EL DEUTE DE MONTILLA

La història es repeteix. L’actual crisi econòmica té un cosí germà en la història catalana, en el segle XIV. El greu de l’assumpte és que els errors que van cometre les institucions del segle XIV els han repetit, que ni calcades, el govern Montilla. M’explico, davant la manca de diners estatals les institucions del XIV van emetre gran quantitat de deute públic, és a dir, demanar més diners a qui els tenien per a tornar-los amb forts interessos que els contribuents pagarien, no els governants. Els sona això actualment? La campanya del senyor Montilla que invertíssim en “seny” al 4,5 per cent n’és el bessó al deute del segle XIV. Però com va acabar la història d’aquella crisi medieval? Doncs que qui tenia diners, els inversors, van passar d’empresaris a rendistes, és a dir, que qui podia invertir en crear noves empreses per fer progressar el país va deixar de fer-ho a canvi de cobrar de l’estat, és a dir de vostè i de mi, dels contribuents. Era més fàcil cobrar el deute de l’estat a un interès que cap banc oferia que crear empreses i llocs de treball. En fi, era més còmode veure com la crisi la patien els altres, el poble. Ara sols esperem dues coses, primer que el deute emès pel govern Montilla no aturi més l’economia actual i segon, que no pugin més incompetents al govern per repetir els errors de la història. Si vostè ha fet ara d’inversor en deute de l’estat sols li recordaré que per tancar aquella crisi medieval van expulsar del país a tots els màxims prestadors. Potser vostè no cobrarà els interessos que el govern Montilla li va prometre, ara ja ho sap.