DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

miércoles, 4 de julio de 2012

El triunfo de los mediocres

El triunfo de los mediocres David Jiménez http://davidjimenezblog.com/2012/02/28/el-triunfo-de-los-mediocres/ Quizá ha llegado la hora de aceptar que nuestra crisis es más que económica, va más allá de estos o aquellos políticos, de la codicia de los banqueros o la prima de riesgo. Asumir que nuestros problemas no se terminarán cambiando a un partido por otro, con otra batería de medidas urgentes o una huelga general. Reconocer que el principal problema de España no es Grecia, el euro o la señora Merkel. Admitir, para tratar de corregirlo, que nos hemos convertido en un país mediocre. Ningún país alcanza semejante condición de la noche a la mañana. Tampoco en tres o cuatro años. Es el resultado de una cadena que comienza en la escuela y termina en la clase dirigente. Hemos creado una cultura en la que los mediocres son los alumnos más populares en el colegio, los primeros en ser ascendidos en la oficina, los que más se hacen escuchar en los medios de comunicación y a los únicos que votamos en las elecciones, sin importar lo que hagan. Porque son de los nuestros. Estamos tan acostumbrados a nuestra mediocridad que hemos terminado por aceptarla como el estado natural de las cosas. Sus excepciones, casi siempre reducidas al deporte, nos sirven para negar la evidencia. Mediocre es un país donde sus habitantes pasan una media de 134 minutos al día frente a un televisor que muestra principalmente basura. Mediocre es un país que en toda la democracia no ha dado un presidente que hablara inglés o tuviera mínimos conocimientos sobre política internacional. Mediocre es el único país del mundo que, en su sectarismo rancio, ha conseguido dividir incluso a las asociaciones de víctimas del terrorismo. Mediocre es un país que ha reformado su sistema educativo trece veces en tres décadas hasta situar a sus estudiantes a la cola del mundo desarrollado. Mediocre es un país que no tiene una sola universidad entre las 150 mejores del mundo y fuerza a sus mejores investigadores a exiliarse para sobrevivir. Mediocre es un país con una cuarta parte de su población en paro que sin embargo encuentra más motivos para indignarse cuando los guiñoles de un país vecino bromean sobre sus deportistas. Es mediocre un país donde la brillantez del otro provoca recelo, la creatividad es marginada -cuando no robada impunemente- y la independencia sancionada. Un país que ha hecho de la mediocridad la gran aspiración nacional, perseguida sin complejos por esos miles de jóvenes que buscan ocupar la próxima plaza en el concurso Gran Hermano, por políticos que se insultan sin aportar una idea, por jefes que se rodean de mediocres para disimular su propia mediocridad y por estudiantes que ridiculizan al compañero que se esfuerza. Mediocre es un país que ha permitido fomentado celebrado el triunfo de los mediocres, arrinconando la excelencia hasta dejarle dos opciones: marcharse o dejarse engullir por la imparable marea gris de la mediocridad

viernes, 22 de junio de 2012

Huelga en Asturias por carbón chino

Dicen que el reino del cielo está fundamentado en el amor pero el reino de este mundo lo hace en los hidrocarburos. Junto con la nuclear, carbón, gas y petróleo mueven más del ochenta por ciento de las máquinas de todo el planeta, sea con electricidad o con motores de explosión. En fin nos han vuelto adictos a las energías concentradas, rentables y contaminantes. Lo paradójico ahora es el cierre de las minas de hulla astuariana. El carbón de sus entrañas geológicas produce ingentes cantidades de electricidad muy rentable que nutre nuestros hogares y empresas. Entonces, ¿para qué clausurar estas minas? El PP y su patronal arguyen que ya no dan beneficios, que mejor cerrarlas y santas pascuas. Como geólogo entiendo la indignación de los mineros asturianos. El Gobierno les está tomando el pelo amagando la verdad dolorosa, que éste ya no es gobierno, no manda nada. La prueba de ello surgió en Cataluña. En esta autonomía se estaban llevando a cabo proyectos para explotar la energía geotérmica del subsuelo para poder generar electricidad barata, no contaminante y antídoto al petróleo, gas y carbón, pero por razones gubernamentales el proyecto geotérmico fue abortado. A cambio, y para poder producir la energía eléctrica que nuestro futuro económico necesita, se rumorea que se subvencionará el carbón. Mi ingenuidad pensó en la hulla de Asturias para potenciar la maltrecha economía nacional y poner fin a su huelga pero, iluso de mi, erré. El carbón que dicen van a subvencionar vendrá de lejos, de China. Esta nación ha comprado gran parte de nuestra deuda, es decir el aumento de nuestros recortes e impuestos van directamente a sus arcas, hablando en plata, ellos son nuestros dueños bajo el mando y ordeno. Si ahora los dirigentes españoles hablan de progreso éste no es el nuestro sino el de los intereses económicos internacionales procedentes del petróleo árabe, del gas sahariano y ahora del carbón chino, todos ellos recursos que hay que traer de lejos, caros, contaminantes y que monopolizan nuestras hundidas finanzas. La geotérmica significaría todo lo contrario, cercana, sin polución y evitando la adicción a los hidrocarburos, en cambio el carbón chino significa pan hoy pero mucha hambre mañana. Visto esto queda claro que nuestros políticos, si usted les votó, ya no gobiernan nada, todo les viene dado desde los intereses internacionales. Mineros asturianos id a China a quejaros aunque allí los derechos humanos van más caros que vuestra pisoteada hulla.

Permisos d’obres als immigrants

Qui obre un local nou, qui fa reformes en el negoci o qui simplement fa obres a casa sap la de burocràcia i diners que cal pagar a l’administració per tal que se’l consideri legal. Corren rumors que això es dona de manera desigual, que mentre molts aborígens paguem fins per al més ínfim permís, altres nouvinguts no se’ls exigeix tanta taxa i llicència d’obres. A la ciutat de Gavà corre un rumor així sota l’excusa de la integració d’aquests col·lectius, que millor no paguin tantes coses per tal que proliferin com a nous ciutadans, així es va sentir a dir d’un funcionari de l’ajuntament. Si això fos cert, i xinesos i pakistanesos amb negocis aquí tinguessin avantatges respecte als aborígens locals, no seria un greuge per als qui fa anys paguem impostos? No s’estaria abonant el racisme i la ultradreta? Prego que algú m’aclareixi la situació que més d’un afirma real.

lunes, 18 de junio de 2012

Banqueros usureros

Los directores de banca o de entidades de crédito, en lugar de buscar el máximo beneficio sin importar el como, deberían garantizar el menor sobreendeudamiento de sus clientes. Es decir, asegurarse que quien les pide dinero pueda pagarlo sin perder un brazo por ello. Resulta obvio, que no necesario, que la banca y las finanzas busquen la máxima ganancia. Por desgracia lo han hecho con un número ingente de familias sobreendeudadas que ahora se están quedando sin hogar por impago de su hipoteca. Una manera de regular que la ambición de los empelados de banca no se pase es regular sus primas. Si a más hipotecados más comisiones lo que se logra es ofrecer créditos a cualquiera y a cualquier precio, es decir, a quien no los podrá rembolsar. Sería un buen modelo empresarial hacerlo al revés, que el sueldo de los empleados de banca y finanzas dependiera del menor número de familias sobreendeudadas haciendo públicas todas estas operaciones sin tener tratos de favor con las aseguradoras de forma pícara y esperando que el creditor falle para cobrar de él y de la aseguradora. Ya ocurrió más de una vez que se ofrecían créditos con la esperanza, que también certeza, que el cliente no podría pagarlo pero si lo haría la aseguradora que abonaría al banco por su supuesta pérdida, recuérdese los C.O.D. en U.S.A. En fin, más leyes y moralidad para bien de las mayorías hipotecadas y menos usureros y avariciosos para evitar una minoría parásita de beneficiados.

martes, 12 de junio de 2012

ATAPUERCA, MENTIRAS SIN FÓSILES

ATAPUERCA, MENTIRAS SIN FÓSILES El doctor Chris Stringer del Museo de Historia Natural de Londres ha publicado en la prestigiosa revista Evolutionary Anthropology nuevas interpretaciones sobre el yacimiento de Atapuerca contraviniendo las ideas que de éste se pregonaban. En España, y en todos sus libros escolares, consta que en Atapuerca sucedió el primer ritual funerario de la humanidad hace la friolera edad de 500.000 años. Muchos científicos españoles fueron quienes dudaron de tal interpretación y llamaron a la prudencia ante tal anuncio de los noventa, pero, y por extrañas circunstancias, jamás fueron escuchados. Mientras eso sucedía, paradójicamente la Universidad de Burgos, máxima beneficiaria del yacimiento de Atapuerca, proponía en 1996 al equipo de Atapuerca para el Premio Príncipe de Asturias, laureo que recibiría al año siguiente por sus méritos científicos. Como se está viendo tales méritos quizás contengan ciertas exageraciones. En junio de 2012 el diario The Guardian publicó un resumen del artículo del doctor Chris Stringer anunciando erróneas la edad del yacimiento y el mal interpretado acto funerario en Atapuerca. Inmediatamente uno de los codirectores del equipo de Atapuerca, el doctor Arsuaga, quitó importancia a la crisis negándola y arguyendo que este tipo de discrepancias es cosa muy habitual en estos campos científicos. Lo extraño del asunto es que varios científicos españoles ya habían denunciado hechos similares con datos más que suficientes pero los máximos responsables de Atapuerca jamás dieron su brazo a torcer. La realidad es que en Atapuerca faltan el 60 % de los cuerpos, algo extraño si allí fueron enterrados enteros aquellos individuos. Pero lo más escandaloso es que de los huesos encontrados el 40 % está mordisqueado por depredadores y carroñeros, algo que significa que nos hallábamos ante el cubil de un gran predador removido por las corrientes de agua de la cueva. Pero no sólo existe esta exageración en Atapuerca, en este yacimiento se definió una nueva especie humana sin cumplir los requisitos científicos internacionales. El Homo antecesor de Atapuerca fue definido con restos de individuos jóvenes, algo que para cualquier estudiante de Biología significaría un suspenso. Sin conocer como eran los individuos adultos, las normas internacionales son claras, la especie no es válida. En fin, y ante tantas contradicciones científicas parece obvio que los responsables de Atapuerca han exagerado sus datos. Para obtener las subvenciones para sus excavaciones, o el mismísimo premio Príncipe de Asturias, no basta con trabajar duro en investigación, hay que ser humildes, perseverantes y prudentes con las interpretaciones. Buscar salir en la prensa con noticias sensacionalistas para obtener del gobierno unos fondos es hacer de Quijote entre la comunidad científica internacional pero mancillando la reputación del resto de los investigadores españoles. Ante todo lo anterior es lógico sugerir que los responsables de Atapuerca, quizás con ansias de protagonismo, se precipitaron con sus conclusiones. De todas formas el 30 de abril de 2010 la antes mencionada Universidad de Burgos otorgaba el doctor Honoris causa a J.L. Arsuaga. La ambición es el último refugio del fracaso, decía Oscar Wilde. Para más información: http://blogs.e-noticies.com/david-rabada/were_there_ritual_burials_in_the_sima_de_los_huesos_outcrop_atapuerca_range_burgos_spain.html y X Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología el día 20 de Abril de 2012 en Sot de Chera, Valencia.

viernes, 8 de junio de 2012

NO PAGUEM LA CRISI

No en som conscients però estem al bellmig de la Tercera Guerra Mundial, les dues primeres foren amb explosius, l’actual ho fa amb terrorisme financer. Bombardejar ciutats o assassinar civils ja no queda bé, millor enfonsar o sotmetre les economies provocant un endeutament extrem de tots, des de persones hipotecades, bancs apalancats, empreses sense liquiditat fins a Estats amb dèficits astronòmics, tots ells denoten el reguitzell d’aquesta xacra que ens ha fet perdedors en aquesta Tercera Guerra Mundial, l’endeutament. El més pervers de tot això és que vostè no ho va decidir, van decidir per vostè sense informar-lo, és a dir, el van estafar. Ara vostè ho està patint com aturat cobrant una merda o no cobrant, com treballador amb un salari a la baixa amb més IRPF, o simplement com retirat amb tots els impostos a l’alça, en fi vostè paga aquest desastre que mai no va provocar i que, vivint en una democràcia, sols una minoria n’obté beneficis. Qui? Analitzem on van a parar tots aquests diners entre retallades i pujada d’impostos. Tres destins finals en són els principals, les primes i les pòlisses d’assegurança de grans banquers, els interessos de grans banques com l’alemanya i els drets de deute comprats per alguns estats com el xinès. En fi, que entre grans capitals privats, Alemanya i Xina sembla que va el gruix de la cosa. El nostre Estat, lligat de peus i mans, procura que no ens mobilitzem i que paguem el deute extern que li exigeixen els més poderosos que ell. Per això estem en un estat d’excepció on qualsevol queixa resulta il·legal i les inversions en reforçar els cossos policials salten a la vista, 1.400.000 euros la passada setmana en antidisturbis a Catalunya. Tot i així el nostre Govern comet més paradoxes amb gegantines despeses en injeccions a qui mana, la banca, compra d’armament car per a l’exèrcit i amb una alta velocitat per indrets que caldrà subvencionar eternament. En contrapartida, i per acontentar a la minoria de beneficiats anteriors, es retalla en sous, educació, sanitat i recerca, elements que la majoria necessiten. Davant tal monstruosa estafa, què hauríem de fer? Doncs no pagar el deute extern. Van ser ells, banquers i governs, qui ens van enredar a endeutar-nos sense ells assumir cap risc mentre ho fèiem nosaltres. Vostè mai no pagaria un deute si aquest hagués estat producte d’un engany, ans al contrari, denunciaria al trampós. Islàndia, i per comicis, així ho va decidir i ja han sortit de la crisi al no pagar el deute i denunciar als banquers. Això mateix va recolzar també la doctora en medicina TERESA FORCADES, prou coneguda com la monja antifarmacèutiques, durant una conferència el passat 7 de Juny de 2012 i també ha afirmat el mateix aquests dies en JEAN ZIEGLER, vicepresident de la Comissió de DDHH de l’ONU. Així doncs, a què esperem? Això sí, com a Islàndia, se’ns denegarà romandre a l’euro. Clar que fora d’ell escaparem dels taurons financers que han olorat sang i que cada dia ens xuclen més el nostre benestar social exigint més interessos pels crèdits prestats al nostre magnànim Govern. Aquests terroristes financers saben que per pagar aturats, serveis socials i sanitat ens calen els seus diners i per això cada cop ens demanen més interessos, més prima de risc pels entesos. Això és matar la gallina dels ous d’or però la nostra nació sols és un espai de mediocres on hi governen quatre cirerers que no van tenir ni puta idea d’on ens posàvem quan van permetre que el crèdit bancari inundés el nostre país. En fi, que no tenim ous d’or, sols un ingent grapat de deutes gestionat per uns soques que encara engreixen l’avarícia dels taurons financers.

miércoles, 6 de junio de 2012

RETALLEN EN EDUCACIÓ PERÒ EN ALTA VELOCITAT NO

Diuen que oradors banals, molta palla i poc gra. Resulta paradoxal aquest país on uns dirigents ens volen fer combregar amb rodes de molí. Les retallades en educació, sanitat i recerca en són un clar exemple. Mentre el govern injecta milions en bancs arruïnats, construeix milers de quilòmetres d’una alta velocitat insostenible i continua comprant armament sofisticat per al nostres militars, les nostres escoles es veuen cada cop més malmeses amb més alumnes per classe, menys professors al centre i més hores laborals per docent, i tot d’una per molt menys salari. Ara la pregunta és, ¿ens hem tornat boixos? Les prioritats educatives, de recerca i sanitàries han quedat a la cua del nostre govern mentre aquest ens obliga a pagar rescats de bancs, TAV i armes que gaudiran una minoria sense procurar per a qui els va votar en realitat, la majoria. Mentre aquesta perversitat democràtica incinera la nostra societat, els sindicats i la conselleria d’educació, que cobren per informar i mobilitzar el poble davant tal funesta estafa, mai no es posen d’acord i sols s’ensenyen les dents davant una propera vaga que cada cop menys gent secundarem per por de perdre el poc nivell adquisitiu que ens queda. En fi, desitjo que Abraham Lincoln tingués raó quan va dir que una part del poble pot ser enganyada tot el temps o que tot el poble pot ser enganyat una part del temps, però el que no és possible és enganyar a tot el poble tot el temps. Per desgràcia aquesta dita és del segle XIX i ja hem arribat al XXI amb un poble encara estafat. Que sindicats i conselleria moguin fitxa, cobren de nosaltres per defensar la democràcia i els interessos d’aquesta, els del poble.

sábado, 2 de junio de 2012

SOLUCIONES A LA CRISIS X y XX Crisis y desinformación

El 15 de junio de 2009 durante el coloquio televisado de la Cámara de Comercio e Industria de París y Le Monde Économie hubo una fuerte confrontación entre los colegios de negocios y las empresas con respecto a la formación de los futuros economistas y banqueros. El conflicto residió en si continuar con la falta de moralidad en las especulaciones y si el máximo beneficio de una minoría era lo más importante a pesar de perjudicar a la mayoría. Es obvio que necesitamos más debates televisados de expertos para denunciar a los culpables máximos de la crisis, Bankia incluidos, y sus posibles soluciones, pero sobretodo que informen al pueblo de manera didáctica explicando lo que sucedió y todavía sucede en la actualidad. Por desgracia nada de lo anterior ocurre y los políticos nos confunden con más eufemismos para mantenernos a nosotros, los paganos de todo, ignorantes a la realidad y sin razones para indignarnos y movilizarnos. Sirvan de muestra los siguientes términos y se darán cuenta del engaño. Solbes en 2008 llamó a la crisis crecimiento negativo, es decir, un crecimiento para adentro, hacia los bajos fondos. El PP nos habló de flexibilizar el mercado laboral con su pacto de flexiseguridad, es decir, una manera de facilitar el despido con menos gastos para la empresa. De la misma forma las regulaciones de empleo sólo significan que van a echar a muchos trabajadores a la calle y cuando algunas comunidades proponen el copago de fármacos y servicios de salud resulta otro engaño ya que se paga por lo que ya se pagó, es decir no un copago, sino un repago. Pero el más críptico de los eufemismos usados por nuestros dirigentes es la consolidación fiscal, algo que traducido para su bolsillo implica que usted debe pagar la deuda que su gobierno contrajo sin nuestro permiso pero con la garantía que lo pagaríamos si ellos se equivocaban. ¿Creen que para resolver la crisis la mentira, el engaño y la estafa son la manera? ¿O acaso el pueblo se llama Platero? Ni Rajoy ni Zapatero dijeron la verdad a su pueblo. Ahora nosotros pagamos sus errores de gestión y sus mentiras en Bankia. Si esto es una democracia está todo bien claro, no, nos representan y en sus manos no está el poder.

lunes, 28 de mayo de 2012

Teatre comercial versus crític

El teatre d’èxit, el comercial, l’espectacle de molts sembla encabir-se en dos blocs, la comèdia plena de boudevilles o els refregits plens de repeticions, els Violines y Trompetas o l’enèssima versió del Cyrano de Bergerac, tot d’una representacions cent per cent de distracció. Malauradament les companyies de teatre poc poden apostar per altres estils si el que volen és omplir la platea per fer birolles. Però el més paradoxal és com durant la vigent etapa de crisi el públic prefereix majoritàriament el teatre lúdic que il•lumina molts somriures però adorm els pensaments en detriment del teatre de denúncia, el que desperta l’actitud crítica tot utilitzant la sorna si s’escau. Aquesta combinació entre fer pensar i fer gaudir s’ha pogut veure al teatre Almeria amb El Diccionario del Diablo, una obra escrita amb enginy per Jordi Cases i dirigida amb audàcia per Norma Cano. Entre bons jocs cromàtics d’il•luminació i un bon ritme de text va creixent la tensió entre tres excel•lents interpretacions que tenen molt a amagar-se els uns als altres. El tempo de l’obra i el desenllaç són idonis per no avorrir a l’espectador i deixar clar quin és el missatge de l’obra, que la mentida i l’engany són mals amics. Que bo fora que això succeís a la vida real entre governants, especuladors i crisi econòmica.

martes, 22 de mayo de 2012

Agricultura insostenible i l’Eurovegas

Amb tant urbanisme, Eurovegas i especulació del sòl, aquest va desapareixent sota el formigó i els maons mentre l’agricultura tradicional i de proximitat va patint el seu enterrament sota els anteriors mausoleus. Si vostè decidís defensar aquesta agricultura de proximitat i de qualitat se’l titllaria d’arcaic i d’atàvic, se li diria que ja no calen les carxofes de El Prat, que més barates les xilenes. El més flagrant és que ningú no es para a pensar que li està passant al món amb tanta necessitat de portar productes cada cop més llunyans, doncs que cal molta energia per transportar-los i que la nostra addicció al petroli en això creix i creix sense aturar-se. Se sap que en les properes dècades s’assolirà el peak oil, és a dir que l’oferta de cru en els mercats internacionals no podrà abastir la demanda. La raó és perquè no es poden obrir pous de petroli i gas a diari com si fos l’aixeta de casa nostra. En fi, que entre els anys 2015 al 2040 no hi haurà petroli per a tothom i qui pagui o en produeixi més podrà portar coses de lluny mentre que la resta ens ho mirarem pensant en l’agricultura de proximitat que vam condemnar per ancestral. Tot i el peak oil profetitzat pels experts i economistes hi ha qui diu que l’agricultura de proximitat atempta contra el Tercer Món, que bloqueja les seves collites al comerç internacional. Això resulta pervers ja que les agricultures del Tercer Món són esclaves de monocultius vassalls de les especulacions internacionals, una situació que alhora congela tot intent de desenvolupar conreus locals per abastir autònomament d’aliments la població del món subdesenvolupat. En resum, tard o d’hora, uns pocs o tots, haurem de recuperar per motius de petroli o d’alimentació, el retorn a l’agricultura de proximitat soterrada sota vivendes, naus industrials o un Eurovegas. Per desgràcia aquest greuge no consta en cap decàleg dels nostres dirigents amb majoria.

jueves, 17 de mayo de 2012

Electricitat insostenible, el carbó de Xina

Potser el regne del Cel estigui fonamentat en la justícia, però el regne de la terra es basa en el petroli, deia l’estadista britànic Ernest Bevin. En aquest sentit explico als meus alumnes de batxillerat que a Catalunya s’estan duent a terme projectes per explotar l’energia geotèrmica del subsòl per a poder generar electricitat barata, no contaminant i lliurar-nos de la nostra tan maleïda addicció al petroli, gas i carbó. Doncs la setmana passada aquest somni va esdevenir això, una imaginació. El projecte geotèrmic ha estat avortat i ja no es faran les perforacions adients. A canvi, i per poder produir l’energia elèctrica que el nostre futur necessita m’han explicat que es subvencionarà el carbó, extremadament contaminant, a tal efecte. La meva ingenuïtat va preguntar si es viaticaria l’hulla d’Astúries per potenciar la malmesa economia nacional però vaig errar, el carbó vindrà de lluny, de la Xina. En fi, que si els nostres dirigents els parlen de sostenibilitat no és pas ecològica sinó la dels interessos econòmics procedents de petroli àrab, gas del nord d’Àfrica i ara carbó xinès, tots ells recursos que cal portar-los de lluny, cars, contaminants i que monopolitzen les nostres enfonsades finances. La geotèrmica significaria tot el contrari, propera, rendible, sense pol•lució i evitant l’addicció que patim als hidrocarburs, en canvi el carbó xinès significarà pa per avui però fam pel demà. Vist això queda clar que els nostres polítics ja no governen res, tots els ve donat des dels interessos internacionals. Xina en breu serà la primera potència mundial, no en tinguem cap dubte, però al preu de deixar-los fer aquí molts negocis en detriment del nostres recursos energètics.

miércoles, 9 de mayo de 2012

RETALLADES EN EDUCACIÓ versus BANKIA

Diuen que oradors banals, molta palla i poc gra. Resulta paradoxal aquest país on uns dirigents ens estafen donant garsa per perdiu. Les retallades en educació, sanitat i recerca no troben explicació mentre s’injecten milions d’euros en bancs, es construeixen més quilòmetres d’una alta velocitat insostenible i es continua comprant més armament per al nostre exèrcit. La pregunta és, ¿ens hem tornat boixos? Les prioritats educatives, de recerca i sanitàries han quedat a la cua del nostre govern mentre els que paguem tot això, nosaltres, sols ens queda un sentiment, la impotència. Com s’entén que fa sols un parell d’anys, i en plena crisi, es compressin milers d’ordinadors per als alumnes, s’instal·lessin milions de metres de cables per a Internet a les aules i es pengessin infinitud de pissarres digitals en les nostres classes. Això no té explicació amb l’actual política educativa de més alumnes per classe, menys professors a la plantilla i més hores laborals per als docents. Simplement voldria exigir responsabilitats polítiques als culpables de tot això i que paguin ells amb el seu patrimoni aquesta fallida dels sistema. Si van estirar més el braç que la mànega que ara obrin la mà i retornin al poble el que era del poble. Nosaltres, amb menys qualitat educativa, no hem de costejar els errors d’aquests dirigents mediocres. La veritat vol poques paraules, la mentida mai en té prou. Que no parlin tant els polítics i que facin afluixar el que es deu als seus culpables.

sábado, 5 de mayo de 2012

EUDALD CARBONELL “SOTA TERRA”

El popular arqueòleg Eudald Carbonell, amb el seu peculiar salakof al cap, ha protagonitzat la sèrie de TV3 “Sota Terra”. Amb independència de les seves singularitats com bon conferenciant amb un nas òptim per localitzar jaciments arqueològics i excel·lent relacions públiques per aconseguir fons per a les seves excavacions, val a dir que recentment ha comès algunes exageracions científiques que caldria ressenyar. La primera al ser un dels creadors d’una nova espècie humana de fa 800.000 anys que ara surt a tots els llibres dels nostres escolars, l’Homo antecessor. Aquesta espècie es va definir sols amb restes fòssils d’individus joves, la qual cosa prohibeix la normativa científica internacional i que suposaria un greu suspens si un estudiant universitari ho presentés en un treball de recerca. Aquests mateix error va quedar manifest en una xerrada que en Carbonell va impartir al reconèixer que “si en aquest país no es publiquen noves espècies d’humans ningú no et fa cas”. La segona exageració va ser la interpretació del jaciment de la Sima de los Huesos a Atapuerca. La declaració que allí uns homínids propers als neandertals van practicar rituals funeraris fa gairebé 500.000 anys no troba prova alguna ja que hi falten més del 60 per cent de les restes òssies, fet que no s’entén si s’hi dipositaren els cossos sencers dels humans. Però el més estrany són la infinitud de mossegades observades sobre els ossos humans que han estat descrites en revistes científiques internacionals demostrant que diferents carnívors es cruspiren els humans. La realitat és que aquella acumulació de cadàvers humans fou deguda més a un cau de depredadors que no pas a enterraments rituals. La tercera exageració és similar a l’anterior quan en Carbonell va assegurar als mitjans que el jaciment català de Vallparadís, Terrassa, i sense proves fermes, contenia un esquarterament d’herbívors fet per humans fa un milió d’anys. Aquesta exageració li proporcionà de la Generalitat 5'6 milions d'euros per continuar excavant Vallparadís. Al final els lítics trobats, i que segons Carbonell recolzaven la seva interpretació, sols eren còdols escantonats de les roques del voltant. Així s’ha demostrat recentment en revistes serioses de reconeixement internacional indicant que Vallparadís fou simplement un cau de hienes. Potser aquest cúmul d’exageracions ha fet que l’informe d’en Carbonell presentat per continuar excavant el jaciment hagi obtingut sols un 4 sobre 10 el passat 17 d’abril, mentre que un altre equip més seriós hagi obtingut un 9. Però la quarta exageració, i la més singular, és la datació d’un jaciment molt important a Atapuerca. En aquest cas l’equip d’en Carbonell va publicar que el jaciment de la Sima del Elefante tenia 1.200.000 anys en contra d’altres laboratoris prestigiosos que havien replicat la datació obtenint edats molt més modestes i ignorant en Carbonell dades actualitzades, i més recents, sobre l’antiguitat de la microfauna identificada. En fi, i davant tot aquest gruix d’exageracions cal preguntar-se per quina raó fa això en Carbonell? Fama, diners per a les excavacions o teatre per estar “Sota Terra” a TV3? En ciència són molt importants tres coses, la humilitat, la prudència i la raó. En cas contrari, i si el que es fa és ciència ficció, sols s’abona la mala imatge internacional de la resta d’investigadors del país.

jueves, 3 de mayo de 2012

Soluciones a la Crisis IX: Crisis con culpables libres

Ante la crisis vigente los excomunistas, hoy verdes, alardean que el capitalismo ha fracasado. En contrapartida las derechas acaudaladas recuerdan que el comunismo cayó tras el muro de Berlín. El comunismo de Marx, si éste lo fue, y el capitalismo infundido por Adam Smith, son teorías que formalmente están bien construidas y que deberían funcionar bajo el compromiso humano, ¿cuál es el problema entonces?, ¿qué las ha hecho desmoronarse? Pues muy sencillo, el egoísmo humano. Durante el inicio de la crisis muchos banqueros y financieros se preocuparon más por sus primas que por las causas y consecuencias de este ya longevo trance. Si ellos fueron o no culpables de tal hecatombe no apareció en las declaraciones de prensa, ni políticos ni banqueros eximieron un mea culpa ante los medios. Por tanto, y dado lo que ganan aproximadamente muchos de ellos, algunos más de 500 mil de euros al mes, que tal si por ley fueran regulados de una vez por todas sueldos, primas y dietas para así evitar la ambición iracunda de esta clase social, que tal reducir también el pago de créditos e hipotecas de la clase media y baja que al fin y al cabo representan una mayoría que les paga sus sueldos mastodónticos. Cabe añadir por último lo más importante, procesar y condenar ejemplarmente a banqueros, agencias de calificación y altos dirigentes por mentir en especulaciones y deuda pública, por negligencia económica nacional y por estafa al votante. En manos políticas está que la historia no se repita y que crisis como la del 1929, 1939, 1973 o 1992 no redunden en nuestro futuro. De ellas aprendimos que el gobierno debe regular, vigilar y evitar la especulación salvaje bajo un liberalismo económico usurero mal entendido. Si de lo contrario no se hace es evidente que la política y las altas finanzas van cogidas de la mano en un matrimonio pero que muy católico, hasta que la muerte los separe.

viernes, 27 de abril de 2012

RETALLADES EN EDUCACIÓ

L'abús del sistema assemblea fa que molts a la llarga desistexin en col·laborar per racionalitzar les retallades en educació. Sembla que moltes assemblees han estat convocades des de pressions externes per aturar iniciatives per tornar-ne a parlar, i a parlar, i a parlar... fins cansar. Ens diuen que cal demanar permís per queixar-se legalment, en altre cas poden aplicar-se expedients als "infractors"..., que esdevindrem delinqüents,... paradoxal, política de la por... aquí m'aturo. És obvi i evident que externament a l'aula es vol pressionar per tal que alunmnat i docents no esdevinguin queixosos, i així se'ns demana una altra assemblea per comunicar-nos que no podem fer allò o allò altre, és a dir, aturar iniciatives per tal que ens avorrim, crear impotència... en definitiva fer parlament però res coent. Vet aquí que ahir van prendre ells sols, els alumnes de 2n Batx C del Bruguers de Gavà, una iniciativa passant dels adults. Potser tanta assemblea entre adults els ha embafat? Val a dir que aquesta iniciativa recorda les vagues universitàries contra la injustícia dels anys 70, tot i que els escolars van fer classe al carrer i no vaga alguna. Però a més a més el text presentat a direcció justificant l'acció d'aquest estudiants ha estat d'una elegància, correcció i educació màxima, pel que crec que l'alumnat de Batxillerat en general està força sensibilitzat amb el problema vigent. Potser fora bo que a través de les xarxes socials puguin crear un grup per a tots els alumnes de Batxillertat per proposar i prendre mesures sempre pacífiques avisant prèviament als mitjans (una sentada de camisetes grogues davant de l'ajuntament per exemple). En fi, i veient l'exemple d'aquests alumnes, menys assemblees de la por però més accions amb raó.

sábado, 7 de abril de 2012

LA CRISIS CONTADA PARA TODOS LOS PÚBLICOS

Comprar el cariño y la conducta de nuestros púberes con regalos y libertades resulta una tentación que algunos educadores llevan al abuso. La culpa no es del todo suya. Vivimos en un matrimonio difícil de divorciar, el capitalismo y su pareja inseparable, el consumismo. Sin uno no existe el otro, y sin el otro no hay el uno. El mundo da muchas vueltas aunque más importante es que sea el dinero y las especulaciones quienes lo hagan. Si usted y otros se vieran obligados a dejar de comprar e invertir, los grandes capitales perderían ganancias, que no beneficios. Ante tal merma unas empresas cerrarían, otras pactarían bajarle el sueldo y la mayoría reducirían su plantilla engrosando las listas del paro. El estado, viendo sus impuestos reducirse al bajar consumo y especulaciones, decidiría pedir créditos a esos capitales poderosos para seguir pagando un bienestar social insostenible pero que prometió a sus electores. Esperando con optimismo años mejores su deuda alcanzaría cotas jamás vistas y tarde o temprano dejaría en ruina al país, una herencia que debería asumir el pueblo pagano de todo aquello. En consecuencia, el gobierno entrante se pondría a hacer recortes sin sancionar a los anteriores culpables de todo aquel desatino de decisiones funestas. Ya se sabe que mejor no condenar a quienes a lo mejor te acusen a ti en un futuro, y menos aún procesar a quienes te pagan la campaña electoral, bancos y financieras. En fin, que a usted le subirán los impuestos, le bajarán los servicios sociales y hasta le pedirán que en caso de trabajar, lo haga más horas y por menos dinero, o lo que es lo mismo, con más IRPF. Así, con países y empresas recortando costes y personal, los inversores guardarán su capital en lugar seguro, paraísos fiscales por ejemplo, y la bolsa perderá valor. Al final, la economía de este sistema se parará y el mundo capitalista, aún dando vueltas, también. Y eso mismo ha sido lo que ha ocurrido hace escasos años. El dinero y las especulaciones fueron como el agua a un ecosistema, cuantas más veces recirculaban, más organismos las aprovechaban, cuantas más veces los valores pasaban de unas manos a otras, más servicios prestaban y más se creía que valían. El problema fue que aquella agua era especulativa, es decir no existía. Muchos de estos valores en realidad no valían nada y durante el 2008 muchos se dieron cuenta de ello. Los financieros, quienes ganaban cien veces más que un simple arquitecto, habían vendido sueños a los inversores con derivados, futuros y otras tentaciones. Pero detrás de todos aquellos productos no había dinero tangible, sólo humo lleno de conjeturas y ganas de obtener divisa fácil sin trabajar. Al menos un ingeniero diseña obras que se construyen, un financiero sólo pesadillas.
Ante esta u otras crisis, uno pudiera decidir ahorrar todos sus duros debajo de una baldosa, pero el sistema ya inventó algo para disuadirlo, la inflación, y si esta fallara, la obligación de pagar, la subida de los impuestos. Haga lo que haga le arrastrarán al gasto, no le quepa la menor duda. En fin, que nuestro sistema nos obliga a consumir o pagar a los grandes capitales, sean estatales o de multinacionales. Aunque quizás no nos guste, nuestra sociedad se fundamenta en eso, en que usted y todos nosotros consumamos cuanto más mejor, y si es sin necesidad o por encima de nuestras posibilidades, más se aplaude.

sábado, 31 de marzo de 2012

ATAPUERCA, ESCÁNDALO Y EVOLUCIÓN HUMANA

El pasado septiembre de 2011 un experimento italiano anunciaba que habían hallado partículas aceleradas más allá de la velocidad de la luz, algo que anulaba la teoría de la Relatividad de Einstein con la que funcionan todos los GPS del mundo y se comprende todo nuestro universo. Muchos científicos fueron quienes dudaron de tal hallazgo y llamaron a la prudencia. Algo parecido ocurrió con los hallazgos humanos de Atapuerca por los noventa. En el caso italiano a finales de febrero de 2012 se reconocieron dos fallos técnicos que explicaban la contradicción con la Relatividad. Se sumó a ello un experimento independiente a mediados de marzo que anunció el error del experimento italiano, en fin que los científicos italianos, quizás con ansias de protagonismo, se precipitaron con sus datos, algo que conllevó que el 30 de marzo de 2012 la web de la prestigiosa revista Science anunciara la dimisión de los máximos responsables del experimento, Antonio Ereditato y Dario Autiero. En España, y en todos sus libros escolares, consta un Homo antecessor hallado en Atapuerca como antepasado nuestro con el añadido que se afirma que en este yacimiento español sucedió el primer ritual funerario de la humanidad hace la friolera edad de 500.000 años. Ambas informaciones han sido contradichas por muchos científicos con datos suficientes pero los máximos responsables de Atapuerca no dan su brazo a torcer, uno de ellos protagonista del programa televisivo “Sota Terra”. Homo antecesor fue definido con restos de individuos jóvenes, algo que para cualquier estudiante de Biología significaría un suspenso. Sin conocer como eran los individuos adultos, las normas internacionales son claras, la especie no es válida. Por otro lado el enterramiento ritual que los expertos de Atapuerca defienden entra en fuerte contradicción con muchos hechos. Uno de ellos que falta el 60 % de los cuerpos, algo extraño si allí fueron enterrados enteros aquellos individuos. Otro que el 40 % restante está mordisqueado por depredadores y carroñeros como prueban las innumerables marcas de colmillos halladas sobre los huesos humanos, algo que significa que nos hallábamos ante el cubil de un gran predador, conclusión que se presentará en el X Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología el día 20 de Abril de 2012 en Sot de Chera, Valencia. En fin, y ante tantas contradicciones científicas, la pregunta es, ¿deberían dimitir los responsables de tales errores como han hecho sus colegas italianos? ¿O los latinos nos caracterizamos más por la picaresca que por la ciencia seria? Para obtener subvenciones para excavaciones, o el mismísimo premio Príncipe de Asturias que el equipo de Atapuerca obtuvo en 1997, no basta con trabajar duro en investigación, hay que ser humildes, perseverantes y prudentes con las interpretaciones. Buscar salir en la prensa con noticias sensacionalistas para obtener del gobierno unos fondos es hacer de Quijote entre la comunidad científica internacional pero mancillando la reputación del resto de los investigadores españoles (para más información http://drabada.blogspot.com/: "WERE THERE RITUAL BURIALS IN THE SIMA DE LOS HUESOS OUTCROP? (Atapuerca Range, Burgos, Spain)").

viernes, 16 de marzo de 2012

LA BANCA SEMPRE GUANYA

Els errors que van cometre les institucions del segle XIV a Catalunya són un exemple clarivident d’una història que es repeteix i que explica per quina raó les empreses no aixequen cap en la crisi vigent. Durant el XIV les institucions comtals van patir la manca de diners, com ara li passa a l’Estat, i van decidir emetre gran quantitat de deute públic, és a dir, demanar més diners a qui els tenien per a tornar-los amb llépols interessos que els contribuents pagarien, no els governants. Avui en dia el Banc d’Europa, amb els nostres impostos comunitaris, ha deixat astronòmiques sumes d’euros a la banca privada amb un interès irrisori, l’u per cent. Aquest gest s’ha fet, van dir, per tal que els bancs financin empreses i així impulsin la creació de nous llocs laborals. Però quina ha estat la realitat? Doncs que la banca privada ha comprat sobretot deute estatal que es paga del 4 al 6 per cent, una inversió que resulta molt més segura que prestar a particulars. És a dir, dels nostres impostos s’ha capitalitzat la banca a l’u per cent però aquesta en lloc d’invertir en la nostra societat ha tornat el favor altre cop a l’Estat comprant el seu deute públic al 6 per cent, ¿balanç? 6 menys 1 dona un 5 per cent de beneficis anuals, un rèdit que la banca obtindrà dels nostres impostos amb diners que nosaltres els vam deixar abans. El més pervers és que d’igual manera com va passar durant el segle XIV, els inversors han passat d’impulsors d’empresaris a rendistes ofegant encara més la crisi. Qui podia invertir en fer créixer les empreses i el país, la banca privada, ha deixat de fer-ho a canvi de cobrar de l’Estat, és a dir de vostè i de mi, els contribuents. Cal recordar que d’aquesta nefasta decisió política la crisi del XIV s’allargà durant dècades, ¿serà aquesta una profecia per a la crisi actual?

lunes, 12 de marzo de 2012

¿Un ordenador por alumno en crisis? (Conversación con Ernest Maragall)

Cuando se habla de cómo enseñar en el aula hay quienes aseguran que las clases con un ordenador por alumno son la vanguarda y el futuro, que no hay vuelta atrás. Cierto que las nuevas tecnologías invaden nuestro progreso pero no por ello se justifica la digitalización total de nuestra enseñanza. Nuestro cerebro sigue idéntico al de nuestros antepasados del Paleolítico, al de los primeros sapiens de hace 200.000 años. Lo único que ha cambiado no es nuestra inteligencia, es nuestra tecnología. Un burro sigue siendo muy burro por más ordenadores que tenga a su alrededor. Por tanto, y primera premisa, inteligencia y tecnología son cosas muy distintas. La segunda la escuché de un neurobiólogo que sí utilizaba potentes ordenadores en sus investigaciones pero no creía oportuno que cada alumno viviera embaucado ante una pantalla personal en el aula. Gracias a la neurobilogía sabemos que la mano ocupa un volumen de neuronas enorme en nuestro cerebro, más que piernas y tronco juntos. Cuando un alumno anota lo escuchado, copia un esquema o pasa unos apuntes a limpio estimula un número tal de neuronas que sin darse cuenta razona, piensa y memoriza lo que está observando, algo que con un clic en el ordenador no se desarrolla. Este argumento tan simple y demoledor era respondido por los partidarios de un ordenador por cada alumno con una sentencia que repitieron una y otra vez. Durante una entrevista mantenida con el anterior consejero de educación de la Generalitat de Catalunya, el señor Ernest Maragall, la escuché otra vez. Fue el 23 de Noviembre de 2011 en el Parlament de Catalunya. Tras dos años de intentos sin respuesta al final Maragall atendió a un encuentro y esto fue lo que argumentó defendiendo un ordenador por alumno, el proyecto llamado 1x1.

- ... el 1x1 mejora el aprendizaje de los alumnos y los hace más libres de conocimiento. Ahora desde cualquier aula se puede acceder a la información y eso es un gran avance para los escolares, les socializa y elimina las desigualdades económicas como nunca lo había hecho ninguna herramienta pedagógica. El 1x1 ofrece igualdad de oportunidades a los alumnos de toda clase social, ¿que no se da cuenta del alto porcentaje de inmigrantes en nuestro país? Este sí es un problema importante de hoy en día, la gran desigualdad social entre nuestros alumnos...
- Perdone, pero no veo la relación entre el aula digital y la igualdad social con los inmigrantes.
- ¡Hombre Rabadà! Pues que el aula digital elimina las desigualdades. Ahora todos estos alumnos pueden acceder a la información a través de su ordenador y de Internet. Incluso se llevan el ordenador a su casa, se llevan EL MUNDO A SU CASA...
- Pero si la gran mayoría ya tienen ordenador en casa, o van a locutorios...
- ... ellos con su ordenador pueden buscar toda aquella información que les falta o necesitan ...
- Pienso ...
- Ahora más que nunca tienen acceso a toda la información por la red, ahora más que nunca pueden tener igualdad social.
- Pienso que es al revés. Si lo que queremos es la igualdad entre todos los alumnos, inmigrantes o no, lo que falta es hacer llegar los conocimientos del docente a todos ellos.
- Y eso es lo que hace un ordenador para cada alumno.
- No exactamente, este aísla a menudo a muchos alumnos cuando durante la clase se conectan al Facebook.
- Ya, es que el 1x1 requiere más esfuerzo por parte de los docentes. Es la escuela la que debe adaptarse a la sociedad y no al revés. Con más esfuerzo docente el digital funcionará.
- Ya hacemos el esfuerzo con cursos sobre el sistema y creando impedimentos para que los alumnos no se conecten a otros servicios durante la clase.
- Ya le he dicho que los profesores deben dedicar más esfuerzo.
- ¿Pero sabe usted que a pesar de todos los esfuerzos los alumnos consiguen programas piratas para saltarse las barreras y se conectan nuevamente al Facebook? - Por la cara que puso Maragall no lo sabía.
- Ya le he dicho que los docentes necesitan más preparación pero se resisten a las TIC.
- ¿No cree que todo esto ha complicado más que mejorado la enseñanza? Ahora muchos alumnos se aíslan de la lección y no prestan atención al docente. La igualdad de la que usted me hablaba queda extirpada ya que no les llegan los conocimientos del profesor de forma igualitaria. Sólo los estudiantes que escuchen y sigan al docente lograrán sus conocimientos, ¿dónde queda pues la igualdad social del 1x1?
- Usted se equivoca Rabadà. Alguien tenía que empezar esto asumiendo un mayor esfuerzo por parte de los maestros.
- ¿Pero no era mejor una sola pantalla digital y un ordenador por docente para explicar la lección que 30 ordenadores para 30 alumnos a controlar? No creo que la modernidad justifique un ordenador para cada alumno ya que los distrae más que los alecciona y hasta desiguala su atención más que los concentra en lo que puede enseñarles el docente.
- Hay que asumir riesgos, ya se lo he dicho, requiere más dedicación por parte del profesorado. Estos deben mantener un mayor control sobre el aula y así el 1x1 les dará el rendimiento esperado. Los educadores deben esforzarse más y ya verán los resultados.
- Pero con el sistema anterior, una pizarra para todos, no había tanta dedicación y ya funcionaba.
- Usted se opone a la modernidad, ahora las nuevas tecnologías ofrecen mucha información a todo el mundo.
- Pero no de calidad segura como la que un buen docente sabe impartir.
- ¿Usted qué quiere? ¿Qué enseñemos igual como hace cincuenta años?
- Eso no es malo pues nos reproducimos como hace un millón y hemos llegado a los 7.000 millones de individuos, ¿hay que proponer que para ser modernos lo hagamos por la oreja?
- ... Se equivoca Rabadà. Las nuevas tecnologías son imparables y usted se niega a aceptarlo.
- Yo no me niego a la nueva tecnología, sólo le digo que una pizarra digital por aula funciona mejor que 30 ordenadores bajo 30 adolescentes descontrolados.

En fin, que según los defensores del 1x1 las nuevas tecnologías son imparables, aunque también se dijo lo mismo de un movimiento social durante 1940, el nazismo. Por suerte alguien lo detuvo. Afirmar que algo es imparable sin más no demuestra ni su mejora ni su imparabilidad, sólo las ganas de imponer una obstinación.
La tercera premisa que atendí dudando del aula digital vino de un economista. El aula digital comportó un fuerte dispendio público que resultó ser paradójico con la deuda estatal vigente. Pero lo más contradictorio fue que mientras se pagaba por la instalación de cables, antenas y más ordenadores por todas las aulas peninsulares se recortaba en el número de docentes y en su nómina mientras se aumentaba el número de alumnos por aula y el de horas lectivas por profesor. Es decir, más horas de trabajo, más alumnos y más aula digital pero menos salario, ¿cómo se comprende esto? ¿Alguien se volvió loco?
Pero la cuarta premisa provino del extranjero, y es que no existía ningún país que hubiera aplicado tal tecnología en las aulas de sus institutos, a lo sumo había un par de experiencias locales que al final demostraron ser fallidas. Una lo fue en un centro de Suecia por los años noventa y la otra en el High School of Liverpool de Nueva York en 2007. Ambas fueron abandonadas por falta de resultados positivos y por la abrumadora fuerza de los negativos, los alumnos se distraían demasiado con su propio ordenador. Las TIC, o nuevas tecnologías, deben ser una herramienta auxilar, pero no lo fundamental en la educación. En fin, que un ordenador por alumno resultó ser una quimera cara y difícil de comprender ante dos hechos: la crisis económica del momento y la gigantesca deuda estatal contraída.

jueves, 8 de marzo de 2012

SOLUCIONES A LA CRISIS VIII: Microcréditos de progreso

La economía de microcrèditos que el premio Nobel 2006 Mamad Yunus apoyó con su Banco Grameen en Bangladesh rompió con toda una inercia anterior de créditos. Antes sólo se prestaba dinero a los ricos o a quienes daban garantías de poder devolver el dinero prestado. Yunus se arriesgó y empezó a prestar pequeñas cantidades de dinero sin garantía a particulares que querían emprender una pequeña tienda, cultivo o taller. Lo más sorprendente de tal práctica fue que contra pronóstico funcionó dando beneficios a ambas partes, al pequeño empresario mejorando sus expectativas y a Yunus con moderadas ganancias. El ejemplo anterior nos muestra que las empresas sociales son la pieza que falta en el capitalismo para mejorarlo potenciándolas des del marco legislativo y educativo en los colegios de negocios. Pero las grandes finanzas no confían en la pequeña empresa pero sí piden a los gobiernos que recapitalicen a la banca. Sólo un apunte, si nuestro gobierno hubiera prestado directamente el dinero a los afectados por hipotecas y a las PIMES pero no a los bancos, los dos primeros todavía tendrían piso donde vivir y puestos laborales que ofrecer mientras los segundos seguirían cobrando de los prestados sin necesidad de ir de pedigüeños del Estado.

sábado, 3 de marzo de 2012

SOLUCIONES A LA CRISIS XXIII Armas por educación SOLUCIONES A LA CRISIS XXIII Armas por educación

A principios de marzo supimos que el déficit español del 2011 equivalía al 8,51 % del PIB nacional, es decir, 91.000 millones de euros que se deben a bancos extranjeros, más del doble de lo que dijo Rajoy un mes antes, unos 40.000 millones de euros. Algunos perversos políticos acusan a las autonomías del déficit pero ello es un engaño a tenor de los datos publicados por el propio Estado. De los 91 millardos que se deben, 91.000 millones de euros, 55 pertenecen a la administración central con sólo un 21% de gastos del Estado. Las autonomías deben pagar casi el doble que el Estado, un 35 %, pero sólo deben casi la mitad que éste, unos 32 millardos mientras la Seguridad Social debe un solo millardo ante el 30 % de dispendio estatal. Queda claro quien debe más, el propio Estado, pero ostenta menos costes que todas las autonomías juntas. En fin que es el Estado quien lastra la economía nacional y no la autonómica. Cabe preguntarse en donde pivota tanto gasto y vemos que la administración central se gasta gran parte de esos 55 millardos en defensa militar aunque en detrimento de partidas competencia de las autonomías como son sanidad, educación e investigación. No puede comprenderse el gasto del Ministerio de Defensa en adquirir las armas más sofisticadas del mundo como tanques Leopardo, cazas EF-2000 y fragatas F-100 mientras se resta profesores en los centros educativos. Se dice que el coste militar sube hasta los 30 millardos de euros, al cual hay que sumar el mantenimiento de 400 a 800 millones anuales. Añadamos a todo lo anterior que España se ha embarcado con 1.300 millones en la fabricación de un avión de combate europeo. Ante tal desfalco de billetes los políticos argumentan que defensa sólo cuesta al contribuyente 24 millones euros diarios, pero si sumamos el gasto del avión anterior adscrito por cierto al Ministerio de Industria, más las bases militares puestas en los costes del Ministerio de Obras Públicas, vemos que todo suma un total de 54 millones diarios de gasto militar español, un total de 19.7 millardos al año. Si a éstos le sumamos los 30 millardos iniciales tenemos casi 50 millardos que cubren más de la mitad del déficit del 2011 que todos los ibéricos estamos pagando. Defensa resulta pues el ministerio más caro del Estado adquiriendo armas muy caras ante enemigos que no existen y con dinero que quitamos a sanidad, educación e investigación. Así pues, y con los números publicados por el Estado, lo podemos decir claramente, nuestro Gobierno central, que no autonómico, prima las armas a la educación.

viernes, 2 de marzo de 2012

SOLUCIONES A LA CRISIS XXII: GUILLOTINA ANTICRISIS

GUILLOTINA ANTICRISIS

Actualmente existe una alta clase social que acaudala grandes privilegios mientras el vulgo lo tiene vetado. Algunos altos directivos de banca, finanzas y política se han convertido en intocables con sueldos y derechos que la clase baja y media jamás ostentará. Esa asimetría social no se debe a la falta de esfuerzo de los que trabajan sino a la falta de justicia legal y laboral promulgada por los de arriba. Los sueldos vitalicios de políticos, los seguros de vida de ciertos directivos de banca y las especulaciones que han propiciado el dinero fácil de sólo unas minorías son ejemplo de estas injusticias. En fin que en pleno siglo XXI estamos delante de una nueva e injusta aristocracia minoritaria que halla sus beneficios en detrimento del nivel adquisitivo y de derecho de la mayoría. Su hipoteca e impuestos sirven a tal efecto al pagar grandes réditos a entidades ya engordadas hace años. Durante el siglo XVIII en Francia estalló una Revolución en contra de una aristocracia que abusó de su situación. La guillotina cortó las cabezas de reyes, nobles y usureros ante un pueblo indignado y enardecido. Hoy en día consideramos aquel hecho una necesidad histórica en pro de la democracia, incluso algunos facciones políticas aplauden vigorosamente que rodaran testas bajo la cuchilla. Quizás fuera una buena metáfora poner una guillotina de atrezzo en algunas plazas por donde suele pasar nuestra actual aristocracia. Y en caso de utilizarla, no tema, en menos de 300 años la historia le considerará un defensor de la democracia.

miércoles, 29 de febrero de 2012

SOLUCIONES A LA CRISIS VII

Soluciones a la Crisis VII

Dicen que no podemos hacer nada, que los culpables de la crisis jamás podrán ser procesados, que el liberalismo económico impulsado por nuestros políticos en los ochenta va a seguir en boga y que el matrimonio poder con banca convivirá agazapado hasta que la muerte los separe. Pero para mejorar la democracia y evitar futuras crisis económicas como la actual sí existe una manera muy sencilla de dar pasos, un camino sin discursos intelectuales elitistas pero sí con acciones prácticas legales. Parece obvio que es imposible que todos podamos hablar a la vez con la gente supuestamente poderosa parta proponerles esto. Políticos, banqueros o grandes capitalistas son inaccesibles a todo el pueblo en bloque y con la idea que les diré no, no hace falta convencerles de mejorar la democracia con medidas justas para la mayoría. En democracia, y aunque no nos demos cuenta, el poder lo tenemos nosotros pero por desgracia no nos lo creemos. Por la anterior razón nos mostramos muy pasivos políticamente y no sabemos qué hacer. Si queremos mejorar la democracia basta con empezar con mociones en un ayuntamiento. Si por ejemplo creemos que la monarquía no es democrática nuestro ayuntamiento puede aprobar una moción a favor de la abolición de la monarquía sin pasarle nada, así de simple. Imagínese si ahora más y más ayuntamientos aprueban mociones para juzgar a cargos políticos y banqueros implicados en el endeudamiento español que todos estamos pagando con la crisis. O mejor aún, como hizo Islandia, negarse a pagar la deuda externa que ni usted ni yo contrajimos, fueron banqueros y gobernantes quienes lo hicieron. Si se llegase a una gran mayoría de ayuntamientos el Congreso debería secundar la voz de la mayoría. Para ello sólo hace falta ser una cosa, ser conscientes que podemos.

jueves, 23 de febrero de 2012

QUANT “QUI QUI” AMB LA CRISI

Quant es parla de la crisi hi ha tres qüestions que poc se’n parla i que esdevenen cabdals per a les nostres butxaques. Les tres preguntes es resumeixen en quant, qui, qui. Primera, quant devem? Segons el president Rajoy són uns 40.000 milions d’euros. Segona, qui va contractar aquest deute? Doncs el govern d’en ZP, Montilla i altres presidents conjuntament amb els seus socis econòmics. Tercera, qui s’està beneficiant del rèdit que els contribuents estem pagant amb més IVA, IRPF i demés? Doncs banques i financeres estrangeres moltes d’elles d’Alemanya. Davant tal injusta situació, que el poble no va decidir ni escollir, es podria enlairar la bandera de la nostra preuada democràcia i votar en contra de pagar tots aquests crèdits. Així mateix ho van fer els islandesos a l’inici de la crisi. Doncs per què aquí ningú es mou en aquest sentit? Doncs perquè abans que ningú comencés una iniciativa com aquesta el PP i el PSOE, demòcrates els dos, van pactar una reforma d’una cosa que deien era intocable, la Constitució, la nova que ara ens blinda el dret democràtic d’uns comicis en contra d’aquest injust pagament. Sàpiga el lector que per llei constitucional estem obligats a pagar aquest crèdit. En fi, els contribuents estem perdent cada dia més poder adquisitiu per tal que grans capitals cobrin dels nostres impostos, pèrdua de serveis socials i dret a la democràcia furtada. Ara no els estranyi que el PP apliqui mesures democràtiques, foren escollits per comicis, amb la seva reforma laboral, certes repressions per València o privant d’informació a membres d’ERC en el Congrés dels Diputats. Com deia en Sergi Mas fent de Montilla a Polònia, “visc a” la democràcia, però ara algú ens han prohibit gaudir-ne.

domingo, 19 de febrero de 2012

SOLUCIONES A LA CRISIS VI

Normalmente alguien sensato no hipoteca su vida por encima de sus posibilidades. Deber más de lo que uno no puede pagar significa arruinarse en su futuro, un pan para hoy pero hambre para mañana. La deuda pública contraída ha sido eso mismo, créditos para hoy pero deudas para el mañana. Lo perverso de nuestro anterior Gobierno fue que endeudaron al país a cuenta de nuestros bolsillos, es decir, que decidieron que sería usted quien se endeudaría sin pedirle apenas permiso. Ellos, los salientes, ostentan actualmente sueldos vitalicios, cargos importantes y seguros de vida que les cubren las espaldas con creces. El resto de contribuyentes pagan injustamente una hipoteca que no contrataron pero que bancos y entidades extranjeras ahora le cobran, ¿comprende ahora hacia donde van todos los recortes y aumento de impuestos? Entonces, ¿cuál fue el error? Pues que los Estados no pueden endeudarse por encima de sus posibilidades. La deuda española creció por encima de los ingresos y riqueza nacionales, por encima de su PIB. Alguien podría pensar que el error fue del pueblo, que no hubieran votado a los responsables de aquello, que aguanten ahora el chaparrón pero eso mismo argumentó el asesor de Adolf Hitler, Joseph Paul Goebbles, cuando los rusos masacraban a los alemanes en 1945. En fin, mejor regular en el futuro toda cadena de deudas entre estados y prestamistas que no dar la culpa a la democracia.

miércoles, 15 de febrero de 2012

WERE THERE RITUAL BURIALS IN THE SIMA DE LOS HUESOS OUTCROP? (Atapuerca Range, Burgos, Spain)

WERE THERE RITUAL BURIALS IN THE SIMA DE LOS HUESOS OUTCROP? (Atapuerca Range, Burgos, Spain)

David Rabadà i Vives
Museu de Geologia del Seminari de Barcelona
drabada@hotmail.com

ABSTRACT
The Sima de los Huesos site, Atapuerca, contains an important sample of fossilised human bones of Homo neanderthalensis. The nature of the Sima de los Huesos human remains was interpreted as human burials but geological, taphonomical and palaeocological evidences have given rise to a new interpretation. Ecological competition inside the cave site between Homo and predators’ accidents by falling into the cavity and old passages used as access to the chamber by human predators as felines and canines, explain this accumulation of human bones.
Key words: Taphonomy, human burials, neanderthal bones remains, Sima de los Huesos, Atapuerca, Pleistocene.


INTRODUCTION

The Pleistocene site of Sima de los Huesos at Atapuerca contains in only four cubic meters of sediments the highest concentration of primitive Neanderthals around the world. More than thirty-two individual remains were found in that rock volume. This condensation of hominid fossils was explained as human burials by primitive Neanderthals who threw their dead relatives to the cave site as a symbolical act (Arsuaga & Martínez, 1998; Arsuaga, 1999; Carbonell et al., 2003). If this hypothesis is true we would be at the first human funeral rite. This paper attempts to deconstruct this interpretation reviewing three aspects of the site, its taphonomy, its paleoecology and its geology. At the end we will join them to discuss a new interpretation.

The Sima de los Huesos fossiliferous site was deposited between 205,000 and 325,000 years ago (Parés et al., 2000) but other investigations talk about 400,000 and 500,000 years ago (Bischoff et al., 2003, Bermúdez de Castro et al ., 2003). This fossil site is located at the end of a dark gallery of 400 meters where it opens a chasm of 13 meters high (Arsuaga et al., 1993, Arsuaga et al., 1997). Inside the cave only predators have been identified including a group of hominids. These were attributed initially to archaic Homo sapiens (Arsuaga et al., 1993) but later they were identified as Homo heidelbergensis (Perez et al., 1999; Arsuaga & Martínez, 1999). In fact, Homo heidelbergensis is an early variety of Homo neanderthalensis. The high variability found in the Sima de los Huesos site (Arsuaga & Martínez, 1999) indicates that Neanderthals contain the old heidelbergensis without any taxonomical problem. At the moment these authors keep the name Homo heidelbergensis instead of Neanderthal in their publications for practical reasons but not taxonomical (Arsuaga & Martínez, 1999).

The Homo neanderthalensis concentration in the Sima de los Huesos site is associated with bone remains of other carnivores, especially bears and foxes (Arsuaga & Martínez, 1998). The absence of herbivore remains was considered a difficult question to resolve (Arsuaga & Martínez, 1998; Arsuaga, 1999) but later we will see an easy interpretation.


TAPHONOMICAL DATA

There are two important taphonomical processes inside caves, the first involves presence of vertebrate fossils in their sediments and the second generates skeletal concentrations. On the other hand karst cavities don’t usually involve rapid burial mechanisms (Smith, 1975, Atkinson & Smith, 1976; Sorriaux, 1982) but caves minimize weather action which breaks and disperses skeletal remains (Hill, 1979; Haynes, 1980). Therefore the discussion about the Sima de los Huesos remains has to be focused on concentration mechanisms of bones. There are many causes which accumulate skeletal remains in caves and caverns (Weigelt, 1927; Brain, 1958, Behrensmeyer, 1978; Brain, 1981; Andrews, 1990, Domínguez-Rodrigo, 1994). The presence of vertebrate fossils in caves can be caused by rodents or predators carrying the bones, hibernation, reproduction, natural traps, mud flows, debris flows, sudden death by karst collapse, flooding inside cavity or illness of a group of organisms (Weigelt, 1927; Brain, 1958, Vrba, 1976; Maguire, 1976; Behrensmeyer, 1978; Brain, 1981; Andrews, 1990, Domínguez-Rodrigo, 1994). All these mechanisms can explain the presence of skeletal remains inside caves but not necessarily its accumulation. There are three contexts which can produce the concentration of bones . First context is continuous supply of corpses for a short period of time (Andrews, 1990), second is eventual supplies for a long time (Andrews,1990) and third a low sedimentation rate (Rabada, 1990). Combinations of these three contexts accumulate and concentrate bones inside caves. If we want to know what happened in the Sima de los Huesos site we have to consider the characteristics of their human remains. The total number of skeletal parts and the inferred number of human individuals show us how partial is the Sima de los Huesos fossil record. The thirty-two Neanderthals were identified from 1300 skeletal parts but the total number of skeletal parts of thirty-two individuals should be much higher. This fact presupposes two things, the first more than sixty percent of the original remains is missing, especially skulls and vertebrae (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001), and the second this association fossil shows a dispersion of large bones. If Neanderthal remains was carried as a human burial rite we have to suppose that these were whole bodies and not parts of them. Therefore we should find a dispersion and dismantling lower than this sixty percent of missing remains. On the other hand there are a lot of cranial remains with abrasions and fractures. Some authors have suggested that these injuries were caused by impacts of stones which Neanderthals threw to each other (Arsuaga, 1999), but it seems more logical that these scars were produced when falling into the Sima de los Huesos pit because there are no signs of cranial healing. Weigelt described bone trauma in fallen animals in potholes (Weigelt, 1927) as Atapuerca fossil association seems to indicate. But there is a problem with this interpretation. When some animals fall in a place inaccessible to predators they tend to generate fossil associations without bite marks. The Sima de los Huesos human remains show a lot of bite marks in the majority of bones (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). The abundance of bears found with Neanderthals might suggest that these predators perpetrated these bite marks (Rabada, 2001) but bears chew bones producing a characteristic pattern with rounded epiphyses (Weigelt, 1927, Domínguez-Rodrigo, 1994) which is not found on the association of the Sima de los Huesos human fossils but is found in bears’ skeletons (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). On the other hand a very close relative of the extinguished bear cave, Ursus arctos, the current European bears, eats its preys outside caves without moving them to the cavities. In fact, they used to hibernate inside caves where they sometimes died and ate themselves producing the rounded epiphyses. This process explains the accumulation of bear bones inside cavities (Weigelt, 1927, Domínguez-Rodrigo, 1994) but not the concentration of human remains. Therefore bears didn’t produce the human bone accumulation in the Sima de los Huesos site and we need to study the Atapuerca paleoecological data for answering who caused it.


PALAEOECOLOGICAL DATA

The Sima de los Huesos fossil association contains only predators but not herbivores. The main Atapuerca predators with 50 percent of individuals estimated are bears, followed by humans with 11 percent and foxes with 8 percent. The rest, felines, wolves and weasels are a minority (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). Therefore the Sima de los Huesos fossil association has a general absence of herbivores and a clear predominance of bears, hominids and foxes. The absence of herbivores in the old Atapuerca ecosystem was impossible. Something avoided his presence inside the cave. We will explain it later.

Another important aspect is the close relation between bears and humans. These animals and Neanderthals used caves as a temporary shelter for millennia, bears as a hibernation place and humans as a campsite. When Neanderthals stayed in cavities they carried preys inside for consumption, producing a lot of cut marks on the bones and collections of stone tools. This fact doesn’t happen in the Sima de los Huesos site (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001) although one handaxe was found (Carbonell et al., 2003). Therefore the common situation between bears and hominids was their specialized omnivorous and carnivorous strategies as predators, their competing for similar food resources and caves as a resting place. The Sima de los Huesos site represented an area of ecological competition between these two species. Neanderthals, being nomadic, periodically revised the cave for various uses while bears hibernated in the cavity every year with high risk of falling inside the Sima de los Huesos pothole. It has been observed chasms trap other predators when they come to inspect a cave for eating falling corpses (White et al. 1984). The same could have happened if Neanderthals tried to inspect the Sima de los Huesos. We have to remember that this pit was at the end of a long and dark gallery. In other words, bears and hominids shared the same accident risk under the same competition for habitat and this situation could caused the accumulation of bears and human corpses in the pit (Rabada, 2001). The only handaxe found in the Sima de los Huesos (Carbonell et al., 2003) could be a tool brought or thrown by a Neanderthal. But this mechanism did not introduce the majority of corpses inside the site. The distribution of human ages shows new information. Fossils can reflect the mortality rate of the original population. Infant mortality rate in current hunter-gatherer is very high followed by old people (Blurton Jones et al., 1992, Howell, 1979) which also occurred in neanderthal populations (Trinkaus, 1995). If the Sima de los Huesos site was generated as intentional burial, it should contain a high number of children and elders but according to published data, 52 percent of Neanderthal remains were adolescents and young adults. On the other hand 60 percent of them were less than 19 years old and 90 percent older than 27 (Bermúdez de Castro & Nicolas, 1997; Arsuaga, 1999). Therefore Neanderthals between 0 to 11 years old and over 27 were underrepresented in the Sima de los Huesos site. This predominance of middle age and partial absence of children and old people doesn’t indicate a mortality rate but something very different, an accident risk rate (Rabada, 2001). Teens and young adults tend to be fearless and they go away from households more than babies and old people. This fact involves high risk of contingencies for young humans. On the other hand bears died in that dark abyss when hibernating and falling inside the hole. Perhaps the same accident could have happened to young Neanderthals but the low skeletal fractures rate observed invalidates this hypothesis (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). Thus, the main input mechanism of human remains was another. Other authors explained this human remains accumulation as a sudden death for all the Sima de los Huesos Neanderthals (Bocquet-Appel & Arsuaga, 1999) but this reasoning involves a paradox and a new question, did humans die suddenly in the pothole while many bears, foxes and lions didn’t ? In fact the percentage of bones shows us a new and easier interpretation. There is a clear predominance of cranial, arms and legs remains in the Sima de los Huesos site. Teeth, jaws and limb bones as femurs, humerus and tibias are more frequent than ribs, vertebrae and metacarpials, which are very scarce. All these percentages involve a partial transport of bones (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). Lions and leopards produce this kind of bones accumulation because limbs contain a large quantity of meat for feeding (Bailey, 1993). Moreover fifty percent of the human remains are affected by bite marks, especially femora at 96 percent. These incisions were caused by wolves, foxes and some big felines that had had access to the remains before (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). Therefore a big feline brought the human remains inside the cave site for feeding. But if felines were the first to eat the human meat, how are they so scarce in Sima de los Huesos shaft? And the most important thing, how did felines and canines come in the pit and go out from it?


GEOLOGICAL DATA

Some predator transported the human remains of the Sima de los Huesos site as prey. This fact raises two questions. First, how did the concentration of bones happen in the cavity? And second, how did predators come in and go out from this pit?

The concentration of skeletal remains in caves may be due to continuous supply of corpses for a short period of time, eventual contribution for a long time or low sedimentation rate.
The first, continuous supply of dead bodies is common in colonial animals. An example of this are bats (Andrews, 1990) but the hunter-gatherers current population density is very low (Blurton Jones et al., 1992, Howell, 1979) as well as social predators as wolves and felines (Vicente et al., 1999). Predators need large areas for survival which involves a very low population density. On the other hand, the absence of cut marks in Sima de los Huesos bones indicates that there was not a substantial hominid colony inside the pit. Therefore, the concentration of corpses in the cave was given by another mechanism.

The second reason for the concentration of bones, slight remains contribution for long periods, has many examples like feeding regurgitation by owls and eagles (Andrews, 1990), feeding troughs (Brain, 1958), falls into trap chambers (Morris, 1974; White et al. 1984; Andrews, 1990), troughs (Vrba, 1976) and hibernating places (Kurt, 1958, Kurt, 1976). Falls inside the pit and feeding troughs were the most probable mechanisms for human remains in the Sima de los Huesos outcrop. The cave morphology with a chasm at the end of a dark gallery and the bite marks in bones indicate these interpretations. On the other hand, the third context, low sedimentation rates, allowed the observed concentration of bones. Cave clays belong to limestone non-soluble fraction. Cavities are due to calcium carbonate dissolution. High percentage of limestone is soluble in water but a small part of clays are not. Therefore, clay generation during a cave formation is scarce. This context involves the observed low sedimentation rate inside cavities. The idea is simple, many bones inside a low clay percentage produces a level of bones condensation. This new explanation is contingent with two more aspects from Atapuerca site. The first is the observed abrasion in 24 percent of human remains (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). The low sedimentation production allowed a high bone transport rate inside karst, which involved the observed bone fragmentation and abrasion. The second aspect was the different sedimentation ages found in the outcrop. According to a first sample this age was between 325,000 to 205,000 years old (Parés et al., 2000) but another measure proposed an age between 400,000 to 500,000 years old (Bischoff et al., 2003; Bermudez de Castro et al. 2003). Condensation levels mix fossils from different ages as in the Sima de los Huesos could happen. Perhaps this data dispersion was due to a low sedimentation rate in the Sima de los Huesos pit.

The next problem to solve is how big felines came in and out of the pit. They probably killed young and inexpert Neanderthals while canines came later for feeding on human flesh (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). Geological data could explain how all these predators and scavengers came inside and escaped from the chasm. Water does not dilute limestone in a karst system entering and exiting through the same place. The cavities formation produced accesses higher than others. Water flows inside by first entrances and escapes by lower. Collapse and debris flows happen during this process burying old entrances and exits. Therefore there was another lower access in the Sima de los Huesos pit. Felines and canines came in and went out of the cavity through this old buried cave by slumps. Two entries were described in the Sima de los Huesos site (Arsuaga et al., 1997) but they were discarded by those authors. They believed that these entries were sealed 400,000 years ago. Nowadays there is no age data about it and the slump age is not studied. We can suppose that those cavities were the access at that time, explaining entrances and exits of felines to the pit. This interpretation explains the absence of herbivores in the Sima de los Huesos site. If those big felines haunted herbivores they would kill them in the plains around the current Atapuerca range. Herbivores don’t stay a long time inside mountains and forests because they prefer open fields to avoid predators and inside caves there is not grass for them. On the other hand, large predators as lions and leopards move corpses only a few hundred meters (Schaller, 1972; Kitchner, 1991; Bailey, 1993). All these reasons explain the absence of herbivores in the Sima de los Huesos fossil association. This context was different for Neanderthals because they frequently lived near the range caves and they were potential victims for large predators near these cavities. This interpretation also explains the greater abundance of bears at the top of the fossil formation (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). When the pit was closed at its base, the only mechanism of bear bone contribution was accidentally falling by hibernation. Similarly, the greater abundance of hominids in the bottom of fossil formation could occur while the lower access remained opened with predators bringing corpses inside the cave. All these bones were reworked by water flows. The abrasions over 24 percent of the remains indicate an intense reworking of fossil association after initial burial (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997). These authors interpret the Sima de los Huesos remains as a mixture of different fossil associations (Fernández-Jalvo & Andrews, 2001) and probably with different ages (Rabadà, 2007). The water passage along caves during heavy rainfall events would involve the dispersion, mixing and abrasion observed on these skeletal remains.


CONCLUSIONS

A monolithic interpretation does not explain natural processes because these are consequences of a network of causes. The Sima de los Huesos fossil association was considered only as a human burial site by other authors but according to geological, taphonomical and paleoecological data this outcrop was originated by different taphonomical mechanisms. Competition between Neanderthals and other predators for the cavity, accidental death by falling into the pit and a feeding trough for felines and canines while the cave had other entrances blocked nowadays explain this fossil association. The bears fell by accident or died while hibernating there. Neanderthals could suffer the same fate but they were more probably victims of predation by large felines that carried the corpses inside. Foxes and other scavengers came later for feeding. The water flows in the karst during heavy rainfalls produced dispersion, mixing and abrasion in all these skeletal remains. At the end a low sedimentation rate produced the observed fossils concentration.



REFERENCES

Andrews, P. 1990. Owls, Caves and Fossils: predation and accumulation of small mammals bones in caves with analyses of the Pleistocene cave faunas from Westbury-sub-Mendip, Somerset, UK. British Museum (Natural History). London. 231 pp.
Andrews, P. & Fernández-Jalvo, Y. 1997. Surface modifications of the Sima de los Huesos fossil humans. Journal of Human Evolution, 33, 191-217.
Arsuaga, J.L. 1999. El Collar del Neandertal. Col. "Tanto por saber". Ediciones Temas de Hoy. Madrid. 311 pp.
Arsuaga, J.L. & Martínez, I. 1999. La Especie Elegida. Col. "Tanto por saber". Ediciones Temas de Hoy. Madrid. 342 pp. (catorceava ed.).
Arsuaga, J.L., Martínez, I., Gracia, A., Carretero, J.M., Lorenzo, C., García, N. & Ortega, A.I. 1997. Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Spain) the site. Journal of Human Evolution, 33, 109-127.
Arsuaga, J.L., Martínez, I., Gracia, A., Carretero, J.M. & Carbonell, E. 1993. Three new humans skulls from the Sima de los Huesos Middle Pleistocene site in Sierra de Atapuerca, Spain. Nature, 362, 534-537.
Atkinson, T.C. & Smith, D.I. 1976. The erosion of limestones. In: T.W. Ford & C.H. Cullingford (eds) The Science of Speleology. 151-177. Acad. Press London.
Bailey 1993. The African Leopard. New York: Columbia University Press.
Behrensmeyer, A.K. 1978. Taphonomy and ecology information from bone wethering. Paleobiology, 4,150-162.
Bermúdez de Castro, J.M., Arsuaga, J.L., Carbonell, E., Rosas, A., Martínez, I. & Mosquera, M. 1997. A hominid from Pleistocene of Atapuerca, Spain: possible ancestor to neandertals and modern humans. Science, 276, 1392-1395.
Bermúdez de Castro, J.M. & Nicolás, E. 1997. Paleodemography of the Atapuerca-SH Middle Pleistocene hominid sample. Journal of Human Evolution, 33, 333-335.
Bermúdez de castro, J.M., Martinón-Torres, M., Sarmiento, S. & Lozano, M. 2003. Gran Dolina TD-6 versus Sima de los Huesos dental samples from Atapuerca: evidence of discontinuity in the European Pleistocene population? Journal of Archaeological Science, 30, 1421-1428.
Bischoff, J.L., Shamp, D.D., Aramburu, A., Arsuaga, J.L., Carbonell, E. & Bermúdez de Castro, J.M. 2003: The Sima de los Huesos date to beyond U/Th equilibrium (>350 kyr) and perhaps to 400-500 kyr: New radimoetric dates. Journal of Archaeological Science, 30, 275-280.
Blurton Jones, N., Smith, L., O'Connell, J., Hawkes, K. & Kamuzora, C. 1992. Demography of the Hazda, an increasing and high density population of savanna foragers. American Journal of Physical Anthropology, 98, 159-181.
Bocquet-Appel, J.P. & Arsuaga, J.L. 1999. Age distribution of hominid samples at Atapuerca (SH) and Krapina could indicate accumulation by catastrophe. Journal of Archaeological Science, 26, 327-338.
Brain, C.K. 1958. The Transvaal ape-man bearing cave deposits. Transvaal Museum Memories, 11.
Brain, C.K. 1981. The Hunters or the Hunted ? An Introduction to African Cave Taphonomy. The University of Chicago Press. 365 pp.
Carbonell, E., Mosquera, M., Ollé, A., Rodríguez, X.P., Sala, R., Vergés, J.M., Arsuaga, J.L. & Bermúdez de Castro, J.M. 2003. Les premiers comportements funéraires auraient-ils pris place à Atapuerca, il y a 350 000 ans? L’Anthropologie, 107, 1-14
Domínguez-Rodrigo, M. 1994. La formación de las acumulaciones óseas de macrofauna: revisión de los criterios de discernimiento de los agentes biológicos no antrópicos desde un enfoque ecológico. ZEPHYRVS. Ediciones Universidad de Salamanca, XLVI, 103-122.
Fernández-Jalvo, Y. & Andrews, P. 2001. Atapuerca, le conte de deux sites. L’Anthropologie, 105, 223-236.
Haynes, G. 1980. Evidence of carnivor gnowing of Pleistocene and recent mammalian bones. Paleobiology, 6(3), 341-351.
Hill, A. 1979. Disarticulation and scattering of mammal skeletons. Paleobiology, 5(3), 261-274.
Howell, N. 1979. Demography of the Dobe !Kung. Academic Press, New York.
Kitchner, A. 1991. The Natural History of the Wild Cats. London: Christopher Helm.
Kurtén, B. 1958. Life and death of the Pleistocene cave bear. A study in palaeocology. Acta Zoological Fenn, 95, 1-59.
Kurtén, B. 1976. The Cave Bear Story. Life and Death of a Vanished Animal. Columbia University Press, New York.
Maguirre, J. 1976. A taphonomic and ecological study of living and fossil Hystricidae with partcular reference to southern Africa. Department of Geology, University of the Witwatersrand.
Morris, P. 1974. The mammal fauna of the ash-flow tuff blisters of Fantale, Ethiopia. Studies Spelaelogy, 2, 233-237.
Parés, J.M., Pérez-González, A., Weil, A.B. & Arsuaga, J.L. 2000. On the age of the hominid fossils at Sima de los Huesos, Sierra de Atapuerca, Spain: paleomagnetic evidence. American Journal of Physical Anthropology, 111, 451-462.
Pérez-Pérez, A., Bermúdez de Castro, J.M. & Arsuaga, J.L. 1999. Nonoclusal dental microwear analysis of 300.000 years-old Homo heidelbergensis teeth from Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Spain). American Journal of Physical Anthropology, 108, 433-457.
Rabadà, D. 1990. Nota preliminar sobre la tafonomía de la asociación fósil del Pleistoceno Medio en la Cova Gran (Serra del Montmell, Baix Penedès, NE de España). Acta Geológica Hispánica, v.25, 4, 313-317.
Rabadà, D. 2001. Los homínidos de la Sima de los Huesos, ¿inhumaciones o accidentes? (Sierra de Atapuerca, Burgos, España). Batalleria. Museo Geológico del Seminario Conciliar de Barcelona, 10, 49-54.
Rabadà, D. 2005. Los homínidos de Atapuerca: entre la sinonimia y la paradoja (Sierra de Atapuerca, Burgos, España). Batalleria. Museo Geológico del Seminario Conciliar de Barcelona, 12, 143-148.
Rabadà, D. 2007. La asociación fósil de la Sima de los Huesos: resultado de diversos procesos tafonómicos no antrópicos (Sierra de Atapuerca, Burgos, España). Batalleria. Museo Geológico del Seminario Conciliar de Barcelona, 13, 69-74.
Schaller, G. 1972. The Serengeti Lion. Chicago: University of Chicago Press.
Smith, D.I. 1975. The erosion of limestones on Mendip. In: D.I. Smith & D.P. Drew (eds) Limestones and Caves of the Mendip Hills. 135-170. British Cave Research Association, David & Charles.
Sorriaux, P. 1982. Contribute a l'etude de la sedimentation en milieu karstique: le systeme de niaux-lombrives-sabart. Pyrenees Ariegeoises. Univ. Paul Sabatier. Toulouse. 255pp.
Trinkaus, E. 1995. Neanderthal mortality patterns. Journal of Archaeological Science, 22, 121-142.
Vicente, J.L., Rodríguez, M. & Palacios, J. 1999. Relaciones entre lobos y ciervos en la sierra de la Culebra. Quercus, 157, 10-15.
Vrba, E. 1976. The significance of bovid remains as indicators of environment and predation patterns. In: Fossils in the Making (Butzer and Freeman eds.). The University Chicago Press.
Weigelt, J. 1927. Recent Vertebrate Carcasses and their Paleobiological Implications. The University Chicago Press. 188 pp.
White, J.A., McDonald, H.G., Anderson, E. & Soiset, J.M. 1984. Lava blisters as carnivore traps. Special Publications Carnegie Museum Naural History, 8, 241-256.

martes, 14 de febrero de 2012

SOLUCIONES A LA CRISIS V

Durante las últimas décadas parece que el nivel adquisitivo de la clase trabajadora ha caído estrepitosamente a cambio de ampliar la riqueza de unos pocos directivos. En abril del 2009 Pierre-Antoine Delhommais escribía para Le Monde que la diferencia media entre el salario de un director general y el de un trabajador en USA era de 1 a 40 en 1980. Esta distancia pasó de 1 a 411 en 2005. Añadamos que entre 1998 y 2006 los sueldos de casi el 90 % de los franceses quedaron estancados mientras que el 10 % restante de clase rica aumentó un 9 % y el 0,01% de los más ricos se engrosó un 43 %. Tengo la impresión que lo mismo nos ha sucedido por la península ¿Y cuál ha sido la causa? Pues la búsqueda de los máximos beneficios por parte de los grandes capitales y un erróneo liberalismo económico permitido por los gobiernos. Cabe averiguar de donde surge tal ideología y la respuesta es de las escuelas de altos negocios occidentales. Parece obvio que los futuros yuppies, brokers o gestores de finanzas no deberían ser entrenados para convertirse en ávidos directivos de ganancias sin ningún tipo de remordimientos, que estos golden boys, smart o quick no deberían desear brillar por sólo los beneficiosos engendrados sino por construir algo que a largo plazo genere lugares de trabajo y productos útiles que ofrecer a la sociedad. Parece como si estos aprendices llegaran a pensar que una empresa es una ficha de ajedrez a mover a su antojo, que el único idioma a utilizar es el globish, o inglés global de los negocios, y que enriquecerse con el mínimo esfuerzo resulta algo totalmente loable. ¿Que tal entonces, y por ley, un poco de comercio justo obligatorio, teoría de banca de microcréditos y un juramento hipocrático de buena conducta al crear y gestionar productos financieros? ¿Qué tal unas leyes que volvieran a regular las especulaciones y los productos financieros? Por ahora sólo se prioriza que las grandes empresas aumenten sus ingresos con publicidad y márqueting agresivos provocando la compra de bienes innecesarios y la reducción de gastos con más despidos.

lunes, 13 de febrero de 2012

Taphonomy, human burials, neanderthal bones remains, Sima de los Huesos, Atapuerca, Pleistocene.

WERE THERE RITUAL BURIALS IN THE SIMA DE LOS HUESOS OUTCROP? (Atapuerca Range, Burgos, Spain) (modified 13/11/2012 to Palevol, Elsevier ed.) David Rabadà i Vives Museu de Geologia del Seminari de Barcelona ABSTRACT The Sima de los Huesos site, Atapuerca, contains an important sample of fossilised human bones of Homo heidelbergensis. The nature of the Sima de los Huesos human remains was interpreted as human burials but geological, taphonomical and paleoecological evidences have given rise to a new interpretation. According to this new interpretation this outcrop was originated by different taphonomical mechanisms. Competition between Homo and other predators for the cavity, accidental death by falling into the pit and a feeding trough for felines and canines while the cave had other entrances blocked nowadays, explain this fossil association. The bears fell by accident or died while hibernating there. Homo could suffer the same fate but they were more probably victim of large felines or others that carried the corpses inside or around the pit. Foxes and other scavengers came later for feeding. The water flows in the karst during heavy rainfalls produced dispersion, mixing and abrasion in all these skeletal remains. During all these processes a low sedimentation rate produced the observed fossils concentration. Key words: Taphonomy, human burials, Homo heidelbergensis, Sima de los Huesos, Atapuerca, Pleistocene. INTRODUCTION The Pleistocene site of Sima de los Huesos at Atapuerca contains the highest concentration of primitive Neanderthals or Homo heidelbergensis around the world. In fact, the most appropriate name for this lineage is Homo neanderthalensis, although it is also possible to admit, only for practical reasons, the succession of two chronospecies, Homo heidelbergensis and Homo neanderthalensis (Bermúdez de Castro et al., 2004). In Sima de los Huesos site more than thirty-two individual remains were found in only four cubic meters of sediments. This condensation of hominid fossils was explained as human burials by this primitive Homo who threw their dead relatives to the cave site as a symbolical act (Arsuaga & Martínez, 1999; Arsuaga, 1999; Carbonell et al., 2003; Carbonell & Mosquera, 2006). If this hypothesis is true we would be at the first human funeral rite. This paper attempts to deconstruct this interpretation reviewing three aspects of the site, its taphonomy, its paleoecology and its geology. At the end we will join them to discuss a new interpretation. The Sima de los Huesos fossiliferous site was originated between 205,000 and 325,000 years ago (Parés et al., 2000) but other investigations talk about 400,000 and 500,000 years ago (Bischoff et al., 2003; Bermúdez de Castro et al., 2003). This fossil site is located at the end of a dark gallery of 400 meters where it opens a chasm of 13 meters high as cave profiles have been shown by different authors (Arsuaga et al., 1993; Arsuaga et al., 1997; García & Arsuaga, 2011). Inside the cave only predators have been identified including a group of hominids. These were attributed initially to archaic Homo sapiens (Arsuaga et al., 1993; Bermúdez de Castro et al., 1997) but later they were identified as Homo heidelbergensis (Pérez et al., 1999). The high variability found in the Sima de los Huesos site indicates that Neanderthals contain the old heidelbergensis without any taxonomical problem (Arsuaga & Martínez, 1999). At the moment these authors keep the name Homo heidelbergensis instead of Neanderthal in their publications for practical reasons but not taxonomical (Arsuaga & Martínez, 1999; Bermúdez de Castro et al., 2004). The primitive Homo neanderthalensis concentration in the Sima de los Huesos site is associated with bone remains of other carnivores, especially bears and foxes (Arsuaga & Martínez, 1999). The absence of herbivore remains was considered a difficult question to resolve but related with human burials (Arsuaga, 1999), but later we will propose a possible interpretation without relation with them. The problem of Sima de los Huesos site is the absence of similar outcrops with equivalent geology and fossil assemblage. Therefore it is very difficult to distinguish natural bone accumulations from human burials. The main findings about treatment of the dead during the Pleistocene age come from repeated studies of cut marks, scraping marks, bone breakage of human bones regarded as purposive mortuary practices (Ullrich, 1999) but all these factors are not observed at the Sima de los Huesos site. The occurrence and situation of this outcrop has very few known parallels for the Palaeolithic record. The only remotely analogous finding might be the Cueva del Angel, near Córdoba in Andalusia (Barroso et al., 2011), where a very deep cleft has been identified with animal food refuse, hand axes and human remains inside. At any rate, Sima de los Huesos site only contains human and carnivores remains while Cueva del Angel represents something very different. The assemblage of large herbivores in the Cueva del Angel corresponds to an accumulation of anthropic origin during a long period from the end of the Middle Pleistocene to the beginning of the Upper Pleistocene where humans brought large quantities of meat into the cave from essentially horses and bovids in the form of dismembered and cut (Barroso et al., 2011). Cueva del Angel fossil assemblage shows an appreciable number of cutmarks and striations (9% of the material) related to defleshing, filleting and disarticulation, and high proportion of burnt elements (88% of the material) while this characteristics doesn’t exits at Sima de los Huesos fossil assemblage. Therefore this outcrop hasn’t direct taphonomical relation with Sima de los Huesos outcrop. Cueva del Angel was a site of intense and continuous occupation for butchering and cooking of animal meat resources predated and transported into the cave by humans and Sima de los Huesos wasn’t it. TAPHONOMIC DATA If we want to understand fossil assemblages inside caves there are two important taphonomical processes, the first involves only presence of vertebrate fossils in their sediments and the second generates skeletal concentrations. The Sima de los Huesos outcrop shows a high quantity of bone remains with excellent bone preservation. Therefore, the discussion about this site has to be focused on concentration mechanisms of bones. There are many causes which accumulate skeletal remains in caves and caverns (Weigelt, 1989; Brain, 1958; Behrensmeyer, 1978; Brain, 1981; Andrews, 1990; Domínguez-Rodrigo, 1994). The presence of vertebrate fossils in caves can be caused by rodents or predators carrying the bones, hibernation, reproduction, natural traps, mud flows, debris flows, sudden death by karst collapse, flooding inside cavity or illness of a group of organisms. All these mechanisms have explained the presence of skeletal remains inside caves, but not necessarily its concentration. There are three contexts which can produce this fact. First context is continuous supply of corpses for a short period of time (Andrews, 1990), second is eventual supplies for a long time (Andrews, 1990) and third a low sedimentation rate (Rabadà, 1990). Combinations of these three contexts accumulate and concentrate bones inside caves. If we want to know what happened in the Sima de los Huesos site we have to consider the characteristics of their human remains. At the moment human remains are mixed with others mammals bones and without anatomical connections (Arsuaga et al., 1993) and complete human skeletons were computed from tooth, jaws and limbs (Arsuaga et al., 1997). For instance, the human remains from Sima de los Huesos, but never entire bodies, have allowed to reconstruct 27 complete long bones to estimate for each bone an average body stature about 163.6 cm for the Sima de los Huesos hominids (Carretero et al., 2012), therefore there aren’t complete human skeletons with anatomical connections in the Sima de los Huesos outcrop until today. The total number of skeletal parts and the inferred number of human individuals show us how partial is the Sima de los Huesos fossil record. The thirty-two individuals were identified from only 1300 skeletal parts but, the total number of skeletal parts of thirty-two heidelbergensis should be much higher, more than 3.000. This fact presupposes two things, the first more than sixty percent of the original remains is missing, especially skulls, phalanges and vertebrae (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001), and the second this association fossil shows a dispersion of large bones. If human remains were carried as a sepulchral rite we have to suppose that these were whole bodies and not parts of them. Therefore, we should find dispersion and dismantling lower than this sixty percent of missing remains. On the other hand, there are many cranial remains with abrasions and fractures. Some authors have suggested that these injuries were caused by impacts of stones when they were fighting or playing to each other (Arsuaga, 1999), but it seems more logical that these scars were produced when falling into the Sima de los Huesos pit or when water currents reworked the human remains because there are no signs of cranial healing. Weigelt (1989) described bone trauma in fallen animals in potholes as Atapuerca fossil association seems to indicate. But there is a problem with this interpretation. When some animals fall in a place inaccessible to predators they tend to generate fossil associations without bite marks. The Sima de los Huesos human remains show many bite marks on the majority of bones (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). The abundance of bears found with humans might suggest that these predators perpetrated these bite marks (Rabadà, 2001), but bears chew bones producing a characteristic pattern with rounded epiphyses (Weigelt, 1989; Domínguez-Rodrigo, 1994) which is not found on the association of the Sima de los Huesos human fossils but is found in bears’ skeletons (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). On the other hand, a very close relative of the extinguished bear cave, the current European bears, eats its preys outside caves without moving them to the cavities. In fact, they used to hibernate inside caves where they sometimes died and ate themselves producing the rounded epiphyses. This process explains the accumulation of bear bones inside cavities (Haynes, 1983; Weigelt, 1989; Domínguez-Rodrigo, 1994), but not the concentration of human remains. Moreover, there are bite marks from bears on bears bones but not over human bones (Fernández-Jalvo, 2003) and therefore bears didn’t produce the human bone accumulation in the Sima de los Huesos site but they ate themselves inside the cave during hibernation. If we want to understand human bones concentration at Sima de los Huesos site we need to study the Atapuerca paleoecological data for answering who caused this human remains accumulation. PALAEOECOLOGICAL DATA The Sima de los Huesos fossil association contains only predators, but not herbivores. The main Atapuerca predators with 50 percent of individuals estimated are bears, followed by humans with 11 percent and foxes with 8 percent. The rest, felines, wolves and weasels are a minority (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). Therefore, the Sima de los Huesos fossil association has a general absence of herbivores and a clear predominance of bears, hominids and foxes. The absence of herbivores in the old Atapuerca ecosystem was impossible. Something avoided his presence inside the cave. We will try to explain it later. Another important aspect is the close relation between bears and humans. These animals and Homo heidelbergensis or neanderthalensis used caves as a temporary shelter for millennia, bears as a hibernation place and humans as a campsite. When humans stayed in cavities, they carried preys inside for consumption, producing many cut marks on the bones and collections of stone tools as Cueva del Angel (Barroso et al., 2011). This fact doesn’t happen in the Sima de los Huesos site (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001), although one hand axe was found (Carbonell et al., 2003; Carbonell & Mosquera, 2006) which belongs to a reworked element as we will describe later. Therefore, the common situation between bears and hominids was their specialized omnivorous and carnivorous strategies as predators, their competing for similar food resources and caves as a resting place. The Atapuerca range represented an area of ecological competition between these two species. Homo, being nomadic, periodically revised the cave for various uses while bears hibernated in the cavity every year with high risk of falling inside the Sima de los Huesos pothole. It has been observed chasms trap other predators when they come to inspect a cave for eating falling corpses (White et al., 1984). The same could have happened if Homo tried to inspect the Sima de los Huesos. We have to remember that this pit is located at the end of a long and dark gallery (Arsuaga et al., 1993; Arsuaga et al., 1997; García & Arsuaga, 2011). In other words, bears and hominids shared the same accident risk under the same competition for habitat and this situation could caused the accumulation of bears and human corpses in the pit (Rabadà, 2001). The only hand axe found in the Sima de los Huesos could be a tool brought by a Homo near the cave and reworked with the rest of skeletal remains. But, this mechanism did not introduce the majority of corpses inside the site. The distribution of human ages shows new information. Fossils can reflect the mortality rate of the original population. Infant mortality rate in current hunter-gatherer is very high followed by old people (Jones et al., 1992; Howell, 1979) which also occurred in Neanderthal populations (Trinkaus, 1995). If the Sima de los Huesos site was generated as intentional burial, it should contain a high number of children and elders, but according to published data, 52 percent of human remains were adolescents and young adults. On the other hand, 60 percent of them were less than 19 years old and 90 percent less than 27 (Bermúdez de Castro & Nicolas, 1997; Arsuaga, 1999). There are only the testimonial presence of one individual under the age of 10 years in the Sima de los Huesos site (Bermúdez de Castro et al., 2004). The fragile and delicate remains of infants and children are more severely affected by the action of biostratinomic and fossildiagenetic agents than bones from adolescents and adults. Moreover caves minimize weather action (Hill, 1979; Haynes, 1980). Therefore the fossil preservation in Sima de los Huesos site was excellent and the distribution of human ages should be equivalent with the original corpses number. Therefore, humans between 0 to 11 years old and over 27 were underrepresented in the Sima de los Huesos site. This predominance of middle age and scarcity of infants and old individuals doesn’t indicate a mortality rate, but something very different, an accident risk rate (Rabadà, 2001). Teens and young adults tend to be fearless and they go away from households more than babies and old people. This fact involves high risk of contingencies for young humans. On the other hand, bears died in that dark abyss when hibernating and falling inside the hole. Perhaps the same accident could have happened to young humans, but the low skeletal fractures rate observed invalidates this hypothesis (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001).## Thus, the main input mechanism of human remains was another. For instance, other authors discarded the hypothesis that the site was a primitive cemetery but they suggested instead that the mortality distribution could be the result of a catastrophe as a sudden death for all the Sima de los Huesos human individuals, although they did not specify the origin of the accumulation and didn’t explain this human remains concentration (Bocquet-Appel & Arsuaga, 1999). The last reasoning involves a paradox and a new question, did humans die suddenly in the pothole while many bears, foxes and others didn’t it? In fact, the percentage of bones shows us a new and easier interpretation. There is a clear predominance of arms and legs remains in the Sima de los Huesos site. The fossil assemblage shows high amount of humeri and tibiae which can indicate accumulation by scavengers. Teeth, jaws and limb bones as femurs, humeri and tibiae are more frequent than ribs, vertebrae and metacarpials, which are very scarce. All these percentages involve a partial transport of bones at Sima de los Huesos site (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997, Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). The fact that some 60 % of the bodies’ bones are missing, particularly vertebra, cranial elements and phalanges without presence of coprolits (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001) seems to support that the Sima de Los Huesos fossil human accumulation had little to do with ritual burials that involved carrying of the corpses. Human phalanges remains are scarce, which seems to buttress some selective transport. Perhaps lions, leopards and hyenas produced the first bone human accumulation because limbs contain a large quantity of meat for feeding while ribs, vertebrae and metacarpials don’t (Bailey, 1993). Metacarpials contains relatively little nutritional value, carnivores rarely fragment them. Phalanges are nearly absent at many modern hyena dens, and fossil carnivore accumulations often exhibit low numbers of phalanges (Hutson, 2008). Moreover fifty percent of the human remains at Sima de los Huesos are affected by bite marks, especially femora at 96 percent and, in general, on limb bones. The Sima de los Huesos site contains a bone-bearing breccia with clayish matrix mainly composed of Ursus deningeri (MNI: 176), Vulpes vulpes (MNI: 21), Canis sp. (MNI: 1), Panthera leo cf. fossilis (MNI: 3), Panthera sp. (jaguar-size; MNI: 1), Felis silvestris (MNI: 1), Lynx pardinus spelaeus (MNI: 2) Martes sp. (MNI: 1), Mustela nivalis (MNI: 2), Mustela putorius (MNI: 3) and Meles meles (MNI: 1) (García, 2003). According with this last list, large carnivore as felines could be the first producers of Sima de los Huesos human remains accumulation. Opportunistic predators as lion or leopard used to concentrate bone preys. Since Pleistocene hominid hunter-gatherers are regarded as apex carnivores in a competitive carnivore guild (Eaton, 1994). The total of some 32 individuals at Sima de los Huesos site as preys would not be out of character with a comparatively low rate of predation on ancient humans by medium or large carnivores at the site. Therefore large carnivores could hunt human individuals during Pleistocene. In this case, and if indeed the human remains were carried near the cave by predators, which carnivore species was involved? Spotted hyenas, and probably their Pleistocene ancestors, Crocuta spelaea, are known to dig up buried humans in Ethiopia, and equivalent examples come from some Late Pleistocene caves with Neanderthal remains in Southwest France, and also in Monte Circeo, Italy. Moreover hyenas use to break bones with high intensity (Palmqvist et al., 2011). According to low fracture level in the Sima de los Huesos fossil association perhaps hyena was not the main bone-cracking producer. On the other hand, the carnivore taxonomic diversity found in Sima de los Huesos is particularly high likely corresponding to high ecosystem productivity, although the absence of specialized large scavengers, such as hyaenas, is striking (García, 2003). Therefore we have to suppose that there was high carnivore biodiversity at Atapuerca range. In any case, carnivore who made bite marks over human remains at Sima de los Huesos site is not clear (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001) but some authors think that Panthera leo fossilis and Vulpes vulpes were probably carnivores which produce the main bite marks (Bermúdez et al., 2004). At the moment we can say that incisions over human bones were caused by wolves, foxes and some big feline that had access to the remains before (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). Therefore, a big feline brought the human remains inside or near the cave for feeding. However if felines were the first to eat the human meat, how are they so scarce in Sima de los Huesos shaft? In addition, the most important thing, how did they come in the pit and go out from it if Homo neanderthalensis threw the corpses inside the chasm as a ritual demonstration? GEOLOGICAL DATA Some felines, hyenas, or others carnivores, could transport the human remains of the Sima de los Huesos site as prey. This fact raises two questions. First, how did the concentration of bones happen in the cavity? Second, how did predators come in and go out from this pit? The concentration of skeletal remains in caves may be due to continuous supply of corpses for a short period of time, eventual contribution for a long time or low sedimentation rate. The first, continuous supply of dead bodies is common in colonial animals. An example of this are bats (Andrews, 1990), but the hunter-gatherers current population density is very low (Jones et al., 1992; Howell, 1979) as well as social predators as wolves and felines (Vicente et al., 1999). Predators need large areas for survival which involves a very low population density. On the other hand, the absence of cut marks in Sima de los Huesos bones indicates that there was not a substantial hominid colony inside or near the pit. Therefore, the concentration of corpses in the cave was given by other processes. The second reason for the concentration of bones, slight remains contribution for long periods, has many examples like feeding regurgitation by owls and eagles (Andrews, 1990), feeding troughs (Brain, 1958), falls into trap chambers (Morris, 1974; White et al., 1984; Andrews, 1990), troughs (Vrba, 1980) and hibernating places (Kurtén, 1958; Kurtén, 1976). Falls inside the pit and feeding troughs were an easy interpretation for human remains in the Sima de los Huesos outcrop. The cave morphology with a chasm at the end of a dark gallery and the bite marks in bones could indicate these interpretations but the low skeletal fractures rate observed are not contingent with falling into the Sima de los Huesos deep pit (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). The third context, low sedimentation rates, allowed the observed concentration of bones. Cave clays belong to limestone non-soluble fraction. Cavities are due to calcium carbonate dissolution. High percentage of limestone is soluble in water, but a small part of clays are not. Therefore, clay generation during a cave formation is scarce. Therefore karst cavities don’t usually involve rapid burial mechanisms (Smith, 1975; Atkinson & Smith, 1976; Sorriaux, 1982). This context involves the observed low sedimentation rate inside cavities. The idea is simple, many bones inside a low clay percentage produces a level of bones condensation. This new explanation is contingent with three more aspects from Atapuerca site. The first is the observed abrasion in 24 percent of human remains (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). The low sedimentation production allowed a high bone transport rate inside karst, which involved the observed bone fragmentation and abrasion. More than 24 % of the bones are eroded by water currents which transported this first fossil assemblage inside the chasm (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). These abrasions over fractures was post buried which suggests that these remains was inside sediment and mineralized before the abrasion. In addition, there are bite marks from bears on bears bones but not over human bones. On the contrary, there are bite marks from felines or foxes on human remains but not over bear bones while there are not coprolits in the fossil association. All these reasons indicate that bear and human remains were separated at the first time and was mixed later by debris flows which involved the observed abrasion (Fernández-Jalvo, 2003). Therefore coprolits and phalanges could disappear and spread far away during this water transport. The second reason is the mixed fauna found in the Sima de los Huesos site which happens very often in condensation levels. And the third aspect was the different sedimentation ages found in the outcrop. According to a first sample this age was between 325,000 to 205,000 years old (Parés et al., 2000), but another measure proposed an age between 400,000 to 500,000 years old (Bischoff et al., 2003; Bermúdez de Castro et al., 2003). Condensation levels mix fossils from different ages as in the Sima de los Huesos could happen. Perhaps this data dispersion was due to a low sedimentation rate in the Sima de los Huesos pit. Given the actual time scale suggested by palaeomagnetism and uranium thorium, much of this fossil human accumulation would cover a substantial time span, perhaps in excess of 100,000 years. The next problem to solve is how big felines came in and out of the pit. They probably killed young and inexpert humans while canines came later for feeding on human flesh (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997; Fernández-Jalvo & Andrews, 2001). Geological data could explain how all these predators and scavengers came inside and escaped from the chasm. Water does not dilute limestone in a karst system entering and exiting through the same place. The cavities formation produced accesses higher than others. Water flows inside by first entrances and escapes by lower. Collapse and debris flows happen during this process burying old entrances and exits. Therefore, there were more accesses in the Sima de los Huesos. Felines and canines came in and went out of the cavity through these old buried caves by slumps. Two entries were described in the Sima de los Huesos site (Arsuaga et al., 1997), but they were discarded by those authors. They believed that these entries were sealed 400,000 years ago. Nevertheless some rocks falling are around the Sima area which involves an old upper entrance during the Middle Pleistocene (Carbonell & Mosquera, 2006). Nowadays there is no age data about it and the slump age is not studied. In fact, at the end of the excavation in the Sima de los Huesos we will see new entries very probably. We can suppose that all those cavities were the access at that time, explaining entrances and exits of felines to the pit or a feeding place around the cave which produced the primary accumulation transported and reworked by water currents later. This interpretation explains the absence of herbivores in the Sima site. If those big felines haunted herbivores they would kill them in the plains around the current Atapuerca range. Herbivores don’t stay a long time inside mountains and forests because they prefer open fields to avoid predators and inside caves there is not grass for them. On the other hand, large predators as lions, leopards and hyenas move corpses hundred meters (Schaller, 1972; Kitchner, 1991; Bailey, 1993). All these reasons explain the absence of herbivores in the Sima de los Huesos fossil association. This context was different for hominids because they frequently lived near the range caves and they were potential victims for large predators near these cavities. This interpretation also explains the greater abundance of bears at the top of the fossil formation. When the pit was closed by slumps, the only mechanism of bear bone contribution was accidentally falling by hibernation. Similarly, the greater abundance of hominids in the bottom of fossil formation could occur while the lower or upper access remained opened with predators bringing corpses inside or around the chasm. All these bones were reworked by water flows. The lack of phalanges and the abrasions over 24 percent of the remains indicate a selective transport and an intense reworking of fossil association after initial burial (Andrews & Fernández-Jalvo, 1997). These authors interpret the Sima de los Huesos remains as a mixture of different fossil associations (Fernández-Jalvo & Andrews, 2001) and probably with different ages (Rabadà, 2007). The water passage along caves during heavy rainfall events would involve the dispersion, mixing and abrasion observed on these skeletal remains. On the other hand, these water currents dispersed and destroyed carnivore coprolites which are an indicator of carnivore den or feeding place. The only one hand axe found in the Sima de los Huesos site could be reworked with the rest of skeletal remains. Traceology studies reveal that the hand axe does not show use-wear traces because there is microscopic erosion on the edges of the hand axe. According to experimental data, this abrasion seems to have been produced by sandy sediments (Carbonell & Mosquera, 2006). Therefore, this hand axe was not a symbolic object, it was a reworked element as the rest of human remains. CONCLUSIONS A monolithic interpretation does not explain natural processes because these are consequences of a network of causes. The Sima de los Huesos fossil association was considered only as a human burial site by other authors, but according to geological, taphonomical and paleoecological data this outcrop was originated by different taphonomical mechanisms. Competition between Homo and other predators for the cavity, accidental death by falling into the pit and a feeding trough for predators while the cave had other entrances blocked nowadays explain this fossil association. Furthermore, there could have been time differences between bears, humans and others bone remains accumulations events. The bears fell by accident or died while hibernating there. Homo could suffer the same fate but they were more probably victim of large predators that carried the corpses inside or around the pit. Foxes and other scavengers came later for feeding. The water flows in the karst during heavy rainfalls produced dispersion, mixing and abrasion in all these skeletal remains. During all these processes a low sedimentation rate produced the observed fossil concentration. The possible presence of partial and articulated human skeletons in future excavations at Sima de los Huesos site should not involve any problem with the interpretation from this paper because humans could fall down too inside the chasm as bears did. Human falling could involve articulated and complete bodies. REFERENCES Andrews, P. 1990. Owls, Caves and Fossils: predation and accumulation of small mammals bones in caves with analyses of the Pleistocene cave faunas from Westbury-sub-Mendip, Somerset, UK. British Museum (Natural History). London. 231 pp. Andrews, P. & Fernández-Jalvo, Y. 1997. Surface modifications of the Sima de los Huesos fossil humans. Journal of Human Evolution, 33, 191-217. Arsuaga, J.L. 1999. El Collar del Neandertal. Col. "Tanto por saber". Ediciones Temas de Hoy. Madrid. 311 pp. Arsuaga, J.L. & Martínez, I. 1999. La Especie Elegida. Col. "Tanto por saber". Ediciones Temas de Hoy. Madrid. 342 pp. Arsuaga, J.L., Martínez, I., Gracia, A., Carretero, J.M. & Carbonell, E. 1993. Three new humans skulls from the Sima de los Huesos Middle Pleistocene site in Sierra de Atapuerca, Spain. Nature, 362, 534-537. Arsuaga, J.L., Martínez, I., Gracia, A., Carretero, J.M., Lorenzo, C., García, N. & Ortega, A.I. 1997. Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Spain) the site. Journal of Human Evolution, 33, 109-127. Atkinson, T.C. & Smith, D.I. 1976. The erosion of limestones. In: T.W. Ford & C.H. Cullingford (eds) The Science of Speleology. 151-177. Acad. Press London. Bailey 1993. The African Leopard. New York: Columbia University Press. Barroso, C., Botella, D., Caparrós, M., Moigne, A.M., Celiberti, V., Testu, A., Barsky, D., Notter, O., Riquelme, J.M., Pozo, M., Carretero, M.I., Monge, G., Khatib, S., Saos, T., Gregoire, S., Bailón, S., García, J.A., Cabral, A.L., Djerrab, A., George, I., Abdessadok, S., Batalla, G., Astier, N., Bertin, L., Boulbes, N., Cauche, D., Filoux, A., Hanquet, C., Milizia, C., Moutoussamy, J., Rossoni, E., Verdú, L. & Lumley, H. 2011 . The Cueva del Angel (Lucena, Spain): An Acheulean hunters habitat in the South of the Iberian Peninsula. Quaternary International 243, 105-126 Behrensmeyer, A.K. 1978. Taphonomy and ecology information from bone wethering. Paleobiology, 4,150-162. Bermúdez de Castro, J.M. & Nicolás, E. 1997. Paleodemography of the Atapuerca-SH Middle Pleistocene hominid sample. Journal of Human Evolution, 33, 333-335. Bermúdez de Castro, J.M., Arsuaga, J.L., Carbonell, E., Rosas, A., Martínez, I. & Mosquera, M. 1997. A hominid from Pleistocene of Atapuerca, Spain: possible ancestor to neandertals and modern humans. Science, 276, 1392-1395. Bermúdez de Castro, J.M., Martinón-Torres, M., Sarmiento, S. & Lozano, M. 2003. Gran Dolina TD-6 versus Sima de los Huesos dental samples from Atapuerca: evidence of discontinuity in the European Pleistocene population? Journal of Archaeological Science, 30, 1421-1428. Bermúdez de Castro, J.M., Martinón-Torres, M., Carbonell, E., Sarmiento, S., Rosas, A., Van der made, J. & Lozano, M. 2004. The Atapuerca Sites and their Contribution to the Knowledge of Human Evolution in Europe. Evolutionary Anthropology 13, 25–41. Bischoff, J.L., Shamp, D.D., Aramburu, A., Arsuaga, J.L., Carbonell, E. & Bermúdez de Castro, J.M. 2003: The Sima de los Huesos date to beyond U/Th equilibrium (>350 kyr) and perhaps to 400-500 kyr: New radimoetric dates. Journal of Archaeological Science, 30, 275-280. Bocquet-Appel, J.P. & Arsuaga, J.L. 1999. Age distribution of hominid samples at Atapuerca (SH) and Krapina could indicate accumulation by catastrophe. Journal of Archaeological Science, 26, 327-338. Brain, C.K. 1958. The Transvaal ape-man bearing cave deposits. Transvaal Museum Memories, 11. Brain, C.K. 1981. The Hunters or the Hunted ? An Introduction to African Cave Taphonomy. The University of Chicago Press. 365 pp. Carbonell, E. & Mosquera, M. 2006. The emergence of a symbolic behaviour: the sepulchral pit of Sima de los Huesos, Sierra de Atapuerca, Burgos, Spain. Human Palaeontology and Prehistory. Comptes Rendus Palevol, 5 (1-2), 155-160. Carbonell, E., Mosquera, M., Ollé, A., Rodríguez, X.P., Sala, R., Vergèés, J.M., Arsuaga, J.L. & Bermúdez de Castro, J.M. 2003. Les premiers comportements funéraires auraient-ils pris place à Atapuerca, il y a 350 000 ans? L’Anthropologie, 107, 1-14 Carretero, J.M., Rodríguez, L., García-González, R., Arsuaga J.L., Gómez-Olivencia, A., Lorenzo, C., Bonmatí, A., Gracia, A., Martínez, I. & Quam, R. 2012. Stature estimation from complete long bones in the Middle Pleistocene humans from the Sima de los Huesos, Sierra de Atapuerca (Spain). Journal of Human Evolution 62, 242-255. Domínguez-Rodrigo, M. 1994. La formación de las acumulaciones óseas de macrofauna: revisión de los criterios de discernimiento de los agentes biológicos no antrópicos desde un enfoque ecológico. Zephyrvs, XLVI, 103-122. Eaton, R.L. 1994. Interference competition among carnivores: A model for the evolution of social behaviour. Carnivores 2, 9-16. Fernández-Jalvo, Y. 2003. Tafonomía en la Sierra de Atapuerca, Burgos (España). Coloquios de Paleontología, Vol. Ext. 1, 147-162 ISSN: 1132-1660. Fernández-Jalvo, Y. & Andrews, P. 2001. Atapuerca, le conte de deux sites. L’Anthropologie, 105, 223-236. García, N., 2003. Osos y otros carnívoros de la Sierra de Atapuerca. Fundación Oso Asturias, Oviedo. García, N. & Arsuaga, J.L. 2011. The Sima de los Huesos (Burgos, northern Spain): palaeoenvironment and habitats of Homo heidelbergensis during the Middle Pleistocene. Quaternary Science Reviews 30, 1413-1419 Haynes, G. 1980. Evidence of carnivor gnowing of Pleistocene and recent mammalian bones. Paleobiology, 6(3), 341-351. Haynes, G. 1983. A guide for differentiating mammalian carnivore taxa responsible for gnaw damage to herbivore limb bones. Paleobiology, 9(2),164-172. Hill, A. 1979. Disarticulation and scattering of mammal skeletons. Paleobiology, 5(3), 261-274. Howell, N. 1979. Demography of the Dobe !Kung. Academic Press, New York. Hutson, J. M. 2008. Reanalysis and reinterpretation of the Kalkbank fauna accumulation, Limpopo province, South Africa. Journal of Taphonomy 6 (3-4), 399-428. Jones, N., Smith, L., O'Connell, J., Hawkes, K. & Kamuzora, C. 1992. Demography of the Hazda, an increasing and high density population of savanna foragers. American Journal of Physical Anthropology, 98, 159-181. Kitchner, A. 1991. The Natural History of the Wild Cats. London: Christopher Helm. Kurtén, B. 1958. Life and death of the Pleistocene cave bear. A study in palaeocology. Acta Zoologica Fennica, 95, 1-59. Kurtén, B. 1976. The Cave Bear Story. Life and Death of a Vanished Animal. Columbia University Press, New York. Morris, P. 1974. The mammal fauna of the ash-flow tuff blisters of Fantale, Ethiopia. Studies Spelaelogy, 2, 233-237. Palmqvist, P., Martínez-Navarro, B., Pérez-Claros, J., Torregrosa, V., Figueirido, B., Jiménez-Arenas, J.M., Espigares, P., Ros-Montoya, S. & De Renzi, M. 2011. The giant hyena Pachycrocuta brevirostris: Modelling the bone-cracking behavior of an extinct carnivore. Quaternary International 243, 61-79. Parés, J.M., Pérez-González, A., Weil, A.B. & Arsuaga, J.L. 2000. On the age of the hominid fossils at Sima de los Huesos, Sierra de Atapuerca, Spain: paleomagnetic evidence. American Journal of Physical Anthropology, 111, 451-462. Pérez-Pérez, A., Bermúdez de Castro, J.M. & Arsuaga, J.L. 1999. Nonoclusal dental microwear analysis of 300.000 years-old Homo heidelbergensis teeth from Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Spain). American Journal of Physical Anthropology, 108, 433-457. Rabadà, D. 1990. Nota preliminar sobre la tafonomía de la asociación fósil del Pleistoceno Medio en la Cova Gran (Serra del Montmell, Baix Penedès, NE de España). Acta Geológica Hispánica, 25, 4, 313-317. Rabadà, D. 2001. Los homínidos de la Sima de los Huesos, ¿inhumaciones o accidentes? (Sierra de Atapuerca, Burgos, España). Batalleria., 10, 49-54. Rabadà, D. 2007. La asociación fósil de la Sima de los Huesos: resultado de diversos procesos tafonómicos no antrópicos (Sierra de Atapuerca, Burgos, España). Batalleria., 13, 69-74. Schaller, G. 1972. The Serengeti Lion. Chicago: University of Chicago Press. Smith, D.I. 1975. The erosion of limestones on Mendip. In: D.I. Smith & D.P. Drew (eds) Limestones and Caves of the Mendip Hills. 135-170. David & Charles, Newton Abbot. Sorriaux, P. 1982. Contribution à l'étude de la sédimentation en milieu karstique: Le systeme de Niaux-Lombrives-Sabart. Pyrenees Arigeoises. Thesis 3rd cycle Univiversité Paul Sabatier, Toulouse. 255 pp. Trinkaus, E. 1995. Neanderthal mortality patterns. Journal of Archaeological Science, 22, 121-142. Vicente, J.L., Rodríguez, M. & Palacios, J. 1999. Relaciones entre lobos y ciervos en la sierra de la Culebra. Quercus, 157, 10-15. Vrba, E. 1980. The significance of bovid remains as indicators of environment and predation patterns. In A. K. Behrensmeyer et A. P. Hill: Fossils in the Making, p. 247-271, University Chicago Press. Ullrich, H. 1999. Life and death, mortuary practices and survival strategies in the Palaeolithic. In Ullrich, H. (ed.) Hominid Evolution. Lifestyles and Survival Strategies. Schwelm: Archaea, 543-562. Weigelt, J. 1989. Recent Vertebrate Carcasses and their Paleobiological Implications. University Chicago Press, Chicago 188 pp. White, J.A., McDonald, H.G., Anderson, E. & Soiset, J.M. 1984. Lava blisters as carnivore traps. In: H.H. Genoways & M.R. Dawson (eds): Contributions on Quaternary vertebrate paleontology: a volume in memorial to John E. Guilday. Carnegie Museum of Natural History, 8, 241-256. Pittsburg.