quan s’argumenta en contra PSOE-PSC. En aquest sentit veig com les cartes enviades són reduïdes a la meitat, els adjectius clars canviats a apel·latius confusos, i els verbs reals traslladats a accions suposades, tot per al final suprimir el sentit original del manuscrit i deixar ambigüitats contràries al que un mai no va escriure, fins i tot desapareixen els noms dels polítics al·ludits. Així vaig denunciar aquest fet fa temps a premsa i ara en celebro un aniversari. Fa un any que El Periódico, després d’haver-me publicat més de mig centenar de cartes en el passat, per art de màgia, i durant tot el 2010, ho ha deixat de fer. La paradoxa de tot això és que un diari d’esquerres i en teoria demòcrata apagui la veu crítica retallant, i ara no publicant, simples cartes d’un demòcrata progressista. No sembla tot plegat una clara protecció cap els seus amos, el PSOE-PSC, amb una tècnica arnada i franquista anomenada censura?